Mercats és plural de mercat i com a tal l’hauríem de contemplar. Una paraula que gràcies a la essa final passa a denominar diverses unitats de la paraula primitiva o original. Però no és el cas. Si mercat ens apropa a la vida que recorre els llocs de venda de verdures, peix, carn i ous d’un espai d’intercanvi d’aquestes viandes per diners o altres formes d’intercanvi, quan hi posem la essa la cosa canvia. I canvia cap a negatiu. No hi ha la vida de les peixateres que pregonen el seu peix per fer-lo desitjar per part de la gent que transita a prop de la parada de peix. No pas. Als mercats no hi ha peix sinó només beneficis que el peix o el que sigui que s’hi assembli pot produir. I si no som capaces de fer-ne créixer els beneficis automàticament els mercats ens faran la vida impossible i arribaran a ofegar-.nos per tal que el peix o el que s’hi assembli que venguem amb aquest nom sigui carn,més car. No els importa que d’aquell peix en visquin famílies senceres, uns pescant-lo i els altres venent-lo i els altres encara menjant-lo. No. Només els importa que produeixi diners i més diners, sempre més que ahir i menys que demà. Sense creixement els mercat no existeixen perquè és la seva forma natural de respirar i per tant d’existir. (Continua)
Els mercats és el nom que han pres alguns dels assassins professionalitzats d’avui en dia, assassins que no tenen representació en forma d’imatges ni fotogràfiques ni en moviment. Assassins que manen més que els governs i que ningú sap qui són, que ningú que només miri tele o diaris pot entendre de quins individus estan formats en el col·lectiu. Curiós, no? Ens mana i ens envia a la mort i a la misèria un grup de gent que no coneixem ni tan sols en el nom i a qui anomenem amb una paraula que no és en principi negativa, tot el contrari.
Una colla de criminals assolen el món en nom d’ells mateixos i que ens diuen que cal que tinguem menys assistència sanitària gratuïta i universal, que és la que serveix a tothom i no només als rics. Ens diuen que no cal saber tant perquè total, ja aprendrem a treballar treballant, sobretot si només ens cal ser part d’una cadena de muntatge. I el fotut és que ens els creiem i els creiem, els obeïm perquè en la majoria dels casos l’adoctrinament ha aconseguit els seus resultats a partir de la mentida, de la seva propagació a través dels mitjans de desinformació general i de la violència estatal en forma de repressió contra aquells que no s’han cregut les mentides oficials. Cal retallar-ho tot perquè és l’única manera de sortir-.nos-en, diuen. Però sabem que si retallem més en serveis bàsics l’únic que aconseguirem serà afonar-nos més. I tot i això, algunes persones, moltes, assenteixen i diuen que els mercats tenen raó.
Cal desemmascarar els mercats i donar-los nom, acusar-los d’assassinat (hi ha moltes maneres de matar deia Brecht) i aclarir a tothom que darrere d’aquest nom hi ha gent que com sempre l’únic que vol és robar-nos la vida a canvi de res, bé, sí, a canvi del nostre sotmetiment mes absolut. I com sempre, ens trobaran davant. Ja hi som!
