Raül Romeva i Rueda

Entre les diverses activitats d’ahir n’hi ha una que em satisfà especialment: haver marcat un nou gol a l’homofòbia. Sí, ja sé que en tant que futbolista deixo molt que desitjar, i que difícilment, en Josep Guardiola (el meu admiradíssim Pep) em fitxarà per jugar amb el Barça, però estic satisfet d’haver contribuït, almenys, a que l’esport sigui un espai lliure d’actituds homòfobes. Un any més ho hem hagut de fer en el marc de la reivindicació per tal que el 17 de maig esdevingui el dia internacional contra l’homofòbia, i caldrà seguir fent-ho fins que les actituds i pensaments homòfobs esdevinguin lamentables accidents històrics del passat. (segueix…)

Nota de premsa: 17/05/2009

Romeva:
“Avui hem tornat a marcar un gol a l’homofòbia”

El candidat d’ICV-EUiA a
les europees participa en un partit de futbol amb les panteres grogues en el
Dia Internacional contra l’homofòbia

El candidat
d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a les
eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha jugat avui un partit de futbol amb
les panteres grogues en el Dia Internacional contra l’homofòbia. “Avui hem
tornat a marcar un gol a l’homofòbia”, ha assegurat Romeva abans de
començar el partit, que s’ha jugat aquest matí al camp del C.E. Europa. També
han participat la portaveu d’ICV, Laia
Ortiz, el president del grup municiap d’ICV a l’Ajuntament de
Barcelona i segon tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania, Ricard Gomà, i la
coordinadora de Joves d’Esquerra Verda, Janet Sanz.

Romeva ha recordat que a Europa encara hi ha molta homofòbia i ha assenyalat
països com Polònia i Rússia on els homosexuals pateixen persecucions i on els
casos d’atacs fins i tot mortals són massa freqüents. El candidat ecosocialista
ha qualificat de “molt greu” la situació dels homosexuals a Rússia on
ahir la policia va carregar violentament en una manifestació de protesta gay a
Moscou. “L’alcalde de Moscou [Yuri Luzhkov], que ha qualificat
l’homosexualitat de satànica, és l’exemple de l’anormalitat amb què
malauradament encara avui dia han de viure la seva sexualitat molts
europeus”.

“L’homofòbia és una xacra social i una autèntica vergonya”, ha dit
Romeva, que ha estat especialment crític amb les actituds homòfobes en el món
de l’esport, sobretot en el futbol: “És lamentable el llenguatge sexista i
homòfob que hi ha en molts esports, concretament en el futbol, i les actituds
marcadament homòfobes que habitualment es viuen en els estadis de futbol”.

Per a Romeva, la lluita contra l’homofòbia és una raó més per anar a votar el 7
de juny a les eleccions europees perquè “està en joc quina Europa es
construeix, o bé des de l’esquerra o bé des de la dreta de Berlusconi i dels
germans Kaczynski, altament nocius pels drets dels homosexuals”.

El Dia Internacional contra l’homofòbia se celebra el 17 de maig perquè va ser
un 17 de maig que l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat
del llistat de malalties mentals.

El C.E. Panteres Grogues és un club esportiu que incorpora en els seus
objectius, la pràctica de l´esport partint de principis no discriminatoris de
cap tipus, fent esment especial en l’orientació sexual.

Font foto: ExtraEsport / Panteres Grogues

La setmana passada vàrem votar (i adoptar) la postura del Parlament Europeu sobre la Directiva relativa a les Discriminacions Múltiples. Un dels aspectes al qual posa més atenció aquesta Directiva és la necessitat de combatre les discriminacions per motius d’orientació sexual. És un fet que diàriament tenen lloc diferents formes de discriminació contra les persones homosexuals, i que aquest és un aspecte que cal que sigui afrontat amb coratge i coherència per part de les institucions comunitàries, ja que, no ho oblidem, els Tractats especifiquen ben clar que la UE ha de garantir la no discriminació, també, per motius d’orientació sexual. De cap manera es pot acceptar que aquesta sigui, només, una qüestió que depengui dels Estats membres ja que, sinó, passen coses com les que explico en la següent pregunta que he dirigit a la Comissió:

Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre la discriminación de residentes homosexuales en la UE

El pasado 3 de marzo tuvo lugar en Atenas la detención del ciudadano chileno Robert Richard Pincheira. El motivo aducido era comprobar su documentación y que efectivamente disponía de permiso de residencia. El señor Pincheira, en situación regular como residente, procedió a mostrar su documentación. En la misma queda clara su condición de residente y su vínculo matrimonial con un ciudadano español. Sin embargo, la policía  griega esgrimió que el documento no podía ser legal puesto que con arreglo al documento el señor Pincheira estaría casado con un hombre, lo que no era posible y sin duda muestra de que el documento identificativo era falso. (segueix…)

Este motivo lo condujo a estar privado de su libertad, debido también en parte a una más que dudosa eficacia de los servicios diplomáticos de la embajada española al defender los derechos, que tardó 10 días a solucionar el asunto.

Los hechos sucedidos presentan sin duda diversas consideraciones y dudas que en este caso aparecen yuxtapuestas: tanto en el campo de los derechos de los inmigrantes residentes en los estados miembros como en el de la no discriminación por razones de orientación sexual.

A la vista de lo sucedido, ¿No cree la Comisión que se trata de un claro caso de discriminación, vulnerando derechos fundamentales de la UE? ¿Qué medidas se piensan tomar para evitar que se eviten ese tipo de situaciones? ¿No cree la Comisión que se deberían reconocer los derechos civiles adquiridos en un estado miembro en el resto de los estados miembros de la UE? ¿No cree la Comisión que el derecho al matrimonio, y a su reconocimiento, independientemente del género es uno de los derechos más elementales que preservar en el territorio de la UE? En relación al permiso de residencia, ¿qué tipo de coordinación hay actualmente entre los estados miembros? ¿Qué opina la Comisión sobre las facilidades a la movilidad de los residentes?

Font foto: gay worldgay

La lucha contra Homofobia desde el Parlamento Europeo: derechos europeos, derechos mundiales(publicado en ZERO en su número 115, de enero de 2009)

Raül Romeva, eurodiputado por ICV y vicepresidente del Intergrupo pro-derechos LGBT en el Parlamento Europeo

Si comparamos la situación en la UE con la del resto del mundo es evidente que, en muchos aspectos, estamos a años luz de algunos países. Existen 7 países en el mundo donde las personas homosexuales o bisexuales son, simple y llanamente, condenadas a muerte (Arabia Saudita, Irán, los Emiratos Árabes Unidos, Yemen, Mauritania, Nigeria y Sudán). En otros muchos países, sin embargo, a pesar de no estar tipificado como delito y menos aún penada con la pena de muerte, se sigue persiguiendo, estigmatizando, e incluso torturando a muchas personas debido a su orientación sexual o por exigir que se le reconozca una identidad sexual que no es la que le otorgan las documentos oficiales. (segueix…)

No obstante, y aún a pesar de que la situación en la Unión Europea no es la de países como los mencionados, siguen siendo muchos, demasiados, los ejemplos que prueban como la discriminación y la persecución existe, también, en muchos de los países comunitarios, y no sólo de los llamados nuevos Estados miembro.

