Raül Romeva i Rueda

Ara fa uns mesos el Parlament Europeu vàrem demanar a l’Agència Europea sobre Drets Fonamentals que ens preparés un informe sobre la situació de L’homofòbia, la transfòbia i la discriminació per motius d’orientació i identitat sexual a la UE (el trobareu aviat al lloc web de la secció de Drets LGBT de la FRA). Avui ens l’han presentat a la Comissió de Llibertats i Afers d’Interior (LIBE) en el marc d’un debat conjunt en qué també hem valorat, amb el Consell de la UE (Presidència belga) l’estat de la qüestió en relació a la Directiva d’Igualtat de Tracte indiferentment de les discapacitats, orientació sexual, edat o creences religioses, de la qual sóc el ponent per el Parlament Europeu, i que actualment es troba encallada al Consell.

A les 12 farem la roda de premsa Kjaerum (FRA) i Romeva (Parlament Europeu) presentant l’informe.

La conclusió més rellevant de l’informe és que en alguns estats de la UE les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) compten amb una major protecció tan legislativa com en la pràctica, mentre que en d’altres, els drets d’aquestes persones es troba més limitat o fins i tot menystingut. Aquesta situació provoca un panorama força desigual pel què fa a la protecció dels drets de les persones LGBT a la UE.

Els tres problemes detectats per l’Agència són que les persones LGBT:
 
1. es veuen obligades a viure la seva sexualitat en silenci i en condicions d’invisibilitat
2. pateixen atacs violents i
3. se les discrimina, per exemple, en el treball, en qüestions d’allotjament o quan es desplacen pel territori de la UE.

L’informe compta de cinc capítols:

1. Accés a un reconeixement legal de la reassignació de gènere
2. No discriminació i promoció de la igualtat en l’ocupació
3. Persones LGBT i els espais públics: llibertat d’expressió, reunió i protecció davant els abusos i la violència
4. Llibertat de circulació, reunificació familiar
5. Asil i protecció per a les persones LGBT

En recomano, com no, la lectura, i encara més la reflexió.

En aquest video podeu veure un estracte del debat que vàrem mantenir dimarts al vespre (al voltant de les 23:00) al Parlament Europeu, en relació a les discriminacions que pateixen les parelles formades per persones del mateix sexe a la UE. En el video podeu veure una pregunta que dirigeixo al diputat italià d’extrema dreta, Rossi (minut 0:11) i la seva resposta, la meva intervenció pròpaiemnt dita (Minut 5:57) i la meva resposta a la pregunta que em dirigeix el diputat italia Rivellini, del partit Il poppolo de la Libertá, de Berlusconi (al Grup PPE).

Així mateix, adjunto el text que em vaig preparar per al debat i en el qual vaig basar la meva intervenció.

En concret, el debat era conseqüència d’una pregunta oral que diversos diputats vàrem dirigir a la Comissió Europea lamentant que el Pla d’Acció de la Comissió pel qual s’aplica el programa d’Estocolm, així com d’altres documents de planificació de la Comissió, no inclogui cap nova iniciativa específica ni concreta en relació als drets de les persones LGBT.
 

Intervención de Raül Romeva en el marco de la Pregunta oral que, junto con otros/as diputados/as, dirigió a la Comisión, relativa a la discriminación de las parjeas del mismo sexo, libre circulación, derechos del colectivo LGBT y hoja de ruta de la UE’

Estrasburgo, 7 septiembre de 2010

Tengo la suerte de venir de uno de los países, el Estado español, donde hemos visto recientemente más y mejores avances en derechos para las personas homsexuales. Sin embargo, lo que hoy motiva mi intervención en este debate son las enormes lagunas que existen aún en la UE en su conjunto, y en algunos paises en particular.

-en la UE todavía hay personas que son objeto de discriminación por motivos de identidad de género y orientación sexual, o que no disponen de una protección o apoyo adecuados, como les sucede a las personas transgénero y transexuales;

-algunos Estados miembros no reconocen la orientación sexual como una razón vinculante para otorgar el asilo en virtud de la llamada Directiva de reconocimiento;

-la Decisión Marco relativa al racismo y la xenofobia no se aplica a la homofobia;

-algunos Estados miembros tienen leyes que consideran que la información sobre las parejas del mismo sexo resulta perjudicial para los menores.

Además, a escala internacional, también debe reforzarse la acción exterior de la UE contra la criminalización y persecución del colectivo LGBT.

