A què dediquem les hores de la nostra vida? En una enquesta trobaríem moltes respostes diferents a aquesta pregunta, però el fet de viure al poble o de viure a la ciutat ens condicionaria el resultat en gran manera. Al poble a l’estiu les collites són variades i multicolors. Qui té la sort de formar
La meva pàtria és la meva llengua, han dit alguns dels nostres literats insignes. Cadascun de nosaltres compartim fàcilment un repertori lèxic extens amb els parents, amb els veïns de tota la vida i amb els amics que hem conservat al cap dels anys. De fet, hem dibuixat mapes dialectals gràcies a aquestes concordances lingüístiques.
Us intriga saber quin és el protocol que segueix l’intel·lecte per tenir en actiu un vocable? Per què hi ha paraules que coneixem i no fem servir? Potser consultant obres de neurolingüística trobaríem algunes respostes. De moment, les intuïcions ens serveixen per fer-nos sospitar que per incorporar a ple rendiment un mot en el nostre
Els relats que intercanviem amb els altres ens activen tot sovint records mig polsosos emmagatzemats en un moment imprecís del nostre trajecte. Recordem anècdotes curioses, imatges estàtiques que només han captat els nostres ulls, veus de persones que hem perdut, cançons que no sabem quan vam aprendre, sentiments de compassió que vam viure només uns
Les persones som imprevisibles. Potser sí, però com a animals dotats del poder de la comunicació verbal funcionem com a sofisticades màquines d’elaboració de fragments lingüístics. La Carla té una manera d’expressar-se que crida l’atenció. És jove i parla amb correcció. Posa en funcionament paraules d’ús restringit; del seu barri, de la seva família, dels
Mai no és tard. Aquesta idea és als fonaments dels esperits optimistes. I desperta una admiració sincera veure que algunes actituds de superació personal són directament proporcionals a l’edat de les persones que les ostenten. Amb un objectiu ben enfocat, se’n veuen per tot arreu. Acabo d’acabar un curs sobre tres obres memorialistes que ha
Hi ha objectes que ens agrada mirar. Que mirem i prou; senzillament perquè no podem fer una altra cosa. Passar per davant d’un antiquari; observar-ne l’aparador. Atrevir-se a entrar-hi, de tant en tant. Fer un exercici d’imaginació de l’efecte que faria aquell moblet en un racó de casa. Pensar quina és la història d’aquell obridor
Justament ara que està tant de moda parlar de les emocions personals, el prestigi social dels insults ha tocat fondo. Quan es diu que cal que sapiguem expressar com ens sentim, se sobreentén que el nostre relat ha de ser políticament correcte, pulcre; si pot ser, una mica engalanat. El modelatge que som capaços de fer amb
Hi ha paraules record. Paraules que no usem, que només tornen a nosaltres per les lectures o quan algú ens les acosta per sorpresa sense saber per on han vingut. Són objectes lingüístics que s’han quedat arrapats a una escena del nostre passat i que només ens són útils en el moment en què la
Travessant quilòmetres i quilòmetres de carreteres secundàries anem descobrint la idiosincràsia dels paisatges; les formes de vida explicitades en l’arquitectura de les edificacions i la manera de parlar dels habitants petrificada en el rètols oficials de les entrades i sortides de les poblacions. La toponímia té un gran valor cultural, lingüístic i simbòlic. És per
No sé si som capaços de transmetre el relat d’allò que no hem experimentat, no sé si podem entendre emocions que no hem viscut abans ni sé tampoc si els manuals tenen el poder de descobrir-nos una realitat que no ha desfilat davant dels nostres ulls. Però probablement serà un bon exercici intentar-ho. Imagineu-vos una
On és l’origen d’un malentès? En una conversa quotidiana intranscendent, de vegades, es produeixen malentesos que ens fan gràcia o que ens desorienten una mica. Encara que compartim les mateixes paraules, no sempre els assignem el mateix valor. Variacions territorials comporten, esporàdicament, variacions de significat. I seria lògic esperar que, com més distància, més possibilitat
Imatge, paraula, records. Aquesta seqüència es repeteix constantment quan estem actius mentalment. Veiem un objecte i instantàniament ens ve a la memòria el relat que hi hem construït al damunt amb el pas del temps; un relat privat que només és nostre. És per això que les mateixes paraules expliquen tan distintes històries. Al nostre
Segur que mai ningú us farà aquesta improbable pregunta: “En un naufragi lingüístic, què salvaries de tot el conjunt d’elements del teu repertori comunicatiu?”. Si així fos, resultaria molt difícil decidir-se. La llengua és una maquinària increïblement complexa que fem funcionar sense gaires dificultats des de la nostra infantesa. I sense llibre d’instruccions! Assenyalar quina
A quants poemes deu aparèixer la paraula reclau? Aquesta paraula petita i polisèmica, tan poc coneguda i tan poc transparent, serà la protagonista de l’apunt d’avui: el Dia Mundial de la Poesia. Potser algun poeta ebrenc deu tenir, guardats al calaix o escrits en un llibret discret d’algun prestatge, uns versos que parlen de l’estiu