Por ejemplo, a pesar de que las marchas y desfiles del orgullo y la igualdad son expresiones festivas y pacíficas que invocan principios básicos en los que se supone, se basa la construcción europea, como el respeto y la promoción de la diversidad y la no discriminación, en numerosas ocasiones dichos desfiles están sujetos a toda una serie de vicisitudes e impedimentos, a menudo alentados por instituciones públicas, que ponen en cuestión dichos principios. El Tribunal Europeo de Derechos Humanos y otras instituciones europeas han sentenciado en numerosas ocasiones en favor de los derechos de la gente LGBT, incluido el derecho a reunión, y sin embargo continuamos viendo como es de difícil organizar este tipo de eventos en países como Letonia, Polonia o, entre nuestro vecinos, en Moldavia o Rusia. Falta, por tanto, voluntad política para cumplir con los Tratados, pero, sobre todo, faltan mecanismos jurídicos para sancionar a quienes, también desde las instituciones, vulneran derechos y libertades.

Un segundo ejemplo es que, a pesar de que la UE tiene muy bien definido el derecho a la libre circulación de mercancías dentro de su territorio, cuando este derecho hay que aplicarlo a las personas algo falla. De hecho fallan muchas cosas, entre ellas el hecho de que, en la actualidad, la libre circulación y establecimiento dentro de la UE puede comportar la pérdida de derechos fundamentales, como por ejemplo los que amparan a las parejas del mismo sexo. Dichas restricciones a los derechos y las libertades son, de hecho, un impedimento a ejercer esa tan oída libre circulación que podría afectar a no menos que a 50 millones de europeos. Tal y como establece el artículo 13 del tratado de Ámsterdam, la Comisión Europea puede tomar medidas para combatir la discriminación por razones de la orientación sexual, pero no siempre lo hace, y por ello una de las funciones de nuestro Intergrupo es llamar la atención cuando las instituciones comunitarias no actúan cuándo, dónde y cómo deben.

Finalmente, y después de mucho insistir por parte de numerosos colectivos y miembros del Parlamento Europeo, la Comisión ha abierto el debate con relación a la Directiva sobre Discriminaciones Múltiples. Y es que si ya es triste tener que vivir bajo una discriminación por motivos de edad, orientación sexual, minusvalía o creencia religiosa, imagínense lo que es cuando se sufre discriminaciones por más de uno de estos motivos. Actualmente la mayor parte de los países europeos cuentan con algún tipo de legislación para proteger a las personas LGBT contra la discriminación, pero dichos marcos de protección varían mucho de un país a otro. Todo ello dificulta la movilidad dentro de la Unión, y hace también complejo el responder ante dichas discriminaciones de forma homogénea, adecuada y justa. Falta, por tanto, un corpus europeo que permita hacer frente a dichas discriminaciones, y la Directiva sobre Discriminaciones Múltiples que justo ahora empieza su camino puede ser una buena herramienta para ello.

Hace casi cinco años el Parlamento Europeo conseguimos vetar la nominación como Comisario de Rocco Butiglione tras haber hecho éste numerosas afirmaciones de carácter netamente sexista y homófono. Ello fue una gran victoria. Pero la realidad nos obliga, diariamente, a no perder de vista que siguen existiendo muchos Roccos Butigliones en puestos muy importantes de decisión política. Y por ello debemos estar vigilantes, y recordar que sólo será posible dejar de reclamar derechos y libertades cuando no exista ni un solo caso de discriminación o persecución dentro y fuera de la UE por motivos de orientación o identidad sexual. Hasta entonces será necesario que existan, entre otros, intergrupos proderechos LGBT, también, en el Parlamento Europeo.

Foto: Roda de Premsa a Riga (Letònia) durant la Pride de 2006. Font: Mozaika

Ara fa unes setmanes vaig tenir ocasió de convidar a Brussel.les una nodrida i més que interessant delegació de persones representatives d’entitats LGBT de Catalunya i de la resta de l’Estat. Un cop més es va posar de manifest com de lluny es troba la T (Transexual i Transgènere) de la resta  de sigles, especialment la G (Gai) i la L (Lesbiana) en termes de protagonisme polític, social i mediàtic. Ja fa temps que des de l’Intergrup pro Drets LGBT del Parlament Europeu avaluem el tema i ens hem compromès a fer diverses iniciatives al respecte. Una d’elles és la pregunta que aquest mes de gener dirigeixo a la Comissió, de manera prioritària, en relació a la Implementació de la Directiva 2006/54/EC sobre ‘reassignació’ de gènere en relació a les persones transgènere. (segueix…)

Implementation of 2006/54/EC Gender ‘Recast’ Directive vis-à-vis transgender people

As guardian of the Treaty of the European Union, the European Commission has a key role to play in checking the proper implementation of the Directive 2006/54/EC also known as Gender ‘Recast’ Directive.

It has been brought to our attention, however, that the Directive has not been properly implemented in most EU Member States when it comes to its applicability to transgender people, as indicated in the “Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in the EU Member States Part I – Legal Analysis” published during June 2008 by the Fundamental Rights Agency.

This report indicates that in at least 11 Member States “transgenderism is treated neither as sex discrimination not as sexual orientation discrimination, resulting in a situation of legal uncertainty as to the precise protection of transgender persons from discrimination.” (p. 126)

What will the European Commission do to ensure that Member States fully implement the Directive?

Will it bring any infringement procedure on this Directive?

Foto: Foto de grup amb els i les representants d’entitats LGBT de visita a Brussel.les. Font: Arxiu propi 

Altament consternat per les recents declaracions del central napolità del Reial Madrid, Fabio Cannavaro, i del seleccionador italià, Marcello Lippi, en relació a que no veu bé els matrimonis entre persones del mateix sexe, el primer, i a que no hi ha futbolistes que siguin homosexuals (i que si n’hi ha no tenen per què explicar-ho), el segon, m’he vist obligat a dirigir una pregunta a la Comissió Europea instant-la a que prengui cartes en l’assumpte (no us perdeu tampoc les fantàstiques i iròniques reaccions de l’Associació italiana pro-drets LGBT, Arcigay, a través del seu president, Aurelio Marcuso. (Segueixen més avall la pregunta i les reaccions d’Arcigay…):
Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea en relación a las declaraciones de Fabio Cannavaro y Marcello Lippi sobre la homosexualidad

Por
ello el diputado que firma quisiera saber, ¿Qué opinión le merecen a la Comisión
este tipo de declaraciones?¿No considera la Comisión que las mismas son un claro
indicador de que es necesaria una clara y valiente campaña en favor de las
libertades sexuales, campaña a la que deberían participar, también, deportistas
de renombre que pudieran mandar un mensaje radicalmente opuesto al lanzado por
Cannavaro y Lippi? Personalmente apoyo la invitación que Arcigay ha hecho a Cannavaro
para que asista al Festival Pride de Génova, como padrino, para conocer
mejor la realidad gay. ¿Qué opina la Comisión al respecto? Y más allá
de todo esto ¿qué medidas concretas prevée
impulsar la Comisión para garantizar la no discriminación de las
personas,
indiferentemente de su orientación sexual, dentro de la UE, lo que
implica,
entre otras medidas, el reconocimiento de las parejas y matrimonios de
personas
del mismo sexo indiferentemente del país donde dicha pareja decida
instalarse?

******

Reaccions d’Arcigay

07/01/2009 – Aurelio Mancuso

Comunicato stampa Arcigay 07.01.09
Arcigay: Lippi non vede, non sente, non parla

Invitiamo il CT della Nazionale di calcio a partecipare ad un pubblico
confronto in preparazione del Pride nazionale di Genova

Davvero gustose le dichiarazioni di Marcello Lippi,
allenatore della Nazionale, sull’omosessualità nel calcio. Si vede che questi
sono giorni frizzanti nell’ambiente calcistico, se dopo le perle di saggezza
di Fabio Cannavaro ora siamo a commentare l’intervista a KlausCondicio di
Marcello Lippi, che non ha mai conosciuto un calciatore gay, e soprattutto che
crede che non ne esistano.

