En siguem conscients o no, en parlem o no, ens cridi l’atenció o ho ignorem amb sornegueria, les llengües ens allunyen o ens ajunten com poques coses al món. Ens allunyen en un context de fricció, de conflicte d’interessos, d’exercici de prepotència dels que retenen el poder. I, per contra, ens ajunten perquè són un
El calendari porta associades colles de paraules que conviuen juntes i ens visiten efímerament només per descriure un moment precís de l’any. Són paraules com els torrons, com els panellets, com les mones… que ens acompanyen cíclicament i després reposen en guaret fins que els toca el torn novament. Per Carnaval, la colla lèxica que
Tot i que el primer llibre imprès en català és del 1474, és a dir, de fa 540 anys, a la pràctica i no per voluntat pròpia, la nostra llengua s’ha transmès gairebé només oralment d’unes generacions a les altres fins fa quatre dècades. Encara ara, solament la meitat de la població declara que sap
Quantes ànimes tenen les paraules? Quants valors els podem arribar a assignar? I com és que ens entenem malgrat que sovint una mateixa etiqueta ens remet a núvols de significat diversos? La Via Sànscrita ens il·lustrava aquest mes de gener passat sobre la polisèmia del sànscrit; fabulosa llengua antiga, vehicle dels mantres i del ioga.
L’estudi de la llengua és un camp apassionant per als qui li hem trobat alguna de les moltes gràcies que se li poden trobar. Parlo de l’atenció a la llengua com a objecte d’anàlisi, més enllà de l’aprenentatge instrumental orientat a la pràctica oral i escrita. Mirar-se amb lupa la llengua esdevé una passió que
A la xarxa tot crema. Tot el que sura a la superfície dels mitjans digitals és rabiosament nou. La data de caducitat de molts continguts és molt breu. És l’atracció de la immediatesa, el privilegi de veure passar els fets gairebé en directe. Aquí tractem bàsicament només de llengua i necessitem una certa calma per
La idea del retorn m’agrada. Es materialitza de tant en tant en un estat d’ànim: similar a aquella sensació de complaença pel retrobament d’un objecte perdut que no trobaves a faltar i que havies mig oblidat. L’enyorança provoca el retorn. De fet, els bons records ens empenyen a buscar els mateixos llocs, a reprendre les
Una part del lèxic que ha anat perdent pistonada al llarg del temps ha quedat immortalitzat en els topònims. Els estudiosos de l’evolució de les llengües són arqueòlegs que es miren amb lupa els noms de les muntanyes, dels accidents geogràfics, de les partides escampades dins dels termes dels pobles… La informació que guarda la
El context real en què ens comuniquem ens ajuda a interpretar el que volem dir. Una conversa cara a cara, en un intercanvi simultani, no té parangó amb qualsevol altre tipus de canal ni de situació. Els diàlegs telefònics, els missatges de correu electrònic o una gravació de veu no poden suplir tot el que
Cada vegada més sovint, ens trobem paraules per tot arreu: en forma d’escultura urbana, en el mosaic d’una fatxada, a les estoretes de les entrades de les cases, en les pancartes reivindicatives dels balcons, reclamant drets col·lectius en un mur abandonat o il·lustrant poèticament les parets de la recepció d’un hotel… A Sant Feliu de
La literatura oral s’ha transmès pels segles dels segles gràcies a unes poques condicions bàsiques: la memòria prodigiosa dels narradors i la seva capacitat de captar l’atenció dels oients, d’una banda, i la disponibilitat dels espectadors que no tenien una màquina per fer zàping entre mans, de l’altra. Això s’ha acabat. Fa dies que captar
Anar sempre un a peu i l’altre a cavall. Voler i no poder. Tal faràs, tal trobaràs. De tant que et vull, te trac un ull. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. A grans mals, grans remeis. En fi, les dites populars ens expliquen sintèticament què ens passa a la tribu, per
Tota la realitat no surt als mapes. On comencen i on acaben les fronteres lingüístiques dels territoris? Quines llengües es mouen en un espai determinat en un moment concret? I què fa que una llengua sigui desplaçada dels usos públics? Un viatge al sud ens fa venir totes aquestes preguntes. Elx cau al sud de
Provar de recollir la memòria oral dels més ancians de la tribu comporta sorpreses diverses. Una de les principals és l’enorme vocabulari que s’ha tornat solatge desconegut per a les joves generacions. Sense les paraules precises no es poden donar a conèixer les pràctiques i els costums que havien perviscut durant segles fins no fa
Quan som al bon temps els colors es prodiguen al camp. Els terrats i els balcons amb flors es fan mirar. I les fruiteries, que ja són molt variades tot l’any, ara més que mai són un esplèndid aparador multicolor. Al llarg de tot el territori lingüístic, els parlants compartim les mateixes paraules per referir-nos