Raül Romeva i Rueda

Un dels tres temes d’urgència d’avui a Estrasburg és especialment colpidor. Es tracta del cas de Mehdi Kazemi, un jove iranià de 19 anys, homosexual, qui, sabent-se en perill de mort (el seu company va ser executat fa poc) va demanar la condició d’asil.lat al Regne Unit, la qual li va ser denegada. Com a conseqüència se’n va anar a Holanda a fer la mateixa petició. Fa dos díes el jove va saber que també el govern holandès li denegava el dret d’asil. Això vol dir que ara serà retornat al Regne Unit i d’allà repatriat a l’Iran on, insisteixo, corre un alt risc de ser executat pel simple fet de ser homosexual. Tot això si no aconseguim impedir-ho abans, és clar. Aquest assumpte ens ha obligat a alguns i algunes de nosaltres, especialment  (segueix…)

els integrants de l’Intergrup en favor dels Drets LGBT, a mobilitzar-nos fortament. Per part meva he impulsat una proposta de Resolució (és aquesta) que després de negociar-la amb d’altres grups ha quedat així. Noteu, si us plau, que en la resolució consensuada no hi ha la signatura ni del PP ni de la UEN, i de fet amenacen amb votar-hi en contra. De fet no seria la primera vegada, ja ho van fer fa uns mesos davant una resolució similar relativa a Nigèria (veure apunt Urgències: Guatemala i drets LGBT a Nigèria). A l’espera de veure què acabarà passant, adjunto de moment la intervenció que tinc previst fer aquesta tarda.

Intervención en plenaria de Raül Romeva i Rueda sobre URGENCIAS: El caso de Mehdi Kazemi (2′) -13 de marzo de 2008-

Hace pocos meses el presidente iraní Mahmud Ahmadineyad declaró solemnemente ante Naciones Unidas que en Iran no había ningún problema con la homosexualidad, por la simple razón que no había homosexuales. Lo que no dijo es que, además, a los que había, los ejecutaban.

El caso de Mehdi Kazemi pone de manifiesto, una vez más, las grandes lagunas del sistema de asilo en la Unión Europea. Que una persona deba pedir asilo hoy porque se le persigue y amenaza de muerte dada su condición de homosexual es sumamente preocupante y demuestra que la promoción de los derechos LGBT deben estar en la parte alta de la agenda internacional. Pero lo más grave es que la Unión Europea, adalid de los Derechos y bandera de las libertades, no considere la persecución por motivos de orientación sexual un hecho suficientemente relevante como para conceder automáticamente el asilo ante casos como el de Mehdi Kazemi.

Por desgracia no es el primer caso de estas características, ni seguramente será el último. Y es  que son muchos, todavía, los países en los que la población LGBT sigue sufriendo persecución de todo tipo y a la que, incluso, se condena a muerte, como es el caso de Iran.

Por ello, espero que esta Cámara, y todos los grupos políticos, estén a la altura de las circunstancias y se sumen a las más que justas  peticiones que se hacen en la resolución que hoy presentamos, especialmente con relación a que se aplique plenamente la Directiva de Calificación, la cual reconoce la persecución por orientación sexual como un factor determinante para la concesión de asilo, del mismo modo establece que los Estados Miembros deben considerar los casos individuales y la situación en el país de origen, incluyendo las leyes y las regulaciones y la forma como éstas se aplican.

Asimismo, es necesario que los Estados miembros encuentren una solución común que garantice que se concede a Mehdi Kazemi la condición de asilo y la protección necesaria dentro de la UE, y que no será enviado de nuevo a Irán, donde muy probablemente seria ejecutado, como lo fue su compañero. Para ello simplemente es necesario cumplir con el artículo 3 de la Convención Europea de los Derechos Humanos, según el cual se prohíbe la expulsión o extradición de personas a países donde existe un alto riesgo de que dicha persona sea sometida a persecución, tortura o, incluso, a la pena de muerte.

Foto: Dos dels joves homosexuals que van ser executats fa uns mesos a l’Iran. Font: AP/BBC

N’Angelo, el meu professor d’italià, em porta al despatx, per tal que comentem, un article del Corriere de la Sera relatiu a una proposta feta pel govern britànic a favor de substituir en les comunicacions escolars els termes ‘pare i mare’, pel de ‘progenitors’ (Gb: basta dire "mamma e papà", contro l’omofobia meglio parlare di "genitori" ). L’objectiu és que els infants s’acostumin a la diversitat de models de família existents a l’actualitat. La noticia em sorprèn gratament per dos motius, primer perquè un govern, en aquest cas el britànic, gosi fer una proposta tan valenta com aquesta (la qual de ben segur comportarà un interessant debat), i segon perquè és un diari italià, i no precisament dels de tendència més progressista, qui se’n fa ressò, però en positiu. La noticia també parla de mesures destinades a combatre el bullying homòfob a les escoles, cosa que em permet recordar que al Parlament Europeu l’intergrup pro drets-LGBT vàrem promoure fa poc una iniciativa que consistia en (segueix…)

demanar signatures per tal que l’Eurocambra adoptés una Declaració Escrita de condemna. Malauradament no vàrem aconseguir les que necessitàvem i el text (és aquest) va haver de quedar, almenys de moment, aparcat.

Per altra banda aquesta mena de propostes destinades a combatre l’homofòbia i a normalitzar el fet més que evident de la pluralitat en relació al concepte de família, fa temps que circulen pels departaments d’educació dels governs, tant del català com de l’espanyol, així com de nombrosos ajuntament. Recordo, entre d’altres les interessants iniciatives provinents d’entitats com, entre d’altres, INCLOU, Acord, o el mateix Programa LGT de la Generalitat de Catalunya.

I la pregunta que em faig és, seria possible que poguéssim parlar tan obertament d’aquests assumptes amb un Duran i Lleida al Govern de Madrid o un Miró i Ardèvol al govern de Catalunya?

Ho deixo a l’aire.