Sarebbe assai semplice confutare queste impressioni personali,
ma il punto non è dimostrare quanti e quali calciatori di serie A e di tutte le
altre categorie vi siano, la questione vera è che questo continuo negare, oltre
ad esser ridicolo (cosi come ben raccontato da una recente trasmissione di Paolo
Colombo su La7), comincia ad esser fastidioso.

Gli omosessuali sono persone che praticano tutti gli
sport, sono impiegati in tutte le professioni, vivono dentro questa società
come tutti. In ambienti
particolarmente machisti come quello del calcio, gli omosessuali si nascondono
ancor di più e visto che non presentano tratti somatici o d’atteggiamento
differenti (a meno di fermarsi ai soliti stereotipi) è evidente che siano
risultati invisibili anche a  Lippi.

Ci permettiamo però di dubitare che l’allenatore mondiale
non abbia mai sentito, nella sua lunga esperienza di importanti club, di
diversi episodi e storie omosessuali.

Insomma Lippi fa come le tre scimmiette: non vede, non sente, non parla,
favorendo nei fatti il clima ostile nell’ambiente calcistico italiano nei
confronti delle persone omosessuali. Siccome  però, Marcello Lippi è noto
per essere persona equilibrata ed aperta, lo invitiamo ad un pubblico
confronto  da tenersi nei prossimi mesi, in preparazione del Pride
nazionale di Genova, così per poter parlare con franchezza di calico italiano
ed omosessualità.

Ci fa naturalmente piacere che Lippi non escluderebbe
calciatori gay dalla Nazionale, atteggiamento questo che in tutti i paesi
civili parrebbe normale, ma in Italia sarebbe considerato coraggioso. Siamo
certi, quindi, che come molti suoi omologhi europei vorrà così dare un segno
inequivocabile contro ogni tipo di discriminazione omofoba, impegno tra
l’altro tanto più importante nel nostro Paese, dove in diversi ambienti ultras
si professa la violenza contro i gay.

Aurelio Mancuso, Presidente Nazionale Arcigay

Nota stampa Arcigay 06.01.09

CANNAVARO: COSI’ CI SPEZZI IL CUORE…

Ci rimarrannno male i tantissimi maschi gay che ammirano da sempre le beltà
partenopee del pallone d’oro Cannavaro, nell’apprendere che a lui non piacciono
i matrimoni gay, ma apprezza tutte le altre riforme spagnole. Così il mondiale
calciatore ci ha sicuramente spezzato il cuore, per non dire di tutti gli abiti
da sposi andati distrutti nelle ultime ore.

Le sue opinioni, che fanno il paio
con quelle dell’altro sex symbol Gattuso, non ci faranno dormire per notti intere! Attendiamo
che un po’ di capacità cognitiva lo aiuti a comprendere meglio perché in un
paese come la Spagna (e decine di altri in Europa e nel mondo) si vive
meglio, rispetto a questo ormai mediovale nostro Paese.

Nel frattempo ci consoleremo riguardando con
attenzione le centinaia di filmati di abbracci amorosi ed ammiccanti di tanti
giocatori italiani che in campo sfogano le loro maschie cameratesche gioie, e
nascondono con grande cura, come sappiamo da sempre, le loro diverse storie
gay.

Come sempre esser omosessuale deve esser un fatto
privato, nascostissimo; questi amori devono esser sofferenti e senza alcuna
tutela e diritti. Cannavaro riassume bene il machismo del calcio italiano:
bello e prevedibile.

***

Articolo di Aurelio Mancuso su Liberazione del
07.01.09
MANCUSO: CANNAVARO, VIENI AL PRIDE DI GENOVA!

Il fascino indiscreto del maschio latino, tutto muscoli, (non grande altezza),
corsa, agonismo, successo…

Come si fa a negare che a tanti gay Fabio Cannavaro faccia sangue?
Difficile…Il fascino indiscreto del maschio latino, tutto muscoli, (non grande
altezza), corsa, agonismo, successo… Quel testosterone sprizzante, che
sollecita i più reconditi istinti squisitamente maschili, che nei gay non
mancano proprio. E subito ci vengono in mente le pose plastiche negli
spogliatoi per la pubblicità dei noti stilisti omosessuali Dolce e Gabbana,
che per la loro linea intimo, hanno messo insieme la summa dei sogni erotici
gay (e naturalmente di moltissime donne) tutti ammonticchiati e con la pelle
lucida effetto sudore, da far venire mancamenti per strada.
Calciatori italiani seminudi in bella vista per tutta Italia! Si racconta che
diversi gay metropolitani nel cozzare negli enormi tabelloni nei vialoni
milanesi o sul raccordo romano, abbiano provocato diversi incidenti con
tamponamenti a catena. Ma è l’occhio vivido azzurro partenopeo che ammalia,
quel sorriso provocante, disarma, e il Fabio Cannavaro, campione del mondo,
pallone d’oro, ora emigrato in terra spagnola, nessuno proprio se lo può
scordare.

E poi il nostro beniamino non è stato sguaiato come
altri suoi orrendi colleghi, ha solo detto: «La Spagna sta bene, ha
investito nel rinnovamento delle grandi città. I matrimoni gay? Mmmh, su
quello, forse, sono più italiano». Eh sì lui è più italiano, come il
disastroso governo, la insipiente sinistra, la solidarietà sociale in frantumi,
l’assenza di diritti civili, le mafie, ecc ecc. Bravo Fabietto nostro,
finalmente uno scatto d’orgoglio e su un argomento topico: i matrimoni gay.

In queste ore molti gay sono assaliti dalla
disperazione, perché questa dichiarazione di Cannavaro distrugge tutti i loro
sogni che il loro idolo, impossibile da circuire, almeno potesse presenziare ad
un loro (lontanissimo) matrimonio. Va beh ci consoleremo in qualche modo,
evidenziando quanta ipocrisia avvolga il calcio italiano, dove molti calciatori
gay, si devono nascondere per paura di esser cacciati via.

In questo senso rimandiamo all’istruttiva trasmissione
di Paolo Colombo, andata in onda su La7 qualche tempo fa su calcio ed
omosessualità.

Comunque, siccome a Cannavaro ed altri famosissimi
calciatori italiani non ha fatto impressione posare ed esser testimonial per
una firma di moda notoriamente gay, facciamo una bella propostona: Fabio
nostro, vieni a Genova al Pride nazionale a farci da padrino! Se riesci
porta pure qualche altro bel calciatore, che so Gattuso, Del Piero, ecc ecc.,
così magari da dimostrare, che quello che avviene in altri paesi d’Europa da
parte di tanti club di calcio, è possibile anche in Italia: un impegno contro
ogni forma di discriminazione ed omofobia e per la tutela dei diritti civili. Dai,
ti aspettiamo a Genova, a giugno…

Aurelio Mancuso presidente nazionale Arcigay

Foto:Fabio Cannavaro. Font: Fotografia en la nota d’Arcigay

La
comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, va abonar ahir la
declaració que promourà avui França davant de l’ONU per reclamar la despenalització
universal de l’homosexualitat. Diversos eurodiputats hem manifestat reiteradament el nostre suport a l’esmentada iniciativa durant els els darrers mesos, i aquest suport va tenir una visibilització específica durant la sessió plenària d’abans d’ahir a Estrasburg, quan es discutia l’estat dels drets humans
d’acord amb l’informe anual del 2008 elaborat per la Comissió i el Consell de
la UE.