Es por ello que nos inquieta sobremanera que el Plan de acción de la Comisión por el que se aplica el programa de Estocolmo, así como otros documentos de planificación de la Comisión, no incluya una nueva iniciativa específica y concreta en relación con los derechos del colectivo LGBT y la lucha contra la homofobia.

No se aborda el reconocimiento mutuo de las parejas del mismo sexo, independientemente de que se trate de un matrimonio, una unión civil, una cohabitación o una unión de hecho, no obstante lo dispuesto en el artículo 67, apartado 4, del TFUE, sobre la aplicación del principio de reconocimiento mutuo en materia civil, el artículo 81 del TFUE sobre la cooperación judicial en asuntos civiles con repercusión transfronteriza y el artículo 19 del TFUE en el que se faculta a la Unión para «adoptar acciones adecuadas para luchar contra la discriminación por motivos de […] orientación sexual». La falta de dicho reconocimiento mutuo también repercute en la aplicación de la Directiva 2004/38/CE(1)  relativa a la libre circulación de los ciudadanos de la Unión y de los miembros de sus familias, puesto que la mayoría de los Estados miembros aplican una interpretación errónea y restrictiva de los artículos 2 y 3 por lo que respecta a las parejas del mismo sexo(2), lo que contradice a todas luces los artículos 2 y 3, apartado 3, del TUE y los artículos 10 y 19 del TFUE, y en especial el artículo 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea.

Confio que con a raiz del requerimiento que hacemos hoy desde esta cámara se corrija la situación, que los Estados miembros concernidos  modifiquen su legislación, y que la Comisión elabore unas directrices rigurosas, basadas en el análisis y las conclusiones que figuran en el informe sobre la homofobia de la Agencia de los Derechos Fundamentales, a fin de garantizar la aplicación del reconocimiento mutuo, la igualdad, la no discriminación, la dignidad y el respeto de la vida privada y familiar.

Font foto: ILGA

Tornem amb força del recés estival, i per començar res millor que una conferència de contingut: Igualtat de drets per a les persones TransGènere. Fa anys que segueixo amb atenció la situació de discriminació que viuen les persones transgènere arreu del món, també a Europa, i més concretament a la Unió Europea. He dirigit diverses preguntes a la Comissió Europea i en tant que vicepresident de l’Intergrup pro-Drets LGBT del PE he liderat diverses iniciatives al respecte. Tot això ho he pogut fer, però, per què existeix un més que actiu col·lectiu d’organitzacions que hi treballen des de la societat civil i amb qui fa anys miro de treballar. La Conferència que hem organitzat conjuntament el grup Verds/ALE i l’Intergrup proDrets LGBT del PE titulada Trans(Gender) Equality? és un pas més en la direcció d’acabar amb les múltiples discriminacions que pateixen les persones Trans, almenys dins la UE.

És una ocasió per posar en comú, novament, les idees que porten anys treballant des d’aquestes organitzacions, i que el PE, novament, adopti el compromís de recollir les peticions i les converteixi en mesures concretes, en aquells àmbits en què hi té competències, o en peticions (exigències) cap a la Comissió Europea i els governs dels Estats Membres en aquelles qüestions que no siguin competències pròpies del PE.

Sigui com sigui la reflexió és necessària, però més important encara és l’acció.

N’espero resultats, d’aquesta trobada.
Font foto: cartell de la trobada

Un any més, un 28 de juny més, una ocasió més per celebrar i reivindicar. Celebrar que avui podem sortir a Barcelona i cridar sense por ni vergonya allò que cadascú vulgui ser. Celebrar que avui no et detenen pel carrer per anar agafat del teu company o companya homosexual. Celebrar que avui no et marquen la casa, la cara o la dignitat pel fet de ser transsexual, a Barcelona. Celebrar que podem desfilar de manera festiva i per passar-ho un dia d’estiu, gaudint de la música, el bon ambient i la bona companyia pels carrers de barcelona.

Però també per reivindicar. Reivindicar que tot això que ahir vàrem poder fer a Barcelona hi ha molts països en què no es pot ni somniar, encara. Països com Letònia, a la UE, on desfilar és encara una activitat de risc en què, literalment, et poden llançar merda (ho he viscut), o pitjor encara, estomacar-te, o com a Turquia, país candidat, on cada setmana troben assassinades persones transsexuals, algunes per membres de la seva pròpia família que es consideren ‘ofesos’, o l’Iran, on el sol fet ser ser homosexual suposa acabar penjat de la forca.

