Sant Pau es va convertir al cristianisme després de caure del cavall camí de Damasc. Ara Artur Mas i CiU s’han reconvertit en el curt temps que va de l’aprovació de l’Estatut a Catalunya a la seva arribada a Madrid. De fet, és tornar més o menys al lloc de sempre: el del liberalisme conservador en el camp de les idees; el de guanyar influencia i poder a Madrid, i si pot ser a Catalunya, per a CiU i el seu entorn.
Després de vuit anys de convivencia més que pacifica amb el PP, des del Pacte del Tinell ens havíem acostumat a un Artur Mas i una CiU que no parlaven d’ideologies, i que es situaven en el radicalisme sobiranista al negociar l’Estatut i el nou model de finançament. En aquest context, ERC era acusada de massa moderada i de fer seguidisme del PSC i del PSOE.
S’aprova l’Estatut al Parlament i es presenta a les Corts. I de cop es produeix la caiguda del cavall i la reconversió. Hi ha una sobtada atracció entre Mas i Zapatero. Es produeix el discurs en que Artur Mas i CiU es situen clarament en el camp del liberalisme conservador, on mai havia gosat arribar Jordi Pujol. Mas comença a afirmar que es molt probable que no aconseguim l’Estatut que volem i que l’haurem de tenir en comodes entregues a termini, que no se sap quan acabaran. Finalment, s’ofereixen com l’element moderat i centrista que li fa falta al PSOE per guanyar credibilitat a les Espanyes. Fins i tot, Artur Mas té la gosadia, impropia d’un democrata català, de comparar a ERC -un partit amb un pedigri historic de catalanisme democratic incontestable- amb el PP pel seu radicalisme.
Fins a quin punt es fiable un partit, i el seu lider, que fa uns canvis tant importants d’una forma tant brusca?. Mentrestant, ERC no s’ha mogut ni un mil.limetre del lloc on ha estat durant tot aquest temps: la defensa de més autogovern i d’un finançament just i adequat per a Catalunya. I sense terminis, perquè ho necessitem ara mateix.
On són, ara els opinadors, abrandats defensors d’una suposada transversalitat?. Què hi diuen els que volien un “bloc nacionalista” al govern de la Generalitat?. Doncs, amb contades i honorables excepcions, fan el que han fet sempre: callar o justificar els canvis injustificables fets per CiU i continuar atacant a ERC, abans per la seva excessiva moderació i ara per massa extremista. És el seu destí fatal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!