La Comissària va expressar clarament la seva postura, que aplaudeixo i a la qual dono suport, amb les següents paraules: “M’agradaria
confirmar el nostre suport a la iniciativa francesa sobre orientació sexual. La
Comissió està disposada a suscitar aquestes qüestions, inclosa la
despenalització de l’homosexualitat, en els seus contactes amb tercers països,
dins d’un esperit de mutu respecte i reconeixement dels costums de
cadascú“. (segueix…)

Per la seva banda, la secretària d’Estat de
drets humans francesa, Rama Yade, va recordar ahir a Estrasburg que
l’homosexualitat “es persegueix” com a delicte en 90 països a tot el
món, en sis dels quals es castiga amb la pena de mort, inclosos l’Iran i
l’Aràbia Saudita. “Això significa que hi ha homes i dones que no són
capaços de viure la seva identitat sexual amb llibertat, sense córrer el risc
de ser empresonats o de ser portats davant dels tribunals”, va lamentar.

Yade intentarà recollir
avui davant de l’Assemblea General de l’ONU el suport dels seus estats membre a
una declaració, jurídicament no vinculant, promoguda per França a favor de
despenalitzar l’homosexualitat i que, segons ha recordat avui Yade, part
d'”una iniciativa llançada per Noruega el 2006″.

“Demà (per avui)
aniré a Nova York per plantejar aquest projecte al qual donen suport moltes
nacions de la UE i que és una crida per despenalitzar universalment
l’homosexualitat”, va explicar. “Esperem avançar més en això del que
s’ha fet en dos anys i serà bo que un màxim d’Estats doni suport a aquesta
iniciativa”, ja recolzada per “moltes nacions de la UE”, va
afegir Yade. (informa Europa Press).

Adjunto a continuació la declaració que un grup d’ONG van presentar davant de l’Assemblea General de Nacions Unides el passat 11 de desembre, i que podeu trobar a la pàgina web d’ILGA:

UN: General Assembly to Address
Sexual Orientation
Statement affirms promise of Universal Declaration of
Human Rights
12/12/2008
 
(New York, December 11, 2008) – As the world celebrates
the 60th anniversary of the Universal Declaration of Human Rights (UDHR), the
UN General Assembly will hear a statement in mid-December endorsed by more than
50 countries across the globe calling for an end to rights abuses based on
sexual orientation and gender identity.

Coalition of NGOs

Font foto: ILGA

La setmana passada vaig fer d’amfitrió al Parlament Europeu d’un grup d’entitats i persones representants de diferents organitzacions pro-drets LGBT de Catalunya i la resta de l’Estat. Vàrem fer balanç de la feina feta al Parlament Europeu els darrers anys i així mateix comentar, debatre i recollir propostes per tal d’encarar el final de legislatura i, eventualment, un nou mandat. Aquesta visita coincideix amb les activitats que hem organitzat per aquesta setmana relatives a la promoció d’Iguals drets per a famílies diverses’, pensades precisament per tal de posar de manifest com el fet de comptar amb diferents models familiars no ha de suposar, en cap cas, una pèrdua de drets fonamentals. Els cartells que enuncien les activitats compten amb fotografies de diferents models familiars (dos homes, dues dones, una dona amb fills, dos homes de diferents races i amb fills, dues dones d’edats i raça diferent, etc…). La importància de posar aquest assumpte a debat l’hem pogut constatar quan, en enviar les invitacions per les activitats que van tenir lloc ahir per la tarda, he rebut alguns mails de col.legues del Parlament (diputats) queixant-se i lamentant el ‘contingut’ de les fotografies, les quals consideraven ‘ofensives’ i demanaven que no els les enviéssim més. Val a dir que les fotografies mostren, simplement, persones que mostren el seu afecte mutu però en cap cas van més enllà d’una abraçada, un somriure o unes mans entrelligades. El fet que encara hi hagi qui consideri aquesta mena d’imatges ‘ofensives’ posa de manifest quanta feina queda encara per fer o, tanmateix, com és d’important que la gent que enviem a les institucions, com a mínim, tinguin assumits ja una paràmtres de ‘normalitat’ que van molt més enllà de la clàssica fórmula ‘pare, mare, filla, fill’. Així doncs, mentre hi hagi gent com aquests col.legues parlamentaris que considerin ‘ofensiu’ que dues persones que s’estimen puguin gaudir dels mateixos drets indiferentment del sexe de les persones en qüestió, caldrà seguir batallant. (segueix…)

Presentació de la conferència:

To draw attention to the legal and social problems LGBT families and their children experience in Europe, ILGA-Europe in cooperation with the European Parliament’s LGBT Rights Intergroup and Hélèn Goudin, Member of the European Parliament, today launches an exhibition of 12 families posters at the European Parliament entitled “Different Families, Same Love”. The 12 posters highlight the challenges and issues LGBT families and their children face because of the lack of legal recognition, as well as the positive developments at European level advancing the legal situation for LGBT families and their children.

On the same day, ILGA-Europe launches a report “The Rights of Children Raised in Lesbian, Gay, Bisexual or Transgender Families: A European Perspective”. This report documents the existing framework of legal protection of the rights of children in LGBT families at European level, analyses the many gaps in their protection, and makes recommendations for addressing these. The report will be used to raise awareness more generally around this issue at European level.

Patricia Prendiville, Executive Director of ILGA-Europe, said:

“Today when the world marks International Human Rights Day, we must remember that in reality there are many adults and their children across Europe who are still denied the legal recognition of their families. Their relationships based on love and care are still not considered valuable or equally respected. Most shockingly, in many European countries, children in LGBT families are not able to establish a legal link with their factual parents and face discrimination on the grounds of their birth status or the sexual orientation/gender identity of their parents.

We hope that today’s exhibition at the European Parliament and our new report which specifically looks at the rights of children in LGBT families, will serve as yet another eye opener to European politicians and will encourage them to take a pro-active and strong stance toward the elimination of all forms of discrimination against LGBT families and their children”.

The “The Rights of Children Raised in Lesbian, Gay, Bisexual or Transgender Families: A European Perspective” report is available in PDF format on our website:
www.ilga-europe.org/europe/publications/non_periodical

Font foto: ILGA

En un apunt anterior vaig comentar la situació dramàtica que vivia una organització de defensa dels drets LGBT a Turquia, Lambda Istanbul (veure apunt En defensa de LambdaIstanbul ). Precisament avui hem debatut el tema a la subcomissió de Drets Humans del Parlament Europeu, en el marc d l’audiència sobre Turquia de cara al proper informe de la COmissió i de la Delegació de la subcomissió de Drets Humans sobre els progressos realitzats. En la meva intervenció he recordat que “It is very important that Turkey respects human rights of every citizen, especially human rights of marginalised groups as gay, lesbian, bisexual and transgender citizens. In order to become a member of the European Union, Turkey must clearly demonstrate that the right to association, the right not be discriminated and all the other human rights of gay, lesbian, bisexual and transgender citizens are respected and protected by the State of Turkey. This dossier will be under particular scrutiny by me.” (segueix…)

Entre les persones que han actuat com a ponents hem comptat amb la presència de Sedef Cakmak, membre de Lambda Istanbul així com de Emma Sinclair-Webb, de HRW, a més a més de Jean-Cristophe Filori, cap de la Unitat per a Turquia de la Comissió Europea.