I sí, és cert que tot això no passa a Barcelona, ni a Catalunya, però passen altres coses que segueixen essent greus. Encara massa gent (metges inclosos) consideren l’homosexualitat o la transsexualitat una malaltia, una enfermetat que cal curar. I encara hi ha dirigents polítics, com en Duran, que els ho avala.

Encara a Catalanya un dret reconegut com el de ser homosexual, bisexual, lesbiana o transsexual no compte amb les garanties per tal de fer-lo efectiu al 100%.

Encara hi ha a Catalunya expressions i actituds homòfobes, a tots els àmbits, que cal denunciar, perseguir i castigar.

Encara hi ha, a Catalunya, massa gent, massa joves, massa adolescents, que tenen vergonya, i fins i tot por, a sortir de l’armari. Por de la família, por dels amics i amigues, por de l’entorn.

Visca la festa, i visca la celebració, sense oblidar, però, tanta gent arreu del món que encara no pot celebrar-ho com nosaltres aquí.

Per un 28 de juny universalment festiu.
Foto: amb Pilar Paz, a la carrossa d’ICV. Font: Pilar Paz.

Fa uns dies, la
Xarxa Internacional per a la Despatologització de les Identitats Trans va celebrar a Barcelona el Primer Congrés d’Identitat de Gènere i Drets Humans.
L’objectiu era que al 2013 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i
l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisin els seus manuals i
desclassifiquin la Disfòria de Gènere o síndrome de Benjamin com a trastorn
mental.

Aquest és un tema que segueixo de fa temps, en tant que vicepresident de l’Intergrup pro drets LGBT al Parlament Europeu. He impulsat una sèrie d’iniciatives al Parlament amb l’objectiu d’afrontar de cara un debat que ha estat massa temps amagat. Són moltes les persones que reclamen ésser tractades com això, persones, i no com a rareses malaltes.

Si el respecte és la primera premisa, l’acció política per corregir una situació injusta i incomprensible és la segona.

En aquest sentit, aquesta setmana hem votat a Estrasburg l’Informe Figueiredo que avaluava el full de ruta sobre gènere. Alguns diputats i diputades hi vàrem presentar una esmena instant la UE a perseguir la discriminació que pateixen les persones transgènere. L’esmena va ser subjecte de no poques controvèrsies, com era d’esperar, però malgrat tot es va guanyar amb una significativa majoria.

Aquest és, per tant, un pas més, insuficient sens dubte, però necessari en aquest procés. Adjunto a continuació la nota que en vàrem fer després de la votació:

European Parliament says the EU should do more for transgender people’s rights

STRASBOURG, 17 June 2010 — Today the European Parliament adopted a strong position in favour of safeguarding transgender people’s fundamental rights. The Parliament officially acknowledged discrimination on grounds of gender identity, calls for accessible gender reassignment procedures, and insists future EU gender equality initiatives should address issues linked to gender identity and gender reassignment.

The Figueiredo report evaluating the European Union’s 2006-2010 Roadmap for equality between women and men was adopted today, and calls for more explicit measures to combat discrimination based on gender identity. In particular, the report:

·        acknowledges discrimination and multiple discrimination on grounds of sexual orientation and/or gender identity;

·        calls on EU authorities to include lesbian, gay, bisexual and transgender (LGBT) organisations in future work on gender equality;

·        stresses that gender reassignment procedures should be made accessible, including through public health insurance schemes; and

·        requires that future EU actions in the field of gender equality explicitly cover issues linked to gender identity and gender reassignment.

Ulrike Lunacek and Michael Cashman MEPs, Co-presidents of the Intergroup on LGBT Rights, declared: “We are glad this report was adopted, it represents a true milestone for improving the EU record on gender equality for all?including transgender citizens. It states clearly that gender equality strategies must explicitly address issues linked to gender identity, and thus sets a clear position on transgender people’s fundamental rights in the future.”

Raül Romeva i Rueda MEP, Vice-president of the LGBT Intergroup and Member of the Greens/European Free Alliance, further added: “The European Parliament showed today that the rights of transgender people are of no less importance than other citizens’. It sent a strong signal, and I trust the Commission will follow our lead and start addressing discrimination based on gender identity more explicitly.”

The European Commission will need to take this report into account when planning future actions in the field of gender equality.

ENDS

            Web:   

http://www.lgbt-ep.eu

http://twitter.com/LGBTintergroup

Foto: manifestació a principis de juny que reclama la despsiquiatrització de la transexualitat i l’intersexualitat. Font: Revolta global.