Corriere de la Sera, 30/01/08

La proposta fatta propria dal ministro per la scuola e l’infanzia Ed Balls

Gb: basta dire «mamma e papà», contro l’omofobia meglio parlare di «genitori»

Per abituare i bambini delle elementari all’idea che ci potrebbero essere genitori dello stesso sesso

LONDRA – Nelle scuole elementari britanniche sarà proibito usare l’espressione «mamma e papà» e diventerà obbligatorio utilizzare l’espressione neutra «genitori», in modo particolare nelle comunicazioni a casa. Come scrive mercoledì il popolare quotidiano Daily Mail, il ministro per la Scuola e l’infanzia Ed Balls farà propria la proposta lanciata dall’organizzazione per i diritti degli omosessuali Stonewall, mirante ad abituare i bambini britannici delle elementari all’idea che potrebbero esserci genitori dello stesso sesso.

DIRITTI GAY – Secondo gli attivisti di Stonewall, l’espressione «mamma e papà» lede i diritti dei genitori omosessuali e favorirebbe pregiudizi anti-gay, inoltre ritengono che i bambini non dovrebbero avere un’idea «convenzionale» della famiglia. Ma non solo: l’iniziativa prevede che, quando si discuterà di matrimonio nelle scuole medie, gli insegnanti dovranno parlare anche delle unioni civili e dei diritti sulle adozioni gay.

TOLLERANZA ZERO – La proposta di Balls tende inoltre a combattere l’intolleranza nei confronti degli omosessuali e prevede punizioni per chi offenderà un compagno chiamandolo gay. Tra le espressioni che dovrano essere bandite dalle scuole britanniche ci sono anche: «comportati da uomo» e «siete un branco di donnicciole». Il ministro Balls si è detto «orgoglioso che il governo e il dipartimento siano stati fermi su questa strada. Il nostro punto di vista è che ogni scuola debba mettere in pratica azioni chiare contro ogni forma di bullismo, incluso quello a sfondo omofobico».

Foto: Fotograma de la sèrie Els Simpson. Font: AP/Photo Fox

Fa temps que els i les membres de l’Intergrup pels drets LGBT al Parlament Europeu rebem denúncies de tota mena provinents de Turquia segons les quals les institucions governamentals estan perseguint l’organització GayLesbiana Lambdaistanbul, a través, entre d’altres mesures, de la seva il.legalització. Aquestes mateixes denúncies ens arriben tant des de l’interior del país (hem pogut escoltar nombros testimonis al respecte) com de la xarxa d’entitats en favor dels drets LGBT d’arreu d’Europa. En aquest sentit cal fer-se també ressò de la intensa campanya organitzada en suport de l’organització (i en contra de la seva il.legalització) que inclou la signatura d’un manifest i manifestacions de suport a diverses ciutats europees, entre elles Barcelona, els propers 26 i 27 de gener. (segueix…)


La recentment adoptada Carta dels Drets Fonamentals augmenta la capacitat de la UE per assumir accions concretes i fermes en relació a les vulneracions dels drets LGBT tant a l’interior dels Estats membres com en aquells amb els quals la UE hi té, o espera tenir-hi, relacions formals, cas, entre d’altres, de Turquia.

Per tot plegat, i a més a més dels requeriments específics que hem fet a la mateixa embaixada de Turquia a Brussel.les, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea

Written Question by Raül Romeva i Rueda on the ‘ Threatened closure of LGBT organisation Lambdainstanbul

In recent months, I have received worrying reports that the LGBT organisation Lambdaistanbul has been taken to court on the accusation that its work is immoral and therefore in contradiction to the city’s statutes.

Despite Turkey having decriminalised homosexuality, this court case proves that in practice the criminalisation of homosexuality has been moved to the very dubious litmus of morality. Ensuring respect for human rights and fundamental freedoms forms a key element of the responsibilities of all EU Member States. Support for human rights defenders is a priority under the Common Foreign and Security Policy.

Moreover, the acquis communautaire that must be adopted by Turkey before it can be admitted as a Member State of the European Union, in particular Article 13 of the Treaty on European Union bans discrimination on the basis of sexual orientation or gender, should surely be further reason to ensure that Turkey respects its international human rights obligations.

What actions will the Council take now vis-à-vis the Turkish authorities,within the framework of the accession talks, to persuade the Turkish authorities to ensure the protection of the LGBT community and to take measures to stop the hindrance of LGBT organisations’ work within Turkey?

Font foto: Lambda Istanbul

Un cop més Ana Carbajosa posa de manifest que, si se saben buscar, tractar i se’ls dóna espai, hi ha moltes coses interessants que passen a Brussel.les per explicar. I és que l’entrevista que la corresponsal publicava ahir a la contra de El País, dedicada a Desmond Tutu, la qual recomano vivament de llegir, va provocar en mi una doble satisfacció. Primer, constatar com, malgrat l’edat, el Nobel de la Pau sudafricà segueix tan actiu com sempre. I segon, veure com, de manera clara i sense ambigüitats, critica i condemna aquella església homòfoba, cega i anacrònica que segueix negant drets i reconeixement a la població homosexual. Diu l’arquebisbe: ‘L’homofòbia és també una forma d’apartheid’. Es pot dir més alt, però no més clar. Que prenguin nota els fonamentalistes homòfobs. (segueix…)  

ENTREVISTA: DESAYUNO CON… DESMOND TUTU, per ANA CARBAJOSA, El País, 07/11/2007

"La homofobia es también una forma de ‘apartheid"

 La cita es en la habitación 239 de un hotel de Bruselas. Por la puerta de ese cuarto apareció ayer a las diez de la mañana un hombre bajito, muy vivo y con una sonrisa que le cruzaba la cara. Allí estaba Desmond Tutu, el fiero combatiente del apartheid surafricano, el arzobispo anglicano sin pelos en la lengua.

El arzobispo surafricano lucha ahora contra otros tipos de ‘apartheid’

-¿Cómo está?

-Un día más viejo que ayer -y Tutu estalla en una carcajada, divertido ante su propia ocurrencia.

-¿Qué le preocupa ahora?

Tutu corta la conversación en seco. "Primero recemos, luego hablamos". Sentado en la butaca, une sus manos anilladas, baja la cabeza y recita la oración en voz alta. "Amén. Ahora sí podemos hablar".

