No hi ha dubte que avui estem vivint una crisi de la política i, més concretament, dels partits polítics, que s’ha vist agreujada per l’aparició dels recents casos de corrupció. D’entrada voldríem deixar clars alguns punts: la corrupció no només afecta als polítics i a la política sinó que és una qüestió que va lligada
Avui en Francesc Codina, un dels analistes polítics més fins del país, fa un altre article esplèndid a l’Avui amb el títol “Obrir la política”. La seva tesi principal és que, davant de la situació critica actual, finalment els partits majoritaris del país, CiU i PSC, sembla que s’han decidit a fer el que des de
Avui podem llegir un esplèndid article del professor Culla a El País a les pàgines de Catalunya, que també reprodueixo a continuació. Hi estic totalment d’acord. Carod y Castells No son, como los emparejados protagonistas de las Vidas paralelas de Plutarco, un griego y un romano (ya saben, Coriolano y Alcibíades, Alejandro y Julio César,
La consulta d’Arenys de Munt és un exemple d’èxit. I ho és perquè parteix de la simplicitat democràtica que la gran majoria entén: anar a dipositar una papereta en una urna per a contestar una pregunta clara. En democràcia no hi ha cap gest polític més important. No hi ha res com la força simbòlica
El dimecres passat, 19 d’agost de 2009, vaig intervenir a la UCE (Universitat Catalana d’Estiu) a Prada per a parlar del nou acord de finançament de Catalunya des de la perspectiva d’ERC. Com era d’esperar, fins a cert punt almenys, els periodistes presents em varen preguntar sobre la manifestació promoguda per Òmnium Cultural. Com es
Patriotisme i dignitat, oi tant que si!. Cordialment, com diu Joan Carretero, però amb contundència, cal dir que no conec a ningú que tingui la patent per a donar carnets de bons o mals patriotes, ni de gent amb dignitat o sense. És més, conec molta gent patriota i digne que militen a diferents partits
El professor Joan B. Culla ens demostra, una vegada més, que és el millor especialista actual sobre la dreta espanyola a Catalunya, i molt especialment el PP de Catalunya i els seus antecedents, a l’època contemporània, en el seu llibre “La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008”. Entre l’estudi històric immediat, la crònica política i l’assaig polític, el
Aquests dies està d’actualitat parlar de quina ha de ser la reacció de Catalunya davant d’una possible, i malauradament probable, sentència adversa del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut de Catalunya. Estic totalment d’acord en què ha de ser una resposta unitària, el més unitària possible, de les forces polítiques, i també del conjunt de
Jordi Nadal ha estat un mestre molt important per a moltes generacions d’economistes i de historiadors. Fa pocs dies va intervenir a la 13ª Jornada dels Economistes de Catalunya fent la xerrada incial, i posteriorment s’ha reproduït a El Periódico amb un text reelaborat. El professor Nadal opina que, tant els catalans individualment com el país
Fa poc que he acabat de llegir “Abans del sis d’octubre (un dietari)” d’Amadeu Hurtado. Un llibre excepcional d’un dels homes d’aquesta generació, també excepcional, que va viure amb intensitat tot el període de la Generalitat republicana. Amadeu Hurtado fou un home pragmàtic però que no va renunciar mai als seus ideals més profunds. El
El Vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluis Carod-Rovira ho ha sintetitzat de manera clara en el seu bloc (“Feblesa nacional i sentit d’Estat“): l’episodi del cotxe del President del Parlament demostra fins a quin punt en aquest país ens falta sentit d’estat, i també fins a quin punt som febles des del punt de vista
Fa un temps va tenir un cert èxit la figura del “català emprenyat” per a referir-se a l’actitud dels catalans en relació a l’estat espanyol. En el seu moment ja vaig expressar la meva opinió en el sentit que això era un tòpic -un tòpic amb mala llet, això si- però que no corresponia a la
Fa molt i molt de temps que ens coneixem amb el Conseller Castells. Sempre se l’ha considerat de l’ala més catalanista del PSC. I ell, que té un excel lent sistema de comunicació, s’ha cuidat de no desmentir mai aquesta adscripció. Mès aviat al contrari, s’ha cuidat de fomentar-la sempre que li ha convingut. El
En Miquel Iceta és, sens dubte, una de les veus més intel.ligents i clarividents del PSC. També un dels seus portaveus més autoritzats, a més d’un dels seus oradors i polemistes més brillants. El passat 20 de març va publicar a l’ABC un article, “Tras las elecciones”, que reprodueix el mateix dia en el seu
Darrerament, ha tingut un cert èxit l’expressió del “català emprenyat” acunyada per un dels comentaristes “de moda” a l’actualitat: el corresponsal de La Vanguardia a Madrid, el Sr. Enric Juliana. El “prestigi” d’aquest comentarista i el “relatiu èxit” de l’expressió abans esmentada es deu, en una part considerable, a alguns polítics (o ex-polítics) i mitjans