Hi ha hagut canvis al Govern de Catalunya. Canvis per a continuar millorant. Canvis per a avançar en el compliment del Pacte del Tinell. Alguns diuen que l’Estatut era el màxim objectiu d’aquest pacte i què, si no hi ha acord dels socis respecte al text final, no té sentit que continuï el Govern. No és cert. Si repassem el Pacte del Tinell veurem com el nou Estatut i el nou model de finançament només són dos dels molts objectius d’un programa de govern nacional i social que té fins a 80 pàgines d’objectius i accions, totes elles molt importants. Des d’aquest punt de vista, ara era un bon moment per a rellançar el pacte i l’acció del Govern de Catalunya.
Òbviament, el President de la Generalitat és qui té el poder i la legalitat per a fer el canvi de govern. Tanmateix, els partits què li donen suport hi han de poder dir la seva. En aquest sentit, aquesta vegada sembla què s’han fet les coses una mica millor què l’anterior. Amb tot, encara hi ha hagut coses què han grinyolat. Encara s’han produït desajustos i malentesos què, segurament, es podien haver evitat. El Govern de Catalunya ha d’anar aprenent la cultura dels governs de coalició. I això requereix temps i voluntat política.
En quant a les persones, en tots els casos és possible trobar arguments a favor i en contra dels canvis. Tanmateix, sigui per causes objectives o subjectives, s’ha argumentat què els consellers sortints són els que havien patit més problemes en la gestió dels seus Departaments. En tots els casos menys un: el Conseller Carretero. Aquí hi havia, per sobre de tot, un problema polític. Al contrari, la gestió del Conseller ha estat brillant: increment espectacular dels recursos als ajuntaments, tant a través del Fons de Cooperació Local com del PUOSC; avenços importants en la funció pública; etc.. Em consta què tenia molt a punt també els avantprojectes de la Llei d’Organització Territorial de Catalunya -incloient-hi les regions metropolitanes- i de la nova Llei Electoral. I, en tots els casos, des d’una perspectiva de país, amb una visió nacional catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!