Al que fuera premio Nobel de la Paz en 1984 le preocupa la pobreza y la desigualdad, pero además le irritan las iglesias actuales, las que condenan a los homosexuales, las que no dejan que se ordenen las mujeres y las que no se ocupan de los perseguidos. "¿Qué diablos pasa con las iglesias? ¿Cómo es posible luchar contra el racismo y no contra la homofobia? La orientación sexual no se elige. La homofobia es también una forma de apartheid. Los negros no elegimos ser negros; los homosexuales, tampoco". Tutu, con chaqueta de lana abotonada y pantalón de pinzas, gesticula cuando habla, mira con los ojos muy abiertos y no para quieto en la silla. Tiene 76 años y un torrente de energía que delatan sus gestos.

"Yo me imagino a Dios llorando al ver que su Iglesia se permite perder el tiempo condenando a los gays y las lesbianas, mientras medio mundo pasa hambre y el sida arrasa". Tutu, casado y con cuatro hijos, es de los que piensa que los curas no pueden dejar de ocuparse de la política, de los problemas sociales, "de las cosas que importan".

Desmond Tutu aterrizó en Bruselas el lunes procedente de Estados Unidos. Ayer dio una conferencia en la capital belga y hoy volará hasta Londres para recoger un par de galardones antes de volver a casa, en Suráfrica. Ésta es la vida del líder moral -junto con Nelson Mandela- de la Suráfrica actual. Un sinfín de reconocimientos que compagina con la actividad política y religiosa.

Tutu cohabita con Mandela, Jimmy Carter y Kofi Annan en The Global Elders, un grupo de sabios mayores que tratan de contribuir a la resolución de los grandes conflictos. El año pasado, la ONU le nombró para dirigir una misión que esclareciera lo sucedido en Beit Hanún (Gaza) durante una incursión militar en la que murieron 19 civiles palestinos. La misión tropezó con la negativa del Gobierno israelí, pero el boicoteo no ha impedido que el arzobispo anglicano intensifique sus ataques verbales contra las acciones del Estado ocupante. "Yo les digo a los judíos: sed fieles a vuestro legado, al Dios del éxodo", y se adentra el arzobispo en pasajes bíblicos que representa cambiando de voz, interpretando a unos y otros. Deja de lado la Biblia y las parábolas y vuelve a lo terrenal: "Les digo: recordad lo que pasó en Alemania. Comportaos. La situación en Israelí es inaceptable, injusta. Han construido un muro que confisca grandes extensiones de tierras palestinas, los niños tardan horas en ir al colegio. En Suráfrica hemos aprendido que si apoyas un sistema injusto, el alma se resiente". Es su sentencia final. Tutu, que no ha querido comer ni beber en el encuentro, se despide como llegó, con una gran sonrisa.

Foto: Desmond Tutu. Font: AFP/GettyImages

En el marc de la campanya que ha engegat Amnistia Internacional en favor de la despenalització de la sodomia a Nicaragua, he demanat als meus companys i companyes de l’intergrup pels Drets LGBT al Parlament Europeu que presentéssim la següent pregunta escrita al Consell i a la Comissió:

On 18th September 2007, Amnesty International embarked on an awareness raising campaign calling upon Nicaragua to decriminalise sodomy by repealing Article 204 of the country’s Penal Code. (segueix…)

Avui, 28 de juny, dia de l’Alliberament Gay, Lesbià, Bisexual i Transexual, adjunto un article sobre com influeix l’activisme pro-drets LGBT a Europa publicat a The Independent (14/06/07) en què es comenten algunes de les accions que hem dut a terme, com per exemple la celebració de la Pride a Riga (veure apunt La Zoo-Pride de Letònia: millor que l’any passat, però encara lluny de la normalitat) (per cert, dissabte seré a la manifestació per l’orgull LGBT a Barcelona, adjunto també l’article que ara fa un any vaig publicar a El Pais i que segueix essent vigent Pols contra l’homofòbia a Europa):

How gay activism is still alive and kicking in Europe (The Independent,

As people prepare to party at Pride London, Justine East reports on problems facing gay activists elsewhere. (segueix…) 

Torno de Riga, capital de Letònia, on per segon any he participat en els actes al voltant del Dia de l’Orgull Gai, Lesbià, Bisexual i Transexual (veure De Stonewall a Letònia, l’origen i el sentit actual de les Gay Prides) . En comparació amb la dramàtica experiència vivida l’any passat (veure aquesta crònica de Ben Nimmo), enguany ha funcionat força millor, però encara amb molts, massa, peròs (tal i com recull, per exemple, aquesta crònica de Reuters). D’entrada, enguany la manifestació s’ha fet dins d’un Parc al qual només s’hi podia accedir amb invitació especial. Ens sentíem com si fóssim en un Zoo, essent nosaltres uns estranys animalets vestits de manera curiosa, amb moltes banderes arc-iris, però també amb una notable presència de pares, mares, nens i nenes amb cotxets, policies amb i sense uniforme, polítics de (gairebé) tots els colors, organitzacions de drets humans,… (segueix…)

El Parc, rodejat d’antidisturbis, ha quedat ràpidament envoltat de persones curioses i algunes, més aviat poques, amb samarretes homòfobes, que han passat tot el matí cridant de manera forassenyada. Tenint en compte que l’any passat ens van tancar en un hotel, el fet de poder sortir a l’aire lliure suposa una notable millora.

Les mesures de seguretat podien semblar exagerades, però coneixent el precedent de l’any passat, potser han estat decisives per evitar mals majors, tot i que els protocols establien mesures tant curioses com el fet de tenir previstos uns autobusos els quals haviem de fer servir per abandonar el Parc, en grups, de manera que els esmentats autobusos ens havien de deixar a uns quilòmetres de distància, per després tornar de manera discreta al centre de la ciutat. D’altres mesures ‘preventives’ eren no anar agafats de la mà persones del mateix sexe, vestir de manera no provocativa, no fer-se petons en públic, … Es tractava així, afirmaven des de les fons governamentals, de reduir el risc a ser agredits/des. Al final, però, la gent ha pogut sortir sense massa dificultats. En Jordi Petit, president d’Honor de la Coordinadora Gai Lesbiana, força més acostumat que jo a aquesta mena d’actes, no se’n sabia avenir, i em repetia constantment: ‘Una situació tant kafkiana no l’havia viscuda mai’ (veure la seva crònica particular).

