La “sociovergencia” es el “oasi català”. El formen els que tradicionalment han tingut el poder. Especialment des de l’arribada de la democràcia. Son els que han tingut i encara tenen el poder a Catalunya. Es un entramat d’interessos y poders -econòmics, socials i politics-. A Catalunya es parla de la “sociovergencia” per a referir-se a la confluència d’interessos i al fet de compartir el poder per part del PSC y CiU, així com per les entitats, organismes y persones de les seves respectives areas d’influència.
La “sociovergencia” tradicional es la que agrupa a les elits econòmiques, socials y politiques de sempre. Son en gran part, encara que no exclusivament, de Barcelona. També han estat, i encara estan, ben representades a las cupules politiques, tant de CiU com del PSC. El sopar-homenatge a un insigne membre de la “sociovergencia”, de fa uns mesos, n’es un molt bon exemple. En ella hi va participar el “tot Barcelona” de la politica, l’economia i la societat “oficials” (relacionats bàsicament amb el PSC i CiU). Un altre cas es el del president de la segona caixa d’estalvis mes important del país. Tots dos han estat representants destacats de CiU y del PSC (i també del PSOE) respectivament.
Tanmateix, des de el meu punt de vista, es mes correcte parlar en plural de “sociovergencias”. Hi ha diferents tipus d’interessos i poders que conflueixen. També hi ha diversos tipus d’entitats, organismes i persones que hi participen. Hi ha, al menys, un altre tipus de “sociovergencia” important. Es la que durant molts anys s’ha basat en el poder dels ajuntaments (socialistes) al costat del poder de la Generalitat (convergent fins fa poc). Uns i altres han conviscut i col.laborat pacificament. Un exemple clar, entre molts altres, es el repartiment de poder, encara avui vigent, a les caixes d’estalvi. Especialment, però no unicament, les que abans, y encara ara, estaven molt lligades a les diputacions. Els consellers escollits per la corporació fundadora (diputació) o pels ens locals son majoritàriament de CiU i del PSC. En una proporció molt mes gran que la que els hi correspondria segons els electes locals o en les ultimes eleccions catalanes o espanyoles.
La “sociovergencia” encara te un poder – econòmic, politic i social- enorme. Son els que manen i han manat sempre. Aquesta es la seva força: l’entramat d’interessos i de poder, no exclusivament politic, que tenen i mantenen. I que volen continuar mantenint. Son els principals interessats en la “gran coalició” CiU-PSC en el govern de Catalunya. No ho tenen fàcil. La majoria dels seus votants, simpatitzants i militants, tant d’uns com dels altres, difícilment ho entendrien.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!