Just dos anys desprès del Pacte del Tinell podem dir que aquest va ser un acord estratègic per a fer un salt en l’autogovern i alhora va ser un acord per a governar. A Catalunya tenim un govern que pren decisions, que fa obra de govern a tots els nivells. Un govern que ha encetat, en molts àmbits, una nova forma de governar: buscant la màxima eficàcia i eficiència i alhora una radical transparència. Un govern entre forces diferents, quina diversitat l’enriqueix i el fa més fort.
El Pacte del Tinell és, doncs, un acord estratègic entre forces diverses per a superar la política tradicional dels governs de CiU de “peix al cove” (de “morralla al cove” com diu el Conseller Huguet) i de “venda d’influències” a amics, coneguts i saludats. Amb tres objectius fonamentals: primer, impulsar un nou Estatut que suposés un salt quantitatiu i qualitatiu en l’autogovern de Catalunya. Segon, incloure dintre del nou Estatut un model de finançament propi (“el model català”), tot i que pugui ser generalitzable, potent i ambiciòs. Un model amb una major bilateralitat i transparència, que permeti avançar decididament, i en un horitzó temporal definit, en la disminució del dèficit fiscal i en una major sobirania fiscal i financera per a Catalunya. Està clar que aquests dos objectius, molt principals, ja s’han aconseguit a Catalunya amb un amplíssim consens i que ara cal mantenir la unitat i la fermesa per a aconseguir-ho, en el grau més alt possible, a Madrid. També em sembla clar que aquests dos objectius haguessin estat molt difícils d’assolir sense el Pacte del Tinell: ni el PSC a l’oposició ni CiU al govern -com ja havia demostrat- haurien arribat tant lluny. El tercer objectiu és el de impulsar una nova forma de fer política basada en les polítiques estratègiques en lloc del tacticisme del “peix al cove” i la “venda d’influències” a Catalunya i a Madrid. També en la no utilització d’un doble llenguatge segons si s’està a Catalunya o a Madrid. I finalment, amb una política de “mans netes”, en la que hi tenen un paper molt principal tant l’Oficina Antifrau de Catalunya, com una nova política de finançament dels partits polítics.
El Pacte del Tinell és també un acord per a governar el dia a dia. Un acord per a fer polítiques per a les persones, polítiques socials i d’ordenació del territori. I tenim un govern que governa. Un govern que pren decisions. Per citar-ne només algunes de les més importants: les ajudes als barris a partir de la llei de Barris; la construcció de noves Escoles Bressol a partir del Mapa d’Escoles Bressol de Catalunya pactat amb els municipis; l’importantíssim augment dels recursos dels ajuntaments tant a travès del Fons de Cooperació Local de Catalunya com del Pla Únic d’Obres i Serveis; el Llibre Blanc de la Funció Pública de Catalunya que ara caldrà desenvolupar; una nova llei de Serveis Socials que amplia la societat del benestar catalana tot equiparant-los a l’ensenyament i la sanitat; l’ambiciosa estratègia d’un pla d’infrastructures basat en el transport públic, principalment per ferrocarril, i en la millora de la xarxa viària; l’aprovació del pla d’infrastructures esportives de Catalunya i les corresponents subvencions per a desenvolupar-lo; les polítiques de desenvolupament de la internacionalització de les empreses catalanes, així com del model de comerç urbà de proximitat, propi de la zona mediterrània; una política exterior decidida i solidària; l’accelaració del desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot el territori; etc..
La diversitat de forces del govern enriqueix la unitat de la seva actuació, encara que a vegades la faci més complexa i requereixi teixir pacientment acords i complicitats. Els que des dels ajuntaments hem governat amb coalicions ho sabem prou bé. Però, això passa en qualsevol govern de coalició. Tots recordem perfectament les complicacions dels governs de la coalició entre CDC i UDC i els interminables serials que significaven sempre els canvis de govern que feia el President Pujol. Tanmateix, aquest és un govern en procès de consolidació que, sens dubte, ha de millorar aspectes del seu funcionament com a govern de coalició, així com de la seva política de comunicació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!