Per altra banda, entre els documents de treball hem comptat amb l’informe de Human Rights Watch We need a Law for Liberation. Gender, Sexuality, and Human Rights in Changing Turkey (may 2008), el resum del qual és el següent:

Turkey: Homophobic Violence Points to Rights Crisis

EU Should Insist on Reforms to Counter Persisting Inequality and Abuses

(Istanbul, May 22, 2008) – Turkey should urgently change law and policy to protect lesbian, gay, bisexual, and transgender (LGBT) people from extensive harassment and brutality on the streets, in homes, and in state-run institutions, Human Rights Watch said in a new report released today. Human Rights Watch also called on the European Union to make Turkey’s membership aspirations contingent on ending endemic abuses and guaranteeing equal rights and protection for LGBT people.  
 

The 123-page report, “‘We Need a Law for Liberation’: Gender, Sexuality, and Human Rights in a Changing Turkey,” documents a long and continuing history of violence and abuse based on sexual orientation and gender identity. Human Rights Watch conducted more than 70 interviews over a three-year period, documenting how gay men and transgender people face beatings, robberies, police harassment, and the threat of murder. The interviews also exposed the physical and psychological violence lesbian and bisexual women and girls confront within their families. Human Rights Watch found that, in most cases, the response by the authorities is inadequate if not nonexistent.  
 
“Democracy means defending all people’s basic rights against the dictatorship of custom and the tyranny of hate,” said Scott Long, director of the Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender Rights Program at Human Rights Watch. “Where lives are at stake, Turkey needs to take concrete action and pass comprehensive legislation to protect them.”  
 
In recent years, Turkish authorities have repeatedly harassed human rights defenders and civil society groups working on issues of gender and sexuality. Most recently, on April 7, 2008, police raided the offices of Lambda Istanbul, a nongovernmental organization that has advocated for LGBT people’s rights for over 10 years. The police justified the incursion by claiming the organization “encourages” and “facilitates” prostitution. The Istanbul Governor’s Office has also filed a lawsuit trying to close down Lambda, arguing its name and objectives are “against the law and morality.” Lambda will once again have to defend its right to exist before the Beyoðlu 3rd Civil Court of First Instance on May 29, 2008.  
 
The report examines a wide range of human rights violations based on sexual orientation and gender identity. Several transgender people told Human Rights Watch how police tortured and raped them. One gay man recounted how another man stabbed him 17 times in an attempted murder that still remains unsolved. A lesbian couple described how their parents used violence to try to separate them; when they turned to a prosecutor for help, he refused, questioning them instead about their sex life. Human Rights Watch also found that, in a flagrant violation of the European Convention on Human Rights, the Turkish military continues to bar gay men from serving in its forces. At the same time, Turkey withholds any recognition of conscientious objection to military service. Some objectors must instead identify themselves as “sick” – and are forced to undergo humiliating and degrading examinations to “prove” their homosexuality.  
 
The report acknowledges that there have been some positive changes in Turkish law and policy as the country attempts to join the European Union. However, it also calls on the EU to insist on respect for LGBT people’s basic rights as a barometer of Turkey’s human rights progress.  
 
Turkish law offers no express protections for LGBT people’s universal human rights. In 2005, Turkey reviewed some of its laws to bar discrimination, a move meant to show Turkey’s commitment to European Union standards. However, Turkey has yet to adopt a comprehensive antidiscrimination law that conforms to EU standards.  
 
“In the complex path toward European Union accession, this report points to an area where little or nothing has changed,” said Long. “The EU must fully incorporate issues of sexual orientation and gender identity when considering Turkey’s application for membership.”  

Related Material

“‘We Need a Law for Liberation’: Gender, Sexuality, and Human Rights in a Changing Turkey
Report, May 22, 2008

Turkey: End Harassment of Gay Rights Groups
Press Release, April 16, 2008

More of Human Rights Watch’s work on Turkey
Country Page

More of Human Rights Watch’s work on LGBT Rights
Thematic Page

From: http://hrw.org/english/docs/2008/05/22/turkey18900.htm

© Copyright 2003, Human Rights Watch    350 Fifth Avenue, 34th Floor    New York, NY 10118-3299    USA

Foto: Manifestació en favor del no tancament de Lambda Istanbul. Font: Getty Images.

A principis de mes vaig tenir l’honor i el plaer de participar en la IV trobada de Policies Gais i Lesbianes (gaylespol) europees que va tenir lloc a Barcelona i vaig constatar, amb gran preocupació, les importants absències, sobretot de part dels 12 països que s’han incorporat a la UE darrerament, però també d’alguns considerats dels ‘històrics’. Així mateix, vaig poder constatar com algunes de les persones presents hi eren, gairebé, de manera camuflada, és a dir, que no gosaven sortir de l’armari ni tan sols en un ambient tan suposadament favorable com aquell. Aquest era el cas de la delegació de policies italians, els quals venien de ‘civil’ (per no dir d’incògnit), ja que els seus comandaments (segueix…):

els havien prohibit assistir-hi d’uniforme, cosa que sí varen poder fer moltes i molts dels seus col.legues d’altres països, entre ells els catalans i catalanes. Va ser per a mi una extraordinària experiència, i considero un gran encert que se celebrés. La meva aportació va consistir a explicar què fem des de l’Intergrup LGBT al Parlament Europeu, i a posar a disposició dels efectius policials diversos tot el nostre esforç per tal que les lleis, que al cap i a la fi són la base sobre la qual aquests cossos policials han de treballar, siguin clares i fermes en quant a combatre les diferents formes d’agressions homòfobes que encara avui tenen lloc arreu d’Europa. Val a dir, i no és un tema menor, que en alguns països és la mateixa policia qui incita i protagonitza determinades actituds i agressions homòfobes. Jo mateix n’he patit les conseqüències participant en algunes Prides d’arreu del continent. Per tot plegat em faig ressò del darrer informe l’Agència de Drets Fonamentals de la UE (EU Agency for Fundamental Rights) amb seu a Viena, i en el qual s’urgeix els líders dels 27 estats membres a que promoguin el reconeixement de drets bàsics per al col.lectiu LGBT, tals com la normalització dels matrimonis entre persones del mateix sexe. En resum, l’informe estableix que calen lleis més estrictes i dures per tal de combatre l’homofòbia a la UE.
The report identifies differences in treatment and protection by the law for LGBT people and a lack of full and equal enjoyment of rights in areas of EU competence particularly with regard to same sex partnerships. This relates to rights and benefits provided for spouses and partners under the EU’s Free Movement Directive, the Family Reunification Directive and the Qualification Directive.

Segons l’informe Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in the EU Member States Part I Legal Analysis, les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals gaudeixen de determinats drets i reconeixements en 18 estats membres. 

Adjunto a continuació un extracte de la introducció “Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in the EU Member States Part I – Legal Analysis” Key findings

The report also highlights that homophobic hate speech and hate crime represent obstacles to the possibility for individuals to exercise their free movement and other rights in a non-discriminatory manner. Homophobia could be combated more effectively using EU wide criminal legislation.

A horizontal directive against all forms of discrimination
The report finds that 18 out of 27 EU Member States have already gone beyond the minimum requirements of EU anti-discrimination legislation and have provided for legal protection against discrimination on grounds of sexual orientation in the areas of employment, access to public goods and services, housing and social benefits. The report welcomes this approach and encourages extending such provisions to all Member States.

The report concludes that more comprehensive legal protection, as well as wider powers and resources for equality bodies are required, and urges that the new measures on non-discrimination discussed by the EU will ensure this.

