Més eix Catalunya-Espanya.
Avui, més que mai, l’eix que defineix la política catalana és el del conflicte entre Catalunya i Espanya. La discussió de l’Estatut, la manifestació pel dret a decidir, el mal anomenat cas Carretero, en són algunes de les manifestacions evidents.
Alguns profetes de l’òrbita convergent o sociovergent havien pronosticat que, desprès del Pacte del Tinell, s’aniria esllanguint un dels dos eixos tradicionals de la política catalana: el del conflicte entre Catalunya i Espanya. Al mateix temps, deien, de forma molt ràpida, Catalunya passaria a funcionar políticament com la resta de l’estat i només ens quedaria l’eix esquerra-dreta. Ara, aquests falsos profetes de la fí del catalanisme haurien de fer una dura autocrítica.
Efectivament, en tot el procès de discussió de l’Estatut, però molt especialment en el seu tràmit a les Corts espanyoles, hem pogut veure com l’anticatalanisme és una de les idees força de l’ Espanya que volen els partits polítics espanyols, de dretes i d’esquerres. Estan convençuts que el manteniment i, en algún cas, l’estímol del conflicte entre Catalunya i Espanya els hi dóna vots. Estic convençut que al mateix temps els hi treu vots a Catalunya. Alguns s’hauran de fer mirar com quadrar el cercle, tenint en compte que a Catalunya hi tenen una important bossa de vots.
El cotó fluix Carretero.
Amb les seves declaracions de diumenge passat el conseller Carretero ha fet la prova del cotó fluix respecte a fins a quin punt es creuen de veritat els partits catalans (i catalanistes?) què Catalunya és una nació i què ens caldria fer una política nacional des de la Generalitat. Ni PSC, ni CiU han passat la prova.
De fet, el mal anomenat cas Carretero és un altre exemple de la persistència del conflicte Catalunya-Espanya i de la creixent importància d’aquest eix en la política catalana. On està escrit què un Conseller de la Generalitat no pugui criticar al “suposadament intocable” Zapatero?. Com pot ser què el President de la Generalitat tingui la tentació de fer cas a les pressions que venen del govern de Madrid?. Com es pot explicar què uns partits catalanistes segueixin les ordres que venen de Madrid (cas del PSC), o demanin la intervenció de Zapatero per posar ordre en el govern de Catalunya i cridar l’atenció al seu President (cas de CiU)?. Són aquests partits realment catalanistes?. Està clar qui manté la coherència pel què fa a la defensa d’una Catalunya nacional: només ERC.
Emoció i esperança a Euskalherria.
Ahir va ser un dia històric per a Euskalherria i també per a la resta de pobles ibèrics. ETA declarava un alto el foc permanent per primera vegada a la història.
A partir d’ara el diàleg, la responsabilitat de tota la societat però molt especialment dels partits polítics ha de permetre fer realitat l’esperança de pau.
Sabem què serà un procès llarg i complicat, però ningú es pot permetre que sigui un fracàs. Esperem què no s’incompleixi cap promesa ni es frustri cap esperança tal com, desgraciadament, ens ha passat en el cas de l’estatut de Catalunya.
És un moment, com deia, d’esperança i d’emoció continguda. esperem que hi hagi una combinació adequada de seny i de rauxa per a arribar quan abans millor a la pau definitiva a Euskalherria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!