Fora del Parc, els qui cridaven eren més aviat joves, alguns d’estètica neofeixista però no tots, i tot plegat semblava més aviat que no tinguessin res millor a fer un magnífic diumenge assolellat, que no pas un veritable moviment organitzat. Malgrat tot, però, cal dir que hi havia una activitat ‘alternativa’ en forma de concert ‘antipride’ que probablement havia atret l’atenció de bona part dels homòfobs. Això, sumat a la impactant presencia policial, ha motivat segurament la manca d’incidents remarcables.

Pel què fa a la festa, ha transcorregut tal i com sol ser habitual en aquesta mena d’actes: música, desfilada, entrevistes amb la premsa, discursos de suport i recordatoris de les nombroses discriminacions que encara avui pateixen els LGBT, recordatoris sobre l’obligació de complir amb els Tractats de la UE, etc…

Preguntat per la TV local sobre si considerava que les autoritats havien fet tot el possible per evitar incidents, he respost, recordant que l’any passat vàrem demanar que es prohibís al Ministre de l’Interior letó de participar en les reunions del Consell, que mentre fos necessària la policia i tancar els manifestants en un parc, no es podia considerar que s’estava fent tot el possible. La no discriminació i l’acceptació del fet homosexual, bisexual i transexual només serà possible quan els discursos i les pràctiques quotidianes de polítics, mitjans i entitats socials vagin en la mateixa direcció: ‘no hi ha cap motiu per tenir por de les persones LGBT’. I és que penso que, com en d’altres llocs, el problema de fons, també a Letònia, és una certa percepció per part d’algunes persones sobre que els LGBT suposen alguna mena d’amenaça.  

Finalment, vull pensar també que en tot plegat hi ha tingut un efecte positiu la nombrosa presència internacional i les també nombroses denúncies que hem estat fent des de diferents àmbits, com el Parlament Europeu.

En síntesi, millor que l’any passat? per descomptat, però encara som lluny de poder abaixar la guàrdia.

Font: A la capçalera de la manifestació amb Jordi Petit i Bartek Lech. 

Ara fa uny vaig ser a Letònia per participar (o almenys intentar-ho) en la Pride que havia de tenir lloc a Riga (veure apunts Autoritats letones prohibeixen la marxa de l’orgull gai/lesbià i alimenten l’homofòbia i  Petita victòria pels drets LGBT a Letònia). Demà dissabte hi tornaré, en un nou intent de celebrar, de manera festiva, el dia de l’Orgull LGBT, organitzat, entre d’altres, per l’entitat Mozaika. Letònia és un dels països de la UE que ha mostrat actituds més preocupantment homòfobes, tant a escala institucional (govern i parlament) com social i mediàtic, en dura competència, val a dir, amb Polònia. Les Gay Prides tenen el seu origen en els esdeveniments de Stonewall, del 28 de juny de 1969, quan la policia va entrar de manera intimidatòria, com sempre solia fer, en aquell local estadounidenc i, enlloc de sotmetre’s, la comunitat LGBT va decidir plantar cara a les actituds discriminatòries. (segueix….)

Aquesta és la nota que ha fet ICV sobre la visita.

Raül Romeva, a Letònia en defensa dels LGTB

Serà una de les figures rellevants en les Jornades de l’Orgull i l’Amistat que culminaran diumenge 3 de juny amb una manifestació pels carrers de Riga en defensa dels drets de LGTB i contra la persecució i la repressió.

Raül Romeva, vice-president de l’intergrup per als Drets de Gais i Lesbianes, es desplaçarà aquest cap de setmana fins a Riga, on se celebren les Jornades per l’Orgull i l’Amistat. Aquestes jornades tindran lloc en un moment de màxima crispació, degut al clima de homofòbia creixent a Europa, consentit i fins i tot promogut per diversos governs europeus, entre ells el Polònia, Rússia de Letònia mateix, mentre que per altra banda les institucions europees s’esforcen per prendre mesures contra aquests fets, com amb la resolució contra l’homofòbia adoptada pel PE o la sentència del TEDH contra el govern polonès. En les Jornades participaran d’altres diputats i diputades, així com personalitats com el President d’Honor de la Coordinadora Gai Lesbiana, Jordi Petit. 

Aquest compromís amb la defensa dels drets fonamentals és el que ha dut Romeva, juntament amb altres europarlamentaris i diputats de parlaments nacionals, a mobilitzar-se per fer-se ressò de la lluita per la defensa de les llibertats individuals que estan duent a terme els col*lectius de LGTB arreu d’Europa.

No obstant, la persecució part per part de governs conservadors, entre ells els de Polònia o de la mateixa Letònia i el de Rússia, no s’atura malgrat la presència de representants de les diverses institucions polítiques, com ho demostren el fet de l’arrest, el cap de setmana passat durant les marxes pacífiques de l’Orgull Gai a Moscou, d’un eurodiputat italià i d’altres diputats i polítics de països de la UE per part de la policia russa, així com la permisivitat d’aquest cos davant les agressions produïdes per grups d’extrema dreta als manifestants, entre ells una diputada transsexual italiana. Per aquest motiu, el Grup Verd ha demanat al President del PE que prengui les mesures adequades per supeditar les relacions comercials UE – Rússia a la garantia del compliment dels drets humans per part de la darrera.

Davant d’aquests precedents i la manifesta oposició del govern letó a la celebració d’aquestes Jornades de l’Orgull i l’Amistat a Riga, s’espera que a la marxa pels carrers de la ciutat en defensa dels drets de la població homosexual, bisexual i transsexual que culminarà els actes el diumenge 3 de juny, s’hi puguin produir incidents degut a maniobres repressives dels cossos policials.

