Agafada al vol

Som les paraules que diem

6 d'octubre de 2016
2 comentaris

Mameu

Ens aferrem rabiosament a les coses que hem après. El coneixement és un os que subjectem entre les dents mentre algú ens l’intenta arrabassar. Sort que ara no condemnem els innovadors, com a l’època de Galileu.

Afirmo que mai més tornarem a parlar tant i tan apassionadament de cap tema ortogràfic com durant els dies posteriors a la notícia sobre la simplificació dels diacrítics en la nova Gramàtica de la llengua catalana. Tot plegat es podria entendre com una simple lluita entre l’útil i l’inútil. Si durant anys hem cregut necessari invertir esforços a aprendre quines paraules s’havien d’accentuar contravenint les normes, per què ara ens n’hauríem d’oblidar? Si abans saber-ho era útil per què a partir d’ara ja no ho hauria de ser?

L’efecte de resistència al canvi s’entén. Però es deu barrejar també amb altres problemes subjacents, menys visibles i probablement més dramàtics. El rebot d’una part dels usuaris de la llengua davant de l’eliminació de diacrítics mostra la por a desdibuixar encara més la fesomia d’una llengua fràgil, que estimem amb devoció.

Ara bé, alguns companys de gremi ja han assenyalat que qualsevol proposta meditada de part d’acadèmics experts que hi han dedicat temps i que tenen capacitat crítica demostrada hauria de merèixer el respecte dels usuaris, que -per descomptat- no hi entenen més. L’autoritat es guanya, sí; però també s’atorga. Siguem generosos en aquest terreny, que altres cavil·lis ens quedaran encara pendents.

En aquesta reflexió em va bé recordar una expressió del meu poble molt útil per a nosaltres, que no he trobat recollida a cap banda i que em sembla insubstituïble. Es diu quan algú mostra atencions ostensiblement i de manera poc sincera davant d’alguna persona a qui vol acontentar.

Sempre que el troba li fa plans i mameus

Mameu, que trobareu al DCVB, és una variant de l’onomatopeia marrameu, crit del gat. Però ‘fer plans’, usat en plural només, no apareix enlloc. De fet, en aquest context, no té res a veure amb el sentit de ‘fer projectes’. Tampoc no hi ha indicis que siga un calc del castellà.

No sé com expressaríeu vosaltres l’actitud que descriu ‘fer plans i mameus’ en la vostra parla col·loquial. Segurament hi deu haver alguna altra manera de dir-ho. Mentrestant, però, una frase feta tan original i profitosa esdevé inservible fora del seu hàbitat tradicional perquè li falten promotors.

Com podeu veure, els diacrítics eliminats no estaran sols.

Fotografia d’Anna Fuster

 

Uva
27.01.2013 | 7.58
Privat
29.12.2012 | 8.53
Barranc
25.11.2018 | 9.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. No seria en origen “fer planys (o plan(t)s) i mameus”? Tindria sentit, itat? I per cert, unes altres paraules que encara que sí arrepleguen els diccionaris està sent arraconada meu, meulit i meular. Com deia mon pare, per tradició: Els gats són uns afanosos, sempre ho volen tot, no veus que sempre diuen “meu, meu…”

    1. Fer planys i mameus tindria sentit, però voldria dir queixar-se, no? I el que significa la nostra expressió no és això. Misteri pendent…

      Gràcies, Ferran!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.