Agafada al vol

Som les paraules que diem

Paraules particulars

Arjau

19 d'octubre de 2013

Cada vegada més sovint, ens trobem paraules per tot arreu: en forma d’escultura urbana, en el mosaic d’una fatxada, a les estoretes de les entrades de les cases, en les pancartes reivindicatives dels balcons, reclamant drets col·lectius en un mur abandonat o il·lustrant poèticament les parets de la recepció d’un hotel… A Sant Feliu de

Llegir més

Galatxo

2 d'octubre de 2013

La literatura oral s’ha transmès pels segles dels segles gràcies a unes poques condicions bàsiques: la memòria prodigiosa dels narradors i la seva capacitat de captar l’atenció dels oients, d’una banda, i la disponibilitat dels espectadors que no tenien una màquina per fer zàping entre mans, de l’altra. Això s’ha acabat. Fa dies que captar

Llegir més

Reptar

16 de setembre de 2013

Anar sempre un a peu i l’altre a cavall. Voler i no poder. Tal faràs, tal trobaràs. De tant que et vull, te trac un ull. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. A grans mals, grans remeis. En fi, les dites populars ens expliquen sintèticament què ens passa a la tribu, per

Llegir més

Nuc

29 de juliol de 2013

Tota la realitat no surt als mapes. On comencen i on acaben les fronteres lingüístiques dels territoris? Quines llengües es mouen en un espai determinat en un moment concret? I què fa que una llengua sigui desplaçada dels usos públics? Un viatge al sud ens fa venir totes aquestes preguntes. Elx cau al sud de

Llegir més

Mandongo

20 de maig de 2013

Provar de recollir la memòria oral dels més ancians de la tribu comporta sorpreses diverses. Una de les principals és l’enorme vocabulari que s’ha tornat solatge desconegut per a les joves generacions. Sense les paraules precises no es poden donar a conèixer les pràctiques i els costums que havien perviscut durant segles fins no fa

Llegir més

Nesprons

17 de maig de 2013

Quan som al bon temps els colors es prodiguen al camp. Els terrats i els balcons amb flors es fan mirar. I les fruiteries, que ja són molt variades tot l’any, ara més que mai són un esplèndid aparador multicolor. Al llarg de tot el territori lingüístic, els parlants compartim les mateixes paraules per referir-nos

Llegir més

Comboi

5 d'abril de 2013

D’on surten els significats que atorguem a les paraules? La creativitat dels parlants va deixant rastre al llarg dels segles i dels significats originaris en la llengua de partida -el llatí en el cas de gran part del nostre vocabulari- arribem de vegades a matisos i accepcions que superen el sentit figurat o les extensions

Llegir més

Enjullar

1 de març de 2013

En tres dècades moltes coses han anat canviant al nostre voltant. Algunes amb unes passetes tan menudes que ens ha fet l’efecte que no es movien fins que ens hem adonat, de cop i volta, que han desaparegut del perímetre de la nostra vida quotidiana. Aquest fenomen té una incidència especial en el repertori lèxic

Llegir més

Xeic

14 de febrer de 2013

L’argot no és una invenció moderna. No en fan servir només els joves ni és propi de les àrees urbanes. En algunes converses l’argot és simplement una frontera que marca qui és a la banda d’aquí i qui s’ha quedat a la banda d’allà. Dins dels dialectes, trobem també diferents argots, registres més col·loquials o

Llegir més

Amanós

18 de gener de 2013

De vegades ens sorprenem teclejant paraules que només havíem escoltat; que no teníem present d’haver-les vist mai escrites. Amb la incorporació del correu electrònic a la nostra vida quotidiana, vam començar a adonar-nos que quedava un espai entre la llengua escrita i la llengua oral: l’espai de la conversa informal en suport escrit. Ara mateix,

Llegir més

Alhora

11 de gener de 2013

Les paraules també tenen color. Hi ha els trɛns vɛrds que arriben del nord i els trens negres que vénen del sud. Cada dialecte tenyeix amb petits matisos l’aparença del vocabulari que compartim. La gamma cromàtica que es desplega al llarg del territori afegeix vistositat a la llengua. De vegades, fins i tot la fa objecte d’atenció per ella mateixa.

Llegir més

Alenar

19 de desembre de 2012

Érem a l’agost i vam decidir anar a Paüls perquè l’orquestra Atalaia celebrava 22 anys de rodar pel món. Tothom devia estar congregat a la pista esportiva que queda al peu del poble; de fet, uns quants revolts més avall de les primeres cases que reben els visitants al final d’un trajecte que ja no

Llegir més