Jean-Paul Sartre (1905-1980) escriu Els mots als cinquanta anys i serà determinant per ser distingit amb el Premi Nobel, un premi que es negarà a recollir adduint que el premi representava els valors burgesos que el combatia. A Els mots, Sarte hi retrata la seva obsessió pel llibres: “faig i faré llibres; em calen i
A l’Eric Blai li deien George Orwell (1903-1950) i és autor d’un dels llibres de denúncia de l’autoritat en les seves diverses formes més interessants pel que tema que ara ens ocupa. A Mil nou-cents vuitanta-quatre, Orwell novel·litza la rebel·lió d’un personatge anomenat Winston Smith contra un poder totalitari que domina totalment la vida dels
Karl Kraus (1874-1936) fa una denúncia rotunda de la submissió de l’escriptura a la guerra i defensa, davant la manipulació que aquesta submissió suposa, el silenci. El 19 de novembre de 1914, pronuncia la xerrada “In deser grossen Zeit” (“En aquesta gran època”) en què denuncia l’aliança entre escriptors i militars en un país i
Dins del món de la lògica, el matemàtic i pacifista gal·lès Bertrand Russell (1872-1970), que en la seva “Autobiografia” deia que les passions que havien governat la seva vida eren “l’ànsia d’amor, la recerca de coneixement i una compassió incontrolable pel sofriment de la humanitat”, és qui estableix les bases de pràcticament tot. Construeix la
El 28 de desembre de 1897, al Teatre de la Renaixença de París, Edmond Rostand (1868-1918) estrena Cyrano de Bergerac. L’autor pateix extremadament per la por que té de no tenir èxit amb l’obra però el que passa és tot el contrari. Vint minuts d’aplaudiments al final ho corroboren. I Cyrano explica la història del
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES; font-style:italic;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Malgrat les queixes del matemàtic
Wilhelm von Humboldt (1767-1835) és un alemany liberal que destacà en el camp de la lingüísitica. Es relacionà amb els pensadors més importants de la cultura alemanya del moment, com Goethe i Schiller, i desenvolupà una intensa carrera política. Defensava que la llengua modifica el pensament, del qual no n’és només la forma d’expressió principal
François-Marie Arouet (1694-1778), àlies Voltaire, és autor del conte De l’horrible danger de la lecture en què el muftí Iussuf-Xeribí “condemna, proscriu i anatemitza” l’arribada de la impremta les seves terres. Les raons amb què justifica la seva postura deixen clar que les paraules escrites són perilloses per al menteniment del seu poder ja que
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES; font-style:italic;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Michel de Montaigne (1533-1592) dóna
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} h2 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:2; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> L’historiador romà Tàcit (56-118 dC), escriptor del Poder,
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} h1 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; color:black; mso-font-kerning:0pt; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText3, li.MsoBodyText3, div.MsoBodyText3 {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt
I Plató (427-347 aC) era només el seu propi reflex en una paret qualsevol, sense gairebé llum i, per tant, difícil d’establir en els seus propis límits. Dins la caverna intel·lectual on sempre el dibuixen els savis de la trona, les paraules canviaven de forma però les idees romanien inalterables. “Allò que no canvia és
Sòcrates (470-399 aC) fou fill d’un escultor i d’una llevadora, o bé mai no va existir. És el creador de la filosofia occidental com l’entenem avui o només el reflex dels seus darrers dies que Plató pinta en els diàlegs Aplogia de Sòcrates, Critó i Fedó? Un recurs literari, referenciat interessadament també per Antístenes d’Atenes,
El sofista Pròdic de Queos (segle V aC) escriu Sobre la correccció dels noms, sobre l’interès del sofistes pel llenguatge i els seus significats. La seva preocupació principal en aquest aspecte campa pel món de la semblança de continguts, per la dificultat de diferenciar termes aparenment sinònims. Al Tractat de sinonímia, intentarà establir la relació
Parmènides d’Elea (570-475 aC), presocràtic ell, afirma que hi ha noms que només són paraules, és a dir que no anomenen el que és real. Qui dirà si una cosa es correspon amb una paraula seran les muses, les quals només els poetes sabran interpretar, per això els poetes són tan importants, perquè fan de