Font foto:

Davant la inminència del naixement del meu segon fill aquests díes prioritzo l’atenció a la família per davant d’altres qüestions. Tanmateix, hi ha esdeveniments que segueixo amb especial atenció, com per exemple la manifestació d’ahir a Barcelona amb motiu del Dia de l’Orgull LGBT. Confesso que m’hauria agradat que el meu fill naixés un 28 de juny, per la càrrega simbòlica que té la data, però es veu que ha decidit esperar fins el final per treure el cap. Sigui com sigui, consultant els mitjans he pogut constatar que, un cop més, Barcelona s’ha volcat en la reclamació de drets i llibertats, també, pel col.lectiu LGBT. Així com d’altres ciutats europees. Així, per exemple, des de l’intergrup pro Drets LGBT al Parlament Europeu hem felicitat la República Txeca per haver celebrat enguany, per primer cop, el Dia de l’Orgull LGBT, concretament a Brno. Malauradament, no podem dir el mateix de totes. Així, hem hagut de fer pública també la nostra preocupació en relació a les enormes dificultats que els organitzadors tenien per dur a terme la commemoració a Zagreb, capital de Croàcia (país que es troba a les portes d’entrar a la UE). I és que, dins i for a de la UE encara hi ha molts governs locals i nacionals que, literalment, veten la (segueix…)
proclamació pública dels drets i llibertats LGBT, i, quan no els veten,
posen totes les traves i dificultats possibles per tal que no se
celebrin (això quan no són la mateixa policia que provoca els
aldarulls, com va passar a Rússia l’any passat). Els darrers anys he assistit regularment,
per exemple, a Riga, Letònia, un dels llocs més incòmodes, però a la
vegada on fa més falta, reivindicar certs drets. Enguany no hi he pogut
assistir per la raó esmentada més amunt, però la tònica ha estat
similar a la dels altres anys. Per altra banda, aquesta commemoració ha
coincidit enguany amb un altre debat a escala europea prou
significatiu: el de la Directiva Horitzontal sobre no Discriminacions,
la qual corria el risc de quedar encallada, especialment per l’oposició
de determinats governs a considerar-hi les discriminacions per motius
d’orientació sexual. Per aquest motiu els responsables dels diferents intergrups al Parlament Europeu afectats per aqeusta directiva, entre ells l’Intergrup pro-drets LGBT del qual en sóc vicepresident, hem fet pública aquesta setmana la següent nota:

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Press
release from the Intergroup on Gay and Lesbian Rights of the European
Parliament

ENDS

Foto: Manifestació ahir a Barcelona. Font: Juanma Ramos/El Punt

Ja fa díes que podeu trobar arreu publicitat sobre un dels
esdeveniments sòcioesportius més importants dels darrers anys a
Barcelona: els Eurogames 2008 (vegeu-ne la presentació que en fan el Vicepresident -Joan Miró– i la Vicepresidenta –Maria Ruiz–
de la CE Panteres Grogues, organitzadores de l’esdeveniment
conjuntament amb la resta d’organitzacions LGBT de Barcelona).
L’esdeveniment combina esport amb reflexió. De fet, un dels plats forts
serà la Conferència que tindrà lloc el mateix 24 de juliol

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;
mso-bidi-language:AR-SA;}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

, durant tot el dia, en un espai proper al Village Diürn del Passeig
Maria Cristina. Durant la Conferència Internacional, s’exposaran les situacions
de discriminació i estigma de les que són objecte moltes persones LGTB, a
països de la Mediterrània i de l´Europa de l´Est. Concretament, seran
convidades persones directament vinculades a grups polítics, entitats, clubs
esportius…que lluitin per la defensa dels drets fonamentals en aquests
països. De la mateixa manera, es convidaran personalitats destacades del món
acadèmic, polític i social amb l´objectiu de donar una visió real i d´oferir un
espai de diàleg, d’aprenentatge i de denúncia, tot cercant la possibilitat de
debatre futures actuacions transformadores del conflicte, a nivell local (de
ciutat), de país i europeu. Jo hi seré, sens falta. I espero que hi haurà moltíssima gent. Així mateix, (segueix…)

sapigueu que ja està en funcionament el fòrum ‘on-line’ per preparar els continguts de la Conferència sobre
Drets Humans i Homofòbia. Aquest espai està ideat per
tal que persones de tots els continents puguin expressar i denunciar les
discriminacions que pateix el col·lectiu LGTB a països culturalment tan
diferents com Bolívia, Ghana o Holanda. Els casos que s’exposin al fòrum
virtual serviran per contextualitzar i nodrir de continguts la conferència que
se celebrarà dins d’EuroGames Barcelona 08.

Clica aquí per ajudar-nos a cambiar el món!

Canviar el món bé val unes
respostes!

El qüestionari que us
presentem té com a objectiu recollir una base de dades sòlida i analitzable
sobre la opinió de totes les persones que vulguin aportar el seu parer.
El gruix d’aquest treball de recollida d’opinió serà el subjecte principal de
la feina que es realitzarà a la conferència sobre drets humans que en motiu de
la celebració dels EuroGamesBarcelona2008 que es realitzarà els dies 25 i 26 de
juliol de 2008 a Barcelona.
Les conclusions es faran arribar a les mes altes autoritats dels països
implicats i es proposarà com a document de treball al Parlament Europeu i a les
Nacions Unides.

Tres formes de participar

1.- On-line: “23
preguntes i propostes per fer un món millor” Només cal que facis un
clic segons el teu grau d’acord
2.- On-line: Escriu-nos la teva història personal… amb totes les
històries farem un llibre, sense ànim de lucre, que reflectirà el valor de la
diferència, de la realitat i dels valors humans
3.- “ConferènciaInternacional_Drets Humans”, que tindrà lloc a Barcelona
el 26 de juliol de 2008, amb motiu de la celebració d’EuroGamesBarcelona2008”.
Vols venir?

5 passes en 5 minuts per participar

1. Entra en el fòrum clicant en aquest enllaç
2. Llegeix cada ítem i posiciona’t segons el teu grau d’acord
(només cal que facis un clic…)
3. Escriu la teva història, si vols…
4. Convida als teus a participar… envia el link!
5. Gràcies !

Font foto: Joan Miró i Maria Ruiz. Eurogames2008

Petita gran victòria avui al Parlament Europeu. Malgrat la gran mobilització de sectors importants de la dreta conservadora que pretenien impedir, entre d’altres, que una futura Directiva sobre Anti-Discriminació inclogués l’orientació sexual entre els motius de la discriminació, la majoria del Parlament ha recordat, un cop més, que els drets de la població LGBT són tant Drets Humans com els de qualsevol, i que tota discriminació basada en aquest fet ha de ser sancionada. Es tracta d’un missatge ben clar davant de l’onada reaccionària i ultraconservadora que sembla voler ressorgir en alguns estats de la UE com Polònia, Txèquia, Itàlia i Letònia, entre d’altres. La votació d’avui en relació a l’informe Lynne (Informe Elizabeth Lynne (A6-0159/2008) – Progrés en matèria d’igualtat d’oportunitats i no discriminació a la UE), per tant, ha permès deixar ben clar que les directives antidiscriminació existents ofereixen tan sols uns estàndards  mínims. És una situació vergonyosa que (segueix…)

s’agreuja pel fet que un cert nombre d’estats membres no han ni tan sols transposat i implementat aquests mínims. La Comissió europea hauria d’emprar el procediment d’infracció contra aquests Estats. Tothom a la UE ha d’estar segur que no podrà ser discriminat i que té eines legals per lluitar contra la discriminació.