Romeva considera que "no obstant sabem que el clima serà hostil i fins i tot perillós per a la nostra integritat física, no podem quedar-nos de braços plegats quan contínuament s’estan produint violacions dels drets humans contra els col*lectius LGTB, ja no només en forma de vexacions i agressions individuals o per part de col*lectius minoritaris, sinó que ara ja obertament fomentades per institucions i fins i tot instigades per governs d’Estats; hem de mobilitzar-nos per denunciar-ho i així contribuir a conscienciar la comunitat internacional sobre el tema" 

(NOTA. Per cert, dues notes positives: primera, a Polònia han fet marxa enrera en l’absurda pretensió d’investigar els Teletubbies per si fomentaven l’homosexualitat, gràcies a la la preessió de la Comissió Europea, i segona, a Cuba comencen a percebre’s canvis d’actitud en relació a l’homosexualitat i als prejudicis que fins ara han patit la població LGBT a aquell país)

Font foto: Mozaika

Adjunto la carta que l’intergrup pels drets LGBT al Parlament Europeu hem enviat al Comissari encarregat de l’Ocupació, afers socials i igualtat d’oportunitats, el txec Vladimir Spidla, recordant-li un compromís que ell mateix va adquirir en el debat sobre l’homofòbia del 25 d’abril (veure apunt Resolució del Parlament Europeu per frenar la homofòbia a Europa (i sobretot a Polònia) ). (segueix…)

Aquest és el text signat pel President (Cashman) i els vicepresidents (in’t Veldt, Romeva, Gröner i Stubb) de l’Intergrup pro drets  LGBT al Parlament Europeu:

Dear Commissioner Spidla,

During the European Parliament debate on ?Homophobia in Europe? on April 25^th, you stated that the European Commission would use all the powers and instruments at its disposal to combat homophobia. In a specific reference to a bill announced by the Polish Minister for Education aiming to ban ?homosexual propaganda? in schools, you stated that ?were such a bill ever to be drafted, it would lead to the stigmatisation of a category of people on the grounds of sexual orientation, and for that reason it is unacceptable from the point of view of European law? (your words in English translation).

At the time of the debate no draft bill was available. But soon after, Mr Giertych has indeed put forward a legislative proposal, so that the details of his proposals can now be assessed against European law.

Although the law has not yet been passed, we feel the Commission should already at this stage do an appraisal and communicate this to the Polish government. In matters of competition law the Commission will act in anticipation of an actual decision or bill. In view of the great harm that this bill may do to many homosexual Polish citizens, in particular teachers, and their friends and families, as well as the mounting hostility towards LGBT people in Poland as a result of the announced bill, we urge the Commission to look into this matters without delay.

Last Saturday May 19^th, thousands of people celebrated equality and the right to their own identity in the streets of Warsaw. In this European Year of Equal Opportunities it was a fantastic and succesful event that Warsaw can be proud of. On behalf of the Intergroup LGBT rights we call on the Commission to join in and show it stands for equality and fundamental rights for all citizens.

Foto: Comissari Spidla. Font: Comissió Europea

Avui, 17 de maig de 2007, commemorem a molts llocs el Dia Internacional contra la Homofòbia, també al Parlament Europeu. Malgrat que els avenços cap a la igualtat de drets per a la població LGBT són cada vegada més nombrosos i significatius, encara hem de lamentar situacions altament preocupants com és el fet que a 85 estats membres de Nacions Unides estiguin penalitzades les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe (veure, entre d’altres, aquest estudi el.laborat per l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes ILGA). (segueix…)

Per altra banda, ens trobem també a les portes de les conegudes Prides, manifestacions festives en favor dels drets LGBT, les quals es troben no només prohibides sinó perseguides en molts països i ciutats. En aquest context, l’Intergrup LGBT al Parlament Europeu hem fet públic el següent comunicat en suport de les Prides, i ens plantegem assistir a tantes com puguem per tal de donar el nostre suport a totes les persones LGBT, especialment allà on els seus drets es troben més amenaçats:

LGBT Intergroup MEPs urge officials to support Gay Prides and Equality Marches

26 MEPs have signed an open letter addressed to the mayors and ministers of Interior of Central and Eastern Europe including Turkey and Russia

"I hope that this open letter will be helpful to the local organisers who do such a fantastic job preparing these celebrations of equality and diversity," Lissy Gröner highlighted, "I wish them the best of luck during this Pride Season 2007 and hope that many of my fellow MEPs will at least participate in one event. We’ve accomplished a lot already, but there is much more that needs to be done to reach full equality."

Foto: manifestació pro-drets LGBT a Londres. Font: London Pride  

Ho comentava en un apunt anterior: Drets LGBT: el Parlament Europeu ha de reaccionar front l’ofensiva conservadora a Polònia. Tal i com prevèiem, no ha estat fàcil, però finalment (esperem) el Parlament Europeu adoptarà una resolució de rebuig davant la preocupant onada d’actituds i declaracions homòfobes a Polònia. Tant la dreta com alguns diputats/des de països com Polònia i Letònia (els més conservadors en aquesta qüestió) porten oposant-s’hi des de fa mesos. El detonant per a la mateixa ha estat, lògicament, les darreres decisions del govern polonès de prohibir a les persones LGBT exercir com a  mestres o professores, però el tema va molt més enllà i té a veure amb la tendència que l’esmentat govern pretén imposar a la resta de la UE. És per això cal reaccionar de manera ferma. Així, demà debatrem diverses propostes de Resolució (aquí teniu la proposta conjunta de Resolució que hem presentat el nostre Grup, Verds/ALE, amb la GUE,  (segueix…)

la qual hem hagut de consensuar amb la dels socialistes i la dels lliberaldemòcrates).

Tot just surto de la reunió de negociació amb la resta de grups a la qual, per cert, no han assistit ni el Grup PPE, ni la UEN, els dos que més problemes posen a la qüestió.

