En contra del que ha predicat CiU i els seus “intelectuals orgànics”, a l’Europa occidental són molt normals els governs de coalició. A les Comunitats Autònomes de l’estat espanyol també. D’altra banda, a molts països sovintejen també els governs de coalició sense la participació del partit que ha obtingut més escons. Des de 1945 això
Quan és va anunciar el nou pacte de govern entre el PSC, Esquerra i ICV-EUA ja es va dir que l’electorat ens havia donat una nova oportunitat per a fer un nou govern, amb l’objectiu de fer noves polítiques, socials i de desplegament de l’Estatut, però aprofitant tot allò de bo que havia endegat el
Coincideixo plenament amb el darrer article de Pere Martí a l’Avui, “Madrilenyització política”, a l’hora de referir-se a l’anàlisi dels resultats de CiU -jo n’he parlat d’una forma molt semblant a “Legitimitat total. … I sense enganyar a ningú”– així com a la seva solitud política desprès de tres anys d’oposició molt dura i destructiva
Malgrat les contínues insinuacions dels dirigents de CiU i dels seus “apòstols” mediàtics, és totalment clar que el futur nou Govern de Catalunya és plenament legal i totalment legítim des del punt de vista polític. També ha de quedar ben clar que aquí ningú ha enganyat a ningú, i Esquerra tampoc. Com si fos la
El PSC, Esquerra i ICV-EUA han decidit fer un acord per a un Govern d’Entesa Nacional pel Progrés. Els resultats electorals van significar, d’una banda, que CiU va perdre el seu plebiscit contra l’anterior govern. De forma clara. D’altra banda, van suposar una nova oportunitat per a un govern catalanista i de progrés. El catalanisme de
Ja s’ha acabat una llarga campanya electoral, amb característiques especials i específiques, que ha estat molt ben analitzada per Saül Gordillo al seu bloc, amb “Avui toca reflexionar: crida a la participació”. Per cert, felicitats a en Saül ja que Mike Ibáñez a La Vanguardia l’ha considerat com el millor bloc de la campanya, exhaustiu i plural.
Escric aquesta entrada abans de saber els resultats de les eleccions al Parlament. Faré, doncs, un exercici teòric: d’una banda, apuntar quins poden ser els possibles resultats en funció de les darreres enquestes i de com ha anat la darrera setmana de la campanya; de l’altra, fer algunes hipòtesis sobre els possibles pactes i coalicions a
Una de les novetats més comentades de la campanya, des del punt de vista mediàtic, han estat sens dubte les entrevistes als candidats fetes per l’economista Xavier Sala i Martin. Tanmateix, hi ha hagut moltes altres entrevistes als candidats tant per part de tots els principals mitjans de comunicació escrita, com per les ràdios i
Des del meu punt de vista, clarament escèptic respecte a les enquestes com ja he manifestat alguna vegada, la del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) té una cosa que m’agrada molt i que la fa relativament creïble: a l’hora de fer l’estimació de vot i d’escons ens diu clarament que “ha fet cuina” i que,
Les dues característiques principals de la campanya de CiU són la malícia i la prepotència. La primera té la seva màxima expressió en el DVD, del que ja n’hem parlat tots molt, massa fins i tot. Pel que fa a la prepotència es manifesta en moltes coses: les formes utilitzades, el tipus de discurs,
CiU ha fet, com ja ens té acostumats, una altra passa enrere, com els crancs: amb la retirada de la seva esmena a la totalitat dels pressupostos estatals de 2007 ha passat de la política de “peix al cove” a la política de “paraules al cove”. Efectivament, la única raó per a justificar aquesta retirada,
He vist la “películ.la” de CiU per fer boca abans de la campanya electoral. M’ha semblat un pamflet, bàsicament dedicat als seus creients i convençuts, que pràcticament ja estan tots mobilitzats. En canvi, dubto que convenci a algú que encara estigui dubtant. Més aviat pot fer reaccionar a l’important nombre de votants o simpatitzants de ERC i PSC
Per una vegada no comparteixo, del tot almenys, el post de Saül Gordillo, “ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador”. En primer lloc, Catalunya no té un sistema presidencialista sinó parlamentari i, per tant, el President de la Generalitat es escollit per la majoria del Parlament de Catalunya a partir dels pactes, tots ells
Fa dues setmanes que RAC1 ha posat en marxa el seu Racòmetre (1 i 2) de cara a les eleccions catalanes de l’1 de novembre. Una enquesta per conèixer quins poden ser els resultats de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ja he manifestat fa poc el meu profund escepticisme sobre
Ara que està de moda carregar-se el Pacte del Tinell i el govern al que va donar lloc, és l’hora de recordar que el programa del Tinell, impulsat en gran part per Esquerra, i l’obra de govern a que ha donat lloc, mentre Esquerra va ser al govern, han estat bons i positius per a