Un altre problema seriós és que l’actual legislació de la UE és clarament inadequada. Necessitem un marc legal exhaustiu. La Comissió ha declarat que presentaria una proposta de directiva que implementi el principi d’igualtat de tracte fora del treball. Vàrem donar-li la benvinguda ja que un pas d’aquestes característiques tancaria fisures existents i acabaria amb una jerarquia de protecció. No obstant això, la Comissió sembla que podria excloure algunes bases de l’àmbit de protecció. Això significaria un profund error i implicaria abandonar fàcilment els nostres valors. Espero que la Comissió mantindrà les seves promeses i donarà suport a la nostra postura: per una Europa lliure de discriminació.

La Comissió Europea ha de mostrar-se contundent amb els Estats per tal de protegir tots els ciutadans i ciutadanes europeus. Si alguns governs s’oposen a la nova legislació anti-discriminació ens haurien d’explicar per què condonen la discriminació contra grups particulars de la seva societat.

Aquesta legislació ofereix l’esperança d’igualtat d’oportunitats per molts grups actualment desafavorits arreu d’Europa. Si no ens en sortim a l’hora de desenvolupar un directiva completa haurem perdut una gran oportunitat i haurem fallat a totes aquelles persones que pateixen opressió i nombroses formes de tractament injust.

Moltes persones no pateixen discriminació en un sol sentit, i per tant una legislació que cobreixi només una d’aquestes àrees no enfoca el problema correctament.  A més, continuaria la jerarquia de discriminació, on alguns aspectes es protegeixen millor que d’altres. Conjuntament amb els companys i companyes que hem lluitat per a aquesta directiva en primer lloc, continuaré exigint que una directiva que cobreixi tots els tipus de discriminació sigui desenvolupada tan aviat com sigui possible.

Finalment, espero que la Comissió recordi que la majoria del Parlament Europeu vol un directiva àmplia en anti-discriminació. El president Durao Barroso hauria de mantenir la seva promesa i proposar una directiva d’aquestes característiques. Ha de mostrar coratge i acabar finalment amb la jerarquia de la legislació europea anti-discriminació. Europa hauria d’esdevenir el campió mundial de la no discriminació.

Foto: Mara Carfagna, recentment nomenada Ministra de la Igualtat, al costat de Silvio Berlusconi. Avui mateix Carfagnafeia unes declaracions en els quals carregava contra les Gay Prides. Font: EFE/El Pais

En el marc de la commemoració, demà 17 de maig, del Dia Internacional contra l’Homofòbia (de fet es commemora el dia que l’OMS, l’any 1990, va eliminar l’homosexualitat de la llista d’enfermetats mentals) he tingut ocasió de parlar-ne avui a la UAB, conjuntament amb el professor de Política Europea i vell amic, Francesc Serra, en un acte organitzat per l’Ambit de Llibertats Sexuals d’ICV i per Joves d’Esquerra Verda. El guió de la xerrada, el qual adjunto més avall, és el que habitualment faig servir en aquesta mena de xerrades arreu de la UE (i de vegades fora). (segueix…)

The Fight Against Homphobia from the European Parliament: International Day Against Homophobia

Raül Romeva, ViceChair of the LGBT Rights Intergroup

Since
its inception, the European Union has been a strong supporter of human
rights. Having been founded upon the ashes of the Second World War, we
know all too well the risks and dangers that come from the denial of
the fundamental rights of individuals and minorities.

On
this significant Day – The International Day Against Homophobia I wish
to express my solidarity with Gays, Lesbians, Bisexuals and Transgender
persons worldwide who are still too often deprived their rights solely
on the ground of their sexual orientation.

I
wish to bring up some points which clearly show that homophobia is
still a horrible phenomenon harming too many citizens in Europe and
beyond.

1.
There are still 7 countries in the world where homosexual or bisexual
people are sentenced to death by the state. In Saudi-Arabia, Iran,
United Arab Emirates, Yemen, Mauritania, Nigeria and Sudan consensual
sexual acts between adults of the same sex is sentenced to the death.
In these countries LGBT people are deprived their fundamental right to
live just for the reason of love and affection towards persons of the
same sex.

2. But we do not have to look so far behind the boarders of Europe to find how homophobia harms.

The
Pride and Equality Marches are peaceful demonstrations that invoke the
core principles of a Europe that is tolerant and appreciative of its
diversity.

It
is sad to realise that still in some European countries these marches
are not organised as a celebration of love and happiness. In these
countries Pride marches are a call by local LGBT people to recognize
their human rights. And it is even sadder that often in the same Member
States LGBT people are met with big reluctance by governments and local
authorities even to get permission organising these demonstrations.

European
Court of Human Rights and other European Institutions have always
firmly confirmed rights of LGBT people to peaceful assembly, but it is
shame that the governments and local authorities in countries like
Latvia, Poland or Moldova do not want to respect these rights from the
very beginning.

3.
Infringed freedom of movement of LGBT persons within the European Union
is another burning issue. We all want increased mobility of workers
within the European Market. At the same time very few member states are
recognising same-sex partnerships of other countries. How likely is
that a same-sex couple will move to a country for work if their
relationship is not recognised in that country? This is a grave
infringement in LGBT peoples´ right of movement within the EU. This is
an infringement to influence around 50 million Europeans.

4.
And lastly I would like to touch upon an issue of anti-discrimination
legislation. It is important that LGBT people are protected against
discrimination, because that is a fact that discrimination on grounds
of sexual orientation is widespread.

It
is also a fact that most of the European countries have some kind of
legislation protecting LGBT people against discrimination. But level of
protection varies considerably from country to country.

This
makes it hard for European citizens to know what the level of
protection is when they move within the European Union. This also makes
it complicated for Equality Bodies to tackle discrimination cases,
since people can be discriminated on different grounds in the same
situations, but not all grounds are protected equally. It is also not
easy for companies to do businesses in several Member States, when the
rules to be complied with differ so widely.

There
is an urgent need for comprehensive anti-discrimination Directive
protecting European citizens against all kinds of discrimination. And
the European Commission has tools for that. Article 13 of the Amsterdam
Treaty states that the European Commission can take measures to combat
discrimination on grounds of sexual orientation. The European
Parliament has called upon the Commission to deliver such a directive 6
times in past 4 years. Now it is up to political courage of the
Commission and President Jose Manuel Barroso to act accordingly.

Font foto: Desconeguda

Ha tornat Silvio Berlusconi, amb tot allò que el fet implica tant per a Itàlia com per a Europa (i fins i tot per al món). Primera conseqüència: donat que Berlusconi ha nomenat Ministre d’Exteriors a Franco Frattini, qui fins ara era el Comissari Europeu de Justícia i Interior, toca nomenar-ne un altre. Durao Barroso, recordant l’episodi Buttiglione (aquell primer candidat provinent de l’extrema dreta italiana que vàrem rebutjar al Parlament Europeu pels seus comentaris misògins i homòfobs i que va haver de ser substituït per Frattini), i essent conscient com és que la seva renovació com a President de la Comissió, o eventualment les seves possibilitats d’esdevenir el primer president del Consell d’acord amb el Tractat de Lisboa, depèn que acabi bé el seu mandat, ha suggerit que la cartera de Justícia i Interior l’ocupi el fins ara Comissari de Transports, Jaques Barrot, mentre que el nou Comissari italià (probablement Antonio Tajani) ocuparia la cartera de Transports. Demostrant un cop més què ens espera, Berlusconi es despenja amb un ‘més val tractar amb transports que amb homosexuals‘. Mal favor li fa al seu candidat a Comissari, a qui rebrem amb especial interès a l’audiència que li tocarà fer al Parlament Europeu per tal de ser acceptat pel càrrec. Així li ho hem fet saber a través d’un comunicat (segueix…)

