D’on surten els significats que atorguem a les paraules? La creativitat dels parlants va deixant rastre al llarg dels segles i dels significats originaris en la llengua de partida -el llatí en el cas de gran part del nostre vocabulari- arribem de vegades a matisos i accepcions que superen el sentit figurat o les extensions
En tres dècades moltes coses han anat canviant al nostre voltant. Algunes amb unes passetes tan menudes que ens ha fet l’efecte que no es movien fins que ens hem adonat, de cop i volta, que han desaparegut del perímetre de la nostra vida quotidiana. Aquest fenomen té una incidència especial en el repertori lèxic
L’argot no és una invenció moderna. No en fan servir només els joves ni és propi de les àrees urbanes. En algunes converses l’argot és simplement una frontera que marca qui és a la banda d’aquí i qui s’ha quedat a la banda d’allà. Dins dels dialectes, trobem també diferents argots, registres més col·loquials o
De vegades ens sorprenem teclejant paraules que només havíem escoltat; que no teníem present d’haver-les vist mai escrites. Amb la incorporació del correu electrònic a la nostra vida quotidiana, vam començar a adonar-nos que quedava un espai entre la llengua escrita i la llengua oral: l’espai de la conversa informal en suport escrit. Ara mateix,
Les paraules també tenen color. Hi ha els trɛns vɛrds que arriben del nord i els trens negres que vénen del sud. Cada dialecte tenyeix amb petits matisos l’aparença del vocabulari que compartim. La gamma cromàtica que es desplega al llarg del territori afegeix vistositat a la llengua. De vegades, fins i tot la fa objecte d’atenció per ella mateixa.
Érem a l’agost i vam decidir anar a Paüls perquè l’orquestra Atalaia celebrava 22 anys de rodar pel món. Tothom devia estar congregat a la pista esportiva que queda al peu del poble; de fet, uns quants revolts més avall de les primeres cases que reben els visitants al final d’un trajecte que ja no