La seva absència és significativa, ja que posa de manifest que, en el millor dels casos, es plantegen abstenir-se, tot i que probablement votaran contra la proposta de Resolució que hem pactat Verds/ALE, GUE, PSE i ALDE (de seguida que tingui el text consolidat el penjo). Si bé els quatre grups comptem amb la majoria numèrica suficient, caldrà veure què fan els membres polonesos tant del PSE com d’ALDE, els quals ja han manifestat algunes reticències al contingut de la resolució. Ens queda aquest vespre per acabar de convèncer-los que, almenys, si no volen votar a favor, s’abstinguin.

Adjunto la nota de premsa que hem preparat:

Raül Romeva impulsa l?adopció pel Parlament Europeu d?una resolució contra l?homofòbia a Europa

Davant les preocupants declaracions de líders polítics i religiosos i les intencions legislatives del Govern de Polònia i la creixent vulneració dels drets dels LGTB a Europa

L?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, vicepresident de l?intergrup LGTB del Parlament Europeu, presenta avui en la sessió plenària de l?Eurocambra a Estrasburg una resolució sobre l?homofòbia a Europa amb l?objectiu deixar clara la posició de total rebuig per part de la cambra a qualsevol situació de discriminació per motius d?orientació sexual. A través d?aquesta resolució diversos grups de l?Eurocambra, entre ells els Verds/ALE, volen fer palès el rebuig del Parlament Europeu a qualsevol política discriminatòria i la determinació de combatre-la mitjançant les institucions europees.

El grup dels Verds/ALE i d?altres grups del Parlament han presentat aquesta resolució per demanar una postura ferma de l?Eurocambra davant d?aquests casos de discriminació que vulneren alguns Drets Fonamentals, rebutjant qualsevol tipus d?actitud homòfoba per part de líders polítics i religiosos, i instant a les institucions europees, en especial la Comissió, a emprendre les mesures legislatives i judicials pertinents per garantir el compliment de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i impedir que es produeixi cap tipus de discriminació a persones o col?lectius per part de governs d?Estats Membres per raons d?orientació sexual.

Per a Raül Romeva, ?formar part de la Unió Europea comporta respectar els Tractats de la Unió, especialment quant a què aquests estableixen de forma clara i sense matisos que las institucions comunitàries han de garantir el respecte als drets i a les llibertats fonamentals en els Estats membres, també amb relació a l?orientació sexual?.

En els darrers mesos s?ha observat una creixent dosi d?homofòbia en el sí del continent europeu, amb alarmants casos de persecució de col?lectius LGTB (Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals) en països com Rússia i Croàcia, però també en Estats membres de la UE com Bèlgica i Letònia.

No obstant això, possiblement el cas més flagrant és el de Polònia, on des del Govern s?està incitant a conductes homòfobes, no només mitjançant declaracions de líders polítics com el viceprimer ministre i ministre d?educació, sinó per propostes d?iniciatives legislatives tals com la persecució judicial d?activistes pro drets de LGTB a institucions educatives o l?acomiadament de docents que revelin la seva homosexualitat.

?La proposta de lleis como la proposta a Polònia por part de l?executiu segons la qual s?hauria d?impedir a les persones LGBT ser professors vulnera els principis més bàsics en els que se fonamenta la Unió. Però aquesta proposta de Llei, em temo, és només un dels lamentables exemples als que l?actual govern d?aquest país ens té acostumats?, ha afirmat Romeva.

A més, es dóna el cas que, essent el 2007 ?Any per a la Igualtat d?Oportunitats? de la UE, el Govern de Polònia ha aplicat mesures discriminatòries en la distribució de subvencions del Programa Europeu de Joventut per a projectes d?entitats juvenils, denegant-les sistemàticament a entitats que promouen la defensa dels drets dels LGTB, argumentant que defensen interessos contraris als de l?executiu polonès.

Per altra banda, des de l’intergrup LGBT al Parlament Europeu fa temps que denunciem i reclamem a la Comissió i al Consell que es prenguin les mesures polítiques pertinents per tal d’evitar el que considerem un preocupant retrocés en els drets i llibertats fonamentals a la UE, especialment pel col.lectiu LGBT.

I em temo que, donades les circumstàncies, caldrà seguir treballant, i molt.

NOTA a 25/4/07: aquí podeu veure el debat que vàrem tenir ahir. Com que el debat va ser per la tarda, cal que primer busqueu el tema (homofobia a Europa) a la barra lateral dreta. Després, a la barra lateral esquerra veureu els noms dels diputats i diputades que vàrem intervenir-hi. La meva intervenció és a les 17:43:30. Com a nota curiosa és interessant escoltar les intervencions de Szymanski, Kulakowsky, Pek o Tomzcak, les quals posen clarament de manifest perquè calia fer el debat, i parlar ben alt i clar.

Font foto: BBC

Ahir vaig tenir l?oportunitat d?obrir les jornades (que continuen avui) sobre estratègies de reivindicació de drets del col?lectiu de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals a organismes internacionals que van tenir lloc a la Universitat Autònoma de Madrid. Vaig poder explicar la tasca que fem des de l?intergrup prodrets LGBT al Parlament Europeu, i vàrem avaluar també  l?actual context europeu, especialment pel què fa a la duríssima ofensiva conservadora que estem vivint a Polònia. En aquest sentit, des de l?intergrup hem reaccionat davant dels plans del Govern polonès d?adoptar una llei que prohibiria les persones LGBT treballar en l?educació (segueix…)

i evitaria la conscienciació a les escoles d?assumptes relacionats amb els drets LGBT. Aquesta és una més de les darreres propostes legislatives de Polònia que vulneren les lleis de la UE. En concret, aquesta vulneraria entre d?altres el principi de no discriminació de l?Article 13 del Tractat de la UE, així com la Directiva del Marc del Treball, que estableix la igualtat de tracte en les activitats laborals.

El Govern polonès havia fet palesa ja anteriorment la discriminació per motius homofòbics en l?adjudicació de les subvencions del Programa Europeu de Joventut. Des de l?intergrup hem impulsat que s?iniciï un procés d?investigació al Govern polonès, no ja només per les vulneracions esmentades en relació als drets fonamentals d?igualtat i no discriminació, sinó en un marc més ampli per les continues infraccions flagrants dels compromisos europeus.

