Agafada al vol

Som les paraules que diem

Paraules evanescents

Orgillesa

15 de desembre de 2015

Enyorar demana conèixer. No enyorem el que no hem conegut. Qui plora una paraula que no ha sentit i que no sap què vol dir? Ningú es plany per una paraula absent i que no jau en cap sepulcre. És com si no hagués existit mai. Avui fa justament tres anys que va començar a

Llegir més

Foguerill

21 d'octubre de 2015

Què recordem exactament de totes les paraules que dominem? Anant bé, sabem pronunciar-les, tenim gravada la seva imatge gràfica, sabem què volen dir i potser podríem emparentar-les amb altres paraules de la mateixa família. Però hem guardat algun record del primer dia que les vam sentir, del lloc on érem i de quins llavis van

Llegir més

Emprar

5 d'octubre de 2015

La vida és líquida segons Bauman. I en un medi aquós els objectes pesants s’afonen. Suren la simplicitat i la modernitat, d’una lleugeresa renovable. En l’intent tossut de salvar-nos els mots anem recuperant paraules i expressions que són a punt d’extingir-se, sobretot perquè les peces lèxiques mig esborrades de la nostra memòria col·lectiva es resisteixen

Llegir més

Vinvassa

23 de gener de 2015

La realitat no és el que passa al nostre voltant. És el que veiem i, sobretot, el que creiem que passa al nostre voltant. Dit amb unes altres paraules, amb aquesta reflexió un recordat professor de filosofia va omplir tota una classe d’un dia bonic d’hivern del segle passat. Hi he pensat moltes vegades més.

Llegir més

Cadup

19 de desembre de 2014

La gent de la cultura salva paraules. Faig una reverència davant dels que tenen la sensibilitat i la tenacitat d’aconseguir que una escola, un carrer, una entitat o una revista portin el nom d’una paraula que va per la corda fluixa de l’oblit. Una paraula pintada a la fatxada d’un centre que rep cada dia

Llegir més

Atzanada

12 de desembre de 2014

He fet números. Sense un treball de camp rigorós previ, he plantejat la hipòtesi que una persona de 50 anys haurà pronunciat al llarg de la seva vida unes 146.000 vegades aproximadament l’adverbi no. Seguint els meus càlculs, en el mateix període haurà dit 36.500 cops el substantiu casa. I, posem per cas, només en unes

Llegir més

Llord

10 d'agost de 2014

Si valorem la diversitat lingüística, viatgem sempre amb la lupa de la intercomprensió lingüística penjada al coll. L’estiu deu ser el moment de més itinerància mundial. Ens movem amunt i avall i gràcies a les experiències acumulades recopilem material per a relats gràfics, sonors o escrits. I sovint desplaçar-se fa que entrem en contacte amb

Llegir més

Envenzió

30 de juny de 2014

Sabem que la moda en la indumentària és fruit de la deliberació d’un grup d’experts. En canvi, les tendències que ens indiquen les paraules que ens pertoca usar segons la nostra generació, el nostre entorn social i el context concret en què interactuem verbalment amb un o més interlocutors no sabríem dir si obeeixen a

Llegir més

Miloca

26 de gener de 2014

La preocupació per la salvació dels mots és un tema recurrent entre la nostra gent. Som un poble avesat a patir per les paraules. Els nostres poetes han esdevingut fins i tot herois en alguns moments crítics de la nostra història, perquè han estat, en part, els artífexs que no es perdés l’amor incondicional per

Llegir més

Espitller

17 de gener de 2014

Aquests dies he rebut via Twitter la cançó Terra del grup de folk Los Sirgadors dedicada a tots els morts de la Guerra Civil; aquesta setmana Sense ficció ha retransmès el documental El món on volíem viure basat en el reportatge fotogràfic de Robert Capa que testimomia la desbandada dels republicans que fugien dels territoris vençuts al gener del

Llegir més

Malmirrosa

26 de desembre de 2013

Al poble els carrers fan olor de fum. De la llenya que crema al ventre d’unes estufes incandescents, s’escampa un perfum hivernal. Un perfum ofensiu si s’arrapa massa al vestuari, però agradable si s’ensuma difós als corrents d’aire que volten sense treva entre les cases i es perden enmig dels horts. Nadal és un desplegament

Llegir més

Eixamorar

29 de novembre de 2013

Si haguéssim de fer una llista exhaustiva dels deutes que tenim amb els de casa potser no acabaríem mai. Cadascun de nosaltres som el resultat, en bona part, d’un compendi d’intencions treballades, altrament dit educació, i de confluències fortuïtes, altrament dit condicions ambientals. I el que portem a coll quan agafem la porta per primera

Llegir més

Tòs

13 d'octubre de 2013

Encara ara, després de dècades d’escriure en la meva llengua materna, de vegades tinc dubtes a l’hora d’escriure alguna paraula que només he sentit en situacions familiars o informals. Potser els parlants nadius de l’anglès també es deuen trobar algun cop amb aquesta situació. De fet, la distància entre la llengua oral i la llengua

Llegir més

Solsir

28 d'agost de 2013

Enaltir la bellesa d’un paisatge és el llegat extraordinari que ens han deixat els nostres antics predecessors en algunes contrades. Com més lluny del mar, com més lluny de les concentracions humanes, com més a prop del cel, més intactes ens han arribat aquestes intervencions. Pujant al parc natural dels Ports t’endinses en un trajecte

Llegir més

Estordit

17 d'agost de 2013

Malgrat la calor, els atacs més o menys persistents de desídia i l’estat d’anestèsia a les hores centrals del dia, l’agost festiu té força avantatges. Anant pel món o sense moure’ns gaire dels nostres espais habituals ens sorprenen trobades d’amics, coneguts o saludats que agafen, si estem desvagats, una certa eufòria recíproca. Perdre de vista

Llegir més