CiU fa anys que es descomposà, la figura d’Artur Mas ha anat creixent amb els anys fins a assolir la maduresa polítca indiscutida d’home d’Estat, mentre que la imatge i importància d’en Duran ha anat minvant fins a convertir-se en una figura desclassada de la política.
El distançament entre CDC i UDC té el seu origen en quasi l’inici de la federació electoral de CiU; CiU fou una creació estratègica d’èxit de Jordi Pujol quan UDC era governada per figures de l’autoritat intel·lectual, nacional i política com Miquel Coll i Alentorn, quan aquests ja no hi foren es va fer patennt que entre les dues formacions polítiques no hi havia ni la calidesa d’amics ni la identificació ideològica d’aliats. CiU ha estat una eina electoral útil que ha abraçat un ampli espectre de la societat catalana durant més de trenta anys però que conduí CDC a fer dures concessions ideològiques que desdibuixaven i fins i tot contrariaven les seves conviccions sociodemòcrates i el seu respecte a la llibertat d’idees.
És cert, com ha lamentat en Duran, que mai en 35 anys el grup parlamentari de CiU al Congrés no havia desautoritzat el seu portantveu però cal recordar-li que fins al seu adveniment tots els caps del grup català havien estat membres de CDC, com la majoria de diputats que mai no s’han trobat còmodes amb determinades opinions i fets del lider democristià. La unitat de criteri mantinguda fins ara ha estat estratègica fins que el pes del llast dretà i antiindependentista d’UDC s’ha fet insoportable i nociu per a la nova CDC.
CiU fou un reclam, avui és unes sigles. La divisió de vot dels diputats de CiU al Congrés el dimarts, 10 de febrer, no ha estat ni un accident ni un simptoma, ha estat l’acta pública de defunció de la vella CiU i del tancament d’un cicle.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser la ruptura
es entre
Unio i Duran
Potser de ser certa aquesta premonicio, tornare a afiliarme a Convergencia, despres de vint i nou anys com a soci, fa un any que ho baig deixar per el tema Duran, crec i entenc que Unió ha fet molt de mal al proces endegat, potser torna a ser hora de donar recolçament de nou a CIU, pero vull esperar que es ventili el tema Unió.
Duran no ha estat ni home de partit, simplement ha estat un aprofitat, l’estratègia del pacte amb CDC creant la famosa sigla CiU, li ha reportat un redit del 25% de poder des de fa 35 anys!!
Tenir el 25% de poder al Parlament a la Generalitat, etc., sense fer res de res, és bo d’aprofitar no!?
Duran no ha estat fidel als principis fundadors del seu partit i això li ha portat sempre un grapat de problemes interns, problemes que precisament ara amb el procés sobiranista han acabat d’esclatar, des de fa quatre anys el degoteig de desercions d’Unió ha estat constant.
Però per a mi el mes sorprenent es la manca de lideratge per fer créixer a la democràcia cristiana catalana, per fer créixer Unió. Amb aquest 25% de poder ja en tenia prou per anar tirant de la rifeta, envoltat del seus fidels acòlits i estómacs agraïts es trist passar-se tota un vida només tirant de la rifeta; no s’ha plantejat mai de fer una democràcia cristina catalana, forta, digna, ètica i transparent.
Per tant, no ha fet créixer Unió i a viscut a costa de CDC, ara, al 2015 ens podem preguntar qui es el senyor Duran i qui son els d’Unió.
Tot hi haver.los votat durant molts anys, a casa, el pare, sempre es resistia a donar.se d’alta com a militant de C.D.C. malgrat que i tenia molta afinitat, tant pels seus postulats, com per la gran amistat que gaudia de molts amics seus, que si que n’eren de militants. Peró, el pare, sempre el frenaba el veure que el sr. Durán hi manaba masa. Els fets li han donat la raó, llástima que ell ja no ho prodrá veure. Esperem que tot s’aclareixi d’una vegada. El nostre president, ens mereix tota la nostre consideraciò. Els vots de casa, son per ell.
” llast dretà i antiindependentista d’UDC ,s’ha fet insoportable ” Si clar i en canvi, els pactes amb el PP, es mantenen sense problemes…
CDC, ni ha tingut ni te cap altra ideologia que el poder, i si ara UDC molesta se l’abandonarà, pero no per conviccions, si no per redit electoralista.