No es només una qüestió de respecte a la diversitat; el Govern polonès ha mostrat clarament que no té intenció de cenyir-se a les decisions de la UE, tot i la seva obligació legal de fer-ho.

Així mateix, des de l?intergrup hem impulsat també una declaració escrita per combatre el ?bullying? homòfob que té lloc a molts centres d?ensenyament arreu d?Europa i que afecta a més de la meitat de joves LGBT i altres joves que sense ser-ho en són considerats per la comunitat que els envolta. Es demanarà que s?incrementi l?atenció al problema, i que es prepari als docents per poder afrontar els problemes i les seves conseqüències.

Foto: La mesa de l’Intergrup en una de les reunions que hem mantingut amb el Comissari Frattini per tractar sobre qüestions relatives a drets LGBT. Font: Intergrup LGBT al Parlament Europeu

L?intergrup pels drets LGBT al Parlament Europeu hem fet públic un comunicat en el qual saludem la resposta del Consell a un requeriment que li vàrem fer arribar fa uns dies relatiu a la llibertat de reunió de la comunitat LGBT a aquell país (veure en arxiu adjunt informe d’ILGA). El Consell confirma en la seva resposta que va plantejar la qüestió repetides vegades al Ministre de Justicia de Moldova a través del Representant especial de la UE a aquell país. El Consell es compromet a (segueix…)

fer un seguiment de la qüestió, especialment després que el Tribunal Superior de Justicia de Moldàvia decretés la il·legalitat de la prohibició de les Gai Prides (celebracions del Dia de l?Orgull Gai). A través del President de l?Intergrup, Michael Cashman, hem expressat el següent: "We are pleased with these clarifications from the Council, it was absolutely critical for the LGBT community in Moldova to be supported in their quest for equality," Michael Cashman, President of the Intergroup and one of the co-authors of the Parliamentary Question remarked, "Now we need to make sure the Council makes good on its intentions to monitor the situation and keep raising the difficult questions with view of furthering equality for the LGBT community in Moldova."

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l?Intergrup pels drets LGBT al Parlament Europe: http://www.lgbt-ep.eu  

Adjunto tant la pregunta com la resposta del Consell:

E-5737/06 PREGUNTA ESCRITA de Michael Cashman (PSE), Sophia in t Veld (ALDE), Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) i Alexander Stubb (PPE-DE) al Consejo (9 de enero de 2007)

Asunto: Denegación del derecho a la libertad de reunión a gays y lesbianas

En los últimos meses, se ha observado una campaña concertada de miembros del ayuntamiento de Chisinau, de la policía y de algunos ministerios del Gobierno moldovo para denegar la libertad de reunión a la comunidad LGBT de Moldova. Ésta ha visto denegado su derecho de reunión pacífica en cuatro ocasiones.

La garantía del respeto de los derechos humanos y las libertades fundamentales es un elemento esencial de la Política Europea de Vecindad, y dentro de ésta, del Plan de acción conjunto UE/Moldova. El apoyo a los defensores de los derechos humanos es una prioridad de la Política Exterior y de Seguridad Común. Estos factores, junto con los artículos 12 y 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales, constituyen una base vinculante para que la UE actúe con firmeza en apoyo de la comunidad LGBT de Moldova.

Asimismo, el Plan de acción conjunto UE-Moldova obliga específicamente al Gobierno moldovo a «aplicar legislación contra la discriminación y legislación que garantice los derechos de las minorías, en consonancia con las normas europeas» (prioridad 4). Además, exige al Gobierno moldovo que aplique el Plan de acción nacional de derechos humanos, que incluye la adopción, a finales de 2006, de disposiciones legislativas que prevean el «enjuiciamiento del trato degradante o humillante y de los actos en perjuicio de una persona por su orientación homosexual, así como de la instigación al odio contra personas de orientación homosexual» (capítulo 12, derechos de las minorías sexuales). Según la información proporcionada por la sociedad civil moldova, el Gobierno moldovo no ha adoptado, hasta el momento, acciones al respecto, a pesar del carácter vinculante de ese plazo.

¿Qué acciones adoptará el Consejo ante las autoridades moldovas, en el marco de las políticas de derechos humanos de la PESC y de la Política Europea de Vecindad, con vistas a persuadir a las autoridades moldovas para que levanten la prohibición general a la libertad de reunión, y adopten medidas amplias para luchar contra la intolerancia y la discriminación por parte de agentes estatales y otros grupos en contra de la comunidad LGBT?

E-5737/06 Resposta del Consell (19 de febrero de 2007)

El Consejo es consciente de los problemas a los que se enfrenta la Comunidad LGBT de Moldova. El Consejo ha planteado ante las autoridades de Moldova las cuestiones que menciona Su Señoría a través del Representante Especial de la UE (REUE), el Embajador Jacobovits de Szeged. En varias ocasiones, el REUE ha debatido la situación de la comunidad LGBT en Moldova con el Ministro moldovo de Justicia, Sr. Pirlog, y sigue estando comprometido, también a través de su Consejero político en Chisinau, Moldova, que se encuentra en contacto regular con las asociaciones moldovas representantes de la comunidad LGBT. El Consejo ha sido informado de que el Tribunal Supremo de Moldova, en una sentencia del 20 de diciembre de 2006, invalidó la prohibición de realizar la marcha de orgullo gay dictada por la ciudad de Chisinau y dictaminó en favor del derecho a la libertad de reunión. Una vez que se disponga de la sentencia del Tribunal Supremo, el REUE se pondrá de nuevo en contacto con las autoridades moldovas, en caso necesario. El Consejo seguirá observando los acontecimientos en este ámbito.

Foto: signatura conveni entre Embaixada Holandesa i comunitat LGBT moldava. Font: ILGA

No és la primera vegada que autoritats russes es destaquen per comentaris i actituds homòfobes, però és preocupant que aquestes arribin al nivell que estan arribant darrerament, amb insults i agressions constants cap a la comunitat LGBT. El darrer lamentable incident té per protagonista Yuri Luzkov, alcalde de Moscú, el qual ha qualificat les celebracions del Dia de l’Orgull Gai (Prides) de festes satàniques (veure noticia segons BBC). Des del Parlament Europeu, l’intergrup pels drets LGBT hem reaccionat a través d’un comunicat. (Segueix…) 

"Intergroup shocked by remarks made by Moscow Mayor"

The Intergroup on Gay and Lesbian Rights reacted with shock to the remarks made by Moscow Mayor Yuri Luzhkov. The remarks were made by the mayor upon hearing of the news that the ban on Gay Prides would be taken to the European Court of Human Rights in Strasbourg. The mayor of Moscow called Gay Prides a ‘Satanist Happening’ and promised further bans of Gay Prides.