ICV recorda a Berlusconi el cas Buttiglione

Foto: Silvio Berlusconi. Font: AFP/BBC

Hi ha noticies que et poden amargar el cafè matinal, mentre que d’altres te’l fan molt més agradable. Confesso que avui, en la lectura dels diaris que acostumo a fer mentre em prenc el cafè al Bar del Parlament, n’he trobat de les dues menes. Tanmateix, posats a donar rellevància a alguna, opto per destacar-ne una de positiva, com és ara la que, entre d’altres mitjans, publica a El País o la mateixa BBC, relativa a la sentència del Tribunal Europeu de Justícia de considerar ‘discriminatòria’ i ‘contrària a una directiva europea’ la decisió de la Mútua de treballadors del Teatre d’Alemanya en negar aquesta la pensió de viduïtat a Tadao Maruko, qui estava inscrit a Alemanya en el registre de ‘parelles estables’ des de l’any 2001 (just que es va establir el registre), raó per la qual, en morir el seu company, va reclamar el dret que li pertocava en quant a pensió. Des de l’Intergrup pels Drets LGBT del Parlament Europeu fa temps que batallem per (segueix…)

tal que s’harmonitzin les polítiques europees de no discrminiació, també, quan aquesta prové de l’orientació sexual. Així, una de les nostres reivindicacions històriques és l’adopció d’una Directiva Horitzontal de no discriminació que inclogui la dimensió LGBT. La resposta que hem rebut de la Comissió, tant del President Barroso com dels Comissaris Frattini i Spidla (recordo que és qui té capacitat d’iniciativa legislativa, i per tant qui ha d’iniciar el procés), és que no ho pot fer perquè no compta amb el consens suficient entre els governs dels Estats i que, per tant, només presentaran una Directiva Horitzontal que faci referència a les discriminacions per motius de discapacitacions, la qual cosa, tot sigui dit, és una altra de les qüestions pendents i urgents de fa temps i que celebro que poc a poc vagi avançant.

Sigui com sigui, la noticia que apareix avui a diversos mitjans europeus, entre ells El Pais o la BBC, posa de manifest com la construcció europea es pot fer des de molts angles diferents. Ara ha estat el Tribunal de Luxemburg el qui ha dictat una sentència que, sens dubte, sentarà precedent. Espero que en qualsevol cas aquesta sentència ajudi a modificar les actuals reticències en l’adopció de la Directiva Horizontal sobre discriminacions, i especialment sobre la dimensió LGBT de la mateixa. Això permetria acabar amb la greu contradicció que suposa l’actual Europa de dues velocitats en matèria de drets i llibertats i especialment pel què fa al reconeixement dels drets de les persones homosexuals. Recordo que, malgrat que la majoria de països de la UE compten ja amb lleis que reconeixen prestacions com les pensions de viduïtat en el cas de parelles homosexuals, n’hi ha encara en què aixó no és possible.

En concret, la situació actual és la següent:

Matrimoni homosexual plenament reconegut: Espanya, Països Baixos, Bèlgica

Parelles de fet similar al matrimoni: Alemanya, Suècia, Dinamarca, Regne Unit, República Txeca, Eslovènia, Hongria, Finlàndia, Portugal

Contractes civils: França, Luxemburg

Cap mena de provisió: Àustria, Estats Bàltics, Xipre, Grècia, Malta, Romania, Bulgària, Itàlia, Irlanda, Polònia, Eslovàquia

En definitiva, benvinguda sigui la sentència, per descomptat, però millor seria encara que la UE, a través de les seves institucions legislatives, adoptés finalment la norma que fa falta per tal d’evitar aquesta mena de discriminacions a TOTA la UE.

Al final del text, i en format de documents adjunts, trobareu el text sencer de la sentència així com les valoracions de l’Advocat General, Sr. Dámaso Ruiz Jarabo Colomer, en relació a aquest afer.

Text de la notícia:
El tribunal europeo otorga pensión de viudedad a los homosexuales

Obliga a Alemania a tratar a una pareja de hecho gay como a un matrimonio

EMILIO DE BENITO – El País/Madrid – 02/04/2008

“Discriminatoria” y “contraria a una directiva europea”. La decisión de la mutua de los empleados del teatro de Alemania de negar la pensión de viudedad a un gay ha sido descalificada por el Tribunal de Justicia de la UE en Luxemburgo, que obliga a que se reconsidere la situación.

El fallo no acepta la discriminación por sexo “en ninguna circunstancia”

El caso lo comenzó en 2005 Tadao Marukodespués de la muerte de quien había sido su pareja “durante un largo periodo”, según un portavoz de la Asociación Internacional de Lesbianas y Gays (ILGA-Europe en inglés). Maruko, quien junto a su pareja se inscribió como una unión estable “en cuanto fue posible legalmente” en Alemania, en 2001, se encontró con que la mutualidad de su ex pareja se negaba a pagarle la pensión que concedía a las parejas heterosexuales. Al final, la mutua de trabajadores del teatro, a la que el difunto llevaba cotizando desde 1956, llevó el caso a Luxemburgo, quien ahora ha dado la razón a Maruko, obligando a que se replantee el caso.

“La negativa a otorgar la prestación de supervivencia constituye una discriminación”, afirma la sentencia, que recoge que en Alemania, como en otros países, a falta de un matrimonio entre personas del mismo sexo debe considerarse la figura de las uniones estables. En el caso de Marukoy su compañero, considera probado que “las parejas inscritas reciben un trato menos favorable que los cónyuges, aun cuando, como en su caso, se deben socorro y auxilio, se obligan mutuamente a llevar una vida en común y se hacen responsables el uno del otro”.

Además, el Tribunal de Luxemburgo recuerda que hay una directiva europea que “tiene por objeto establecer un marco general para luchar contra la discriminación por motivos de religión o convicciones, de discapacidad, de edad o de orientación sexual en el ámbito del empleo y la ocupación, con el fin de que en los Estados miembros se aplique el principio de igualdad de trato”. En este caso, la actitud de la mutua alemana (una especie de Seguridad Social sectorial) incumpliría esta directiva.

“La Directiva 2000/78 se opone a una normativa [como la aplicada en este caso], en virtud de la cual un miembro de una pareja inscrita, tras fallecer el otro miembro, no tiene derecho a percibir una pensión de supervivencia tal y como correspondería a un cónyuge, a pesar de que hubieran mantenido una unión, formalizada para toda la vida, con obligaciones de asistencia y de protección, similar al matrimonio”, afirma la sentencia.

La directora ejecutiva de la sección europea de la ILGA, Patricia Prendiville, afirmó que daba la “bienvenida a la sentencia y a su tajante texto, en el cual se establece inequívocamente que ‘la negativa a garantizar una pensión al superviviente de una pareja que ha estado junta toda la vida constituye, directamente, una discriminación basada en la orientación sexual’, y, por tanto, no debe justificarse en ninguna circunstancia”.

Sin embargo, la organización advierte de la creación de una Europa de dos velocidades en el reconocimiento de los derechos de gays y lesbianas. Mientras la mayoría de los países tienen leyes de parejas de hecho o matrimonios del mismo sexo que permiten que se reconozcan prestaciones como las pensiones de viudedad, en otros estas garantías no son posibles.

Actualmente, en Europa, España, Holanda, Bélgica y Luxemburgo permiten el matrimonio entre homosexuales. Noruega lo está tramitando.

Font Foto: BBC