Si haguéssim de fer una llista exhaustiva dels deutes que tenim amb els de casa potser no acabaríem mai. Cadascun de nosaltres som el resultat, en bona part, d’un compendi d’intencions treballades, altrament dit educació, i de confluències fortuïtes, altrament dit condicions ambientals. I el que portem a coll quan agafem la porta per primera
Encara ara, després de dècades d’escriure en la meva llengua materna, de vegades tinc dubtes a l’hora d’escriure alguna paraula que només he sentit en situacions familiars o informals. Potser els parlants nadius de l’anglès també es deuen trobar algun cop amb aquesta situació. De fet, la distància entre la llengua oral i la llengua
Enaltir la bellesa d’un paisatge és el llegat extraordinari que ens han deixat els nostres antics predecessors en algunes contrades. Com més lluny del mar, com més lluny de les concentracions humanes, com més a prop del cel, més intactes ens han arribat aquestes intervencions. Pujant al parc natural dels Ports t’endinses en un trajecte
Malgrat la calor, els atacs més o menys persistents de desídia i l’estat d’anestèsia a les hores centrals del dia, l’agost festiu té força avantatges. Anant pel món o sense moure’ns gaire dels nostres espais habituals ens sorprenen trobades d’amics, coneguts o saludats que agafen, si estem desvagats, una certa eufòria recíproca. Perdre de vista
Tot el que ens envolta és fruit d’una evolució: l’univers que no veiem, la boleta del món sencera, el mapa del país on vivim, el paisatge que veiem per la finestra, les persones que coneixem, la manera com ens comportem i l’estil en què ens parlem. I, de vegades, ens sorprèn la imatge nítida del
Els humans ens entrenem constantment per conviure amb el conflicte. La idea de tensió es concreta sense treva en les relacions personals, en les ínfimes decisions quotidianes, en les cruïlles vitals més infreqüents, en la selecció dels aliments o en l’adquisició dels objectes que cobegem i, encara que ens passi més desapercebut, també en la
Les paraules són els maons imprescindibles per erigir les parets de la realitat que ens construïm a la nostra mida. El relat que dóna sentit als nostres actes està condicionat, doncs, per la manera com els anem explicant, com els mostrem als altres. I ho constatem a cada punt: el poder de les paraules és
Aquesta activitat nostàlgica de revalorar les paraules que afloren de l’idiolecte propi i provoquen una certa estranyesa als receptors ha trobat un esperó en aquest espai. Fet i fet, la metalingüística no és un tema de conversa de terrasseta ni de bar entre persones que no es guanyen la vida ensenyant llengua, animant a estimar-la,
Aquesta setmana hem viscut Sant Jordi. N’hem parlat en les converses de carrer. Ha estat notícia als diaris, a la televisió i a les xarxes socials. I ara tenim encara les roses roges en un gerro i els llibres flamants a la vista, a punt de perdre la virginitat. La Diada dels llibres és també,
Inventem noms per a les coses que hem de designar. Incorporem sovint paraules noves al nostre repertori personal i al que compartim tots plegats, perquè el món s’expandeix i ens arriben objectes i conceptes que desconeixíem abans que algú els incorporés a l’entorn en què vivim. Patata va arribar al segle XV a Europa i kiwi l’hem popularitzat
Quina és la dimensió exacta d’un objecte gros? I a partir de quin punt una cosa la considerem petita? Les maneres diverses de mesurar les magnituds físiques al llarg dels segles -sense moure’ns gaire de la geografia del nostre continent- han estat d’una immensa disparitat. De fet, fa només una mica més de 50 anys
Resulta una mica solemne escriure la primera entrada d’un blog personal. Tenia un cuquet que em rosegava de feia temps i avui he decidit fer el primer pas: començar. M’interessa la matèria invisible de les paraules dites i entretenir-me a fer-les visibles mitjançant l’escriptura. Malaguanyada -vocable amb cinc vocals idèntiques- és la primera paraula que