"The Intergroup is shocked by these remarks, they are unbecoming of an elected official," Michael Cashman, President of the Intergroup on Gay and Lesbian Rights remarked, "We further condemn the Mayor’s tirades. Equality and the fundamental freedom to assembly are universal human rights. As the mayor of the capital city of one of the permanent members of the U.N. Security Council, his disregard for fundamental rights is all the more surprising."

Sophie in ´t Veld, one of the Intergroup’s Vice-President and the Intergroup’s delegate to last year’s Moscow Pride, highlighted how serious these statements were; "These statements are absolutely unacceptable. Mr. Luzhkov‘s comments alienate and degrade the gay and lesbian community of Moscow. Mr. Luzhkov must ensure all of Moscow’s citizens, regardless of their faith or orientation, enjoy the fundamental freedoms that are, as far as I know, still a part of Russian law. After all, Russia has subscribed to these principles as a member of the Council of Europe."

The Intergroup on Gay and Lesbian Rights adopted as part of its work programme the follow-up on prides. In 2006, a number of pride marches for equality and diversity were summarily banned or otherwise impeded either by authority decisions or by violent actions of extreme right groups, "We do not want a repeat of 2006, disrupting any group’s right to their freedom of assembly is a challenge on the fundamental rights for all," Alexander Stubb, Vice-President of the Intergroup confirmed, "That is why we will be coordinating our actions closely in the European Parliament in order to ensure that Prides in Central and Eastern Europe have a strong presence from MEPs."

Raul Romeva, who also sits on the steering committee of the Intergroup, called upon the European Union’s Council of Ministers and Commission to monitor the situation for the Russian LGBT community closely, "The fact that the decision to ban this Pride March has had to be taken to the Strasbourg Court of Human Rights highlights the virulent hatred being faced by the Russian LGBT community. Europe owes it to the Russian LGBT community to offer political support and to raise awareness of the discriminatory practices facing them – something we are committed to doing."    

ENDS

Board of European Parliament’s Intergroup on Gay and Lesbian Rights; Michael Cashman (President), Sophie in ´t Veld, Raül Romeva and Alexander Stubb.

For further information on the European Parliament’s Intergroup on Gay and Lesbian Rights, please visit our website at http://lgbt-ep.eu.

For information about our actions concerning the follow-up of Gay Prides, we invite you to visit our website’s page on this action: http://www.lgbt-ep.eu/plugins/content/content.php?content.24

For further information on the Moscow Mayor’s comments, please read the article published at GayRussia.ru (http://gayrussia.ru/en/news/detail.php?ID=8425)

and UK Gay News (http://ukgaynews.org.uk/Archive/07/Jan/2902.htm)

Foto: Yuri Luzhkov. Font: BBC

Davant la preocupant proliferació de casos de d’assetjament (bullying) en els quals la motivació dels assetjadors rau en l’orientació sexual de la víctima, alguns diputats i diputades del Parlament Europeu estem impulsant una Declaració Escrita que s’obrirà demà a la signatura dels i de les nostres col.legues. El text de la Declaració Escrita, presentada d’acord a l’article 116 del Reglament per Michael Cashman, Sophia in ‘t Veld, Raül Romeva i Rueda, Alexander Stubb i John Bowis, sobre la lluita contra l’assetjament a les persones homosexuals pretén posar de manifest el següent (segueix…): 

0011/2007

Declaración por escrito sobre la lucha contra el acoso a los homosexuales

El Parlamento Europeo,

?          Visto el artículo 116 de su Reglamento,

A.         Considerando que una gran cantidad de datos científicos demuestra la existencia de acoso homófobo en los centros de enseñanza, afectando a un gran número de jóvenes homosexuales de ambos géneros, bisexuales y transexuales,

B.         Considerando que las víctimas pueden también ser heterosexuales o individuos que dudan de su orientación o identidad sexual,

C.         Considerando que en determinados casos, dicho acoso ha dado lugar a suicidios,

D.         Considerando que la discriminación y la violencia influyen en la salud mental, los resultados escolares, la transición de la etapa educativa a la vida laboral de los jóvenes y que por consiguiente puede conducir a la exclusión social,

E.         Considerando que la mejora de la condición de los jóvenes en situación de vulnerabilidad y la prevención del fracaso escolar son prioridades de la Agenda de Lisboa,

F.         Considerando que el artículo 13 del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea tiene por objetivo luchar contra la discriminación por motivos de sexo,

1.         Condena firmemente todas las formas de acoso homófobo;

2.         Pide a los Estados miembros que luchen contra la homofobia en la educación mediante campañas en los centros de enseñanza y en los medios de comunicación, respaldadas por los medios administrativos y legislativos necesarios;

3.         Pide a los Estados miembros que organicen evaluaciones por especialistas para diseminar las mejores prácticas sobre la lucha contra el acoso a los homosexuales en los centros de enseñanza;

4.         Pide a los Estados miembros que muestren su reconocimiento y su apoyo a estos jóvenes y los inviten a participar en un diálogo estructurado sobre el acoso y la discriminación;

5.         Pide a las Agencias de la UE y a la Comisión que lleven a cabo una investigación paneuropea sobre el acoso a los homosexuales y otras formas de exclusión que este grupo de jóvenes sufre en los centros de enseñanza;

6.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo, a la Comisión a los Gobiernos de los Estados miembros y a las organizaciones de la sociedad civil.

Hi ha temps fins el 30.4.2007 per aconseguir les 393 signatures necessàries (la meitat de la Cambra) per tal que la Declaració quedi adoptada. 

Font foto: BBC