Agafada al vol
Som les paraules que diem
Comboi
D’on surten els significats que atorguem a les paraules? La creativitat dels parlants va deixant rastre al llarg dels segles i dels significats originaris en la llengua de partida -el llatí en el cas de gran part del nostre vocabulari- arribem de vegades a matisos i accepcions que superen el sentit figurat o les extensions de significat.
I encara més: el vocabulari estricte d’una llengua no quedarà mai recollit en cap diccionari, perquè ni els nostres grans herois filològics van ser capaços de plasmar per escrit tota tota la variació semàntica de la llengua.
Un dels millors regals que m’han fet a la meva vida és la col·lecció completa dels deu volums del DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR d’Antoni M. Alcover. Me’l va regalar ma mare quan anava a l’institut i l’he consultat centenars de vegades durant tots els anys que han vingut després. Ara ja no tant, perquè el tenim en línia i és molt pràctic fer-hi consultes quan estàs treballant.
De paraules que no surten al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans o als altres bons diccionaris que tenim i que, en canvi, apareixen al DCVB n’hi ha una pila. Ara bé, fins i tot he anat trobant significats que a la vora de l’Ebre atorguem a un mot i que no han quedat recollits ni en aquesta magna obra.
Aquest és el cas de la paraula comboi. Aquesta paraula m’agrada i la continuo utilitzant encara que sempre causa una certa estranyesa fora del seu entorn natural. Però els contextos i el llenguatge no verbal donen moltes pistes del que volem expressar en cada moment.
Si dic: “Ara voleu muntar un dinar per a tots els veïns del carrer? Quin comboi, quines ganes de complicar-se la vida!” Es pot entendre sense gaire dificultat que tot aquest pla és una feinada innecessària que ens podríem estalviar.
Amb aquest sentit concret, no trobareu comboi a cap banda. La definició que se li podria acostar més seria: “Enrenou, conjunt de coses desordenades o de molta gent que no s’entén; bullici, confusió” que recull el DCVB. Però tampoc és exactament això.
De fet, som tan creatius que també tenim el verb comboiar i els adjectius comboier i comboiera, que no apareixen a cap diccionari! La definició de comboiar (guiar i conduir el ramat quan va de camí per traslladar-se d”un paratge a un altre) tampoc té gaires semblances amb el nostre significat particular, com podreu veure:
– Sempre estàs comboiant, si no trafegues tot el dia, no t’hi trobes!
Pel que fa als adjectius, segons la meva percepció, s’usen amb una connotació de lloança en la majoria dels casos:
– És una xiqueta molt comboiera; s’arromanga i es posa a rentar els plats sense que l’hi demanen.
Explorant per Internet, he trobat una entrada d’un blog de la Vall d’Albaida que porta per títol: Tornem a comboiar-vos. Hi parlen d’un acte cultural i aquest titular interpel·la els lectors a deixar-se engrescar amb la proposta d’anar a escoltar històries de bandolers. En fi, una altra mostra que els significats de les paraules són inesgotables.
I només us diré, per acabar, que sense el degoteig de petits combois, com ara aquest de parlar de futileses lingüístiques, les històries personals tindrien menys capítols.
Il·lustració de la Laura Borràs Dalmau.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I evidentment, ‘tindre comboi’ és estar molt engrescat, il·lusionat, ‘comboiat’ amb alguna cosa.
Gràcies per comentar-me que havies escrit açò. Molt interessant.
Bon dia
Sols volia dir-vos que el “Diccionari normatiu valencià”, que poua del Moll i de quasi tots els diccionaris anteriors, sí que inclou comboi amb alguns dels sentits que heu dit per ací (també el de setrilleres, que és nou per a mi).
http://www.avl.gva.es/dnv
comboi1 [kombɔ́j]
1. m. Conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts, especialment conjunt de vehicles que transporten municions, aliments, armament, ferits o presoners, convenientment escortats.
2. m. MIL./NÀUT. Formació naval constituïda per naus mercantils escortades per naus de guerra que les protegixen de possibles atacs enemics.
3. m. FERROC. Tren 1.
4. m. Colla d’obrers, de refugiats o de presoners que es traslladen d’un lloc a un altre.
5. m. ECON. Conjunt de mercaderies traslladades d’un lloc a un altre per a aconseguir avantatges aranzelaris i un estalvi de transport més gran.
6. m. Setrilleres per al servici de taula.
comboi2 [kombɔ́j]
1. m. Activitat festiva, diversió col•lectiva.
2. m. Entusiasme, il•lusió. Li fa molt de comboi anar al circ.
comboiament [kombojamént]
m. Acció de comboiar.
comboiant -a [kombojánt]
adj. Actiu, organitzador d’activitats festives.
comboiar1 [kombojáɾ] (comboia [kombɔ́ja])
1. v. tr. Acompanyar d’un lloc a un altre (a algú o alguna cosa) per a protegir-lo o vigilar-lo. Els soldats van rebre l’orde de comboiar la princesa.
2. v. tr. NÀUT. Escortar una o més naus de guerra (altres naus, especialment naus mercants). Comboiaven la nau per a previndre un atac pirata.
comboiar2 [kombojáɾ] (comboia [kombɔ́ja])
1. v. tr. Induir o animar (a algú) que faça alguna cosa, especialment que participe en una activitat festiva. Ens va comboiar a tots perquè l’acompanyàrem.
2. v. pron. Ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. S’han comboiat amb una colla de l’institut per a anar d’excursió.
3. v. tr. Obsequiar, tractar bé. Els pares sempre l’han comboiat molt.
acomboiament [akombojamént]
m. Comboiament.
acomboiar [akombojáɾ] (acomboia [akombɔ́ja])
v. tr. i pron. Comboiar2.
Salut
Rafel
Gràcies per l’aportació. Tinc també el Diccionari normatiu valencià a la llista de les meues referències!