Prendre la paraula

jordimartifont

7 de maig de 2013
0 comentaris

L’Anàlisi Crítica del Discurs de Teun A. Van Dijk

Existeix l’Anàlisi Crítica del Discurs, caracteritzada per les sigles ACD, i Teun A. van Dijk (1943-) n’és un dels caps més clars i aclaridors entre els qui en parlen. D’origen holandès, des de l’estudi dels discursos del poder, van Dijk ha intentat explicar eficaçment com els discursos de la gent s’impregnen de la semàntics dels poderosos i acaben esdevenint discursos del poder mateix. Els seus estudis sobre el racisme, les notícies, la ideologia, el context i el coneixement han esdevingut autèntics camps de batalla intel·lectual, desbrossadores en marxa per posar llum a com, on i quan. Però posats a triar i resumir de què va el que en diu, jo trio dos dels àmbits que ha estudiat: context i poder. (Continua)

Diu van Dijk que el context en què es produeix un discurs és capaç de dotar-lo d’un sentit o d’un altre, de fer que guanyi en matisos o canviar-ne, segons com, el sentit, però alhora també té la força de dotar-lo d’un poder de convicció, o robar-li, que varia en funció precisament d’aquest context. És a dir que hi ha contextos en què un discurs mai no és posat en dubte i altres en què les mateixes paraules esdevenen o controvertides o s’invaliden. Els espais del poder, els llocs físics o mentals d’aquest poder, esdevenen determinants per a la seva efectivitat. Un dels estudis que més m’ha interessat és el que deixava clar que en cap moment Zapatero podia guanyar el debat contra Aznar al Congrés dels Diputats el dia en què el cap del PSOE li demanava que no ataqués Iraq. El context ajudava, animava i pràcticament dictava qui tenia la raó, qui convenceria més qui se’ls escoltés.

Passem al segon tema triat. Perquè l’efectivitat que es busca en el discurs del poder, per a què s’hi busca? Per què el poder construeix aquest discurs i, de fet, què o qui és el poder? Què analitzem quan diem “poder”? Doncs la mateixa construcció de la paraula que fa l’autor ja ens informa de les seves intencions, ja que Teun A. Van Dijk quan analitza el poder i el seu discurs es refereix, bàsicament, a l’abús de poder. I aquí hi ha el punt interessant o particularment interessant de l’Anàlisi Crítica del Discurs, que ell rebateja com a Estudis Crítics del Discurs. Perquè aquests estudis cal definir-los com a crítics, i crítics perquè intenten explicar la dominació, l’abús del poder social per part d’un determinat grup. Així, les relacions de dominació s’estudien des de la perspectiva de l’interès del grup dominat i en el seu favor. Però no només això sinó que, sobretot, poden formular alternatives als discursos que coincideixen amb els interessos dels grups dominats. Aquesta aposta allunya van Dijk i els seus de la neutralitat, però alhora els dota d’una evident presa de posició que hem de fer nostra, perquè la dominació, ja ho sabem però cal repetir-ho, té el seu centre neuràlgic en el llenguatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!