La revista European Parliament Magazin em va demanar un article sobre com podia afectar la Directiva sobre Igualtat de tracte i No Discriminació, de la qual sóc el ponent en el Parlament Europeu, als drets de les persones LGBT. Aquesta setmana han publicat l’articlet, que comparteixo també amb vosaltres:

Equal treatment, also for LGBT persons (by Raül Romeva, for European Parliament Magazin)

The directive on equal treatment of people irrespective of belief, disability, age and sexual orientation is a horizontal initiative, with the intended result of fighting discrimination in all areas of society and on all grounds.  For LGBT people, this is an important step away from experienced discrimination.  LGBT people have often been discriminated against in the workplace and beyond, yet because institutions and authorities throughout society have long failed to acknowledge LGBT people’s need for protection from such practices, until now LGBT individuals have lacked the proper resources to act against discriminatory measures wielded against them.  This directive will serve as an essential tool, accessible to members of the LGBT community, to respond to such injustice. 

Furthermore, it is important to highlight that the directive introduces the possibility of changing the burden of proof in cases of discrimination, suggesting that it will possibly now lie with the person, company or employer accused of discrimination to prove that no discrimination took place.  This is a great departure from the conventional standard of having victims bear the burden of proving that they were discriminated against.  Furthermore, the directive will also allow groups of individuals and organizations to enjoy the support of legal entities and associations in court.

However, in some domains where the EU does not have competences, such as the area of marital law, the directive offers no provisions.  Nevertheless, the directive heavily emphasizes that discrimination on the ground of sexual orientation is strictly prohibited by the Charter of Fundamental Rights, and that Member States ought to respect this provision.

Granted, the battle to pass the directive is not over yet.  Currently the directive is still stuck in the Council, where an agreement has yet to be reached.  Although the Spanish presidency has indicated that it is keen on passing the directive before its term is up, this seems highly unlike due to opposition from certain Member States, particularly Germany and Austria, regarding the cost and feasibility of implementing the directive at the national level.

Nevertheless, I believe that the directive to be of great importance and can serve as a legal basis for combating discrimination in areas that have long been ignored by European governments.  What also renders the directive significant is that it grants the same importance to different grounds of discrimination, thereby resisting the tendency to rank different types of discrimination.  In my eyes, this is a positive step forward: suffering discrimination for being a lesbian is just as grave as being discriminated against for being disabled, and the problem only gets worse when one is a disabled lesbian. 

All in all, the directive, if passed, will be a step forward in realizing the European vision of a more equal and just society.  Passing the directive will particularly mark a milestone in the area of law-making, where even small steps can improve the lives of a great number of people who are otherwise denied their fundamental rights guaranteed by the EU Treaty.

Font Foto:  Scott Barbour/Getty Images

Avui, 17 de maig, és el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia (IDAHO). En tant que vicepresident de l’Intergrup pro-drets LGBT del Parlament, i Ponent del PE sobre la Directiva per a la Igualtat de Tracte i no Discriminació, he fet les següents declaracions durant el ple d’Estrasburg:

Ending homophobia – stopping discrimination

What do countries as geographically diverse as Saudi Arabia, Uganda and Jamaica have in common? All of them criminalise homosexuality. As the International Day Against Homophobia (May 17) approaches, attention focuses again on what can be done to end discrimination and stigmatisation of LGBT (lesbian, gay, bisexual, and transgender) people within EU borders and outside them.

“Homophobia is a blatant breach of human dignity that questions fundamental rights, and thus it must be strongly condemned”, – EP’s President Jerzy Buzek said to us ahead of the International Day Against Homophobia and Transphobia (IDAHO). Jerzy Buzek will deliver a video message on combating discrimination of sexual minorities on the day itself.

The map of persecution

From fines and long-term imprisonment to death penalties – this is what homosexual people face in many (mostly African and Arab) world countries, persecuting gay people.

Speaking to EP’s website, (Committee on Civil Liberties) rapporteur on a proposed Antidiscrimination directive (currently blocked in the Council) Raúl Romeva i Rueda (Greens, Spain) points the finger at some Middle East, Caribbean, Far East and African countries (Uganda, Tanzania and Kenya). He underlines his observation that, as a rule, LGBT rights are most strongly suppressed in countries with a state religion.

Ending prejudice (hatred, rejection and violence) within EU

As recently as the second half of 20th century, homosexual acts were illegal in many European countries. Have Europeans moved far ahead from labelling homosexuality an “illness and mental disorder”? Occurrences of hate speech, bullying, prohibitions of equality and gay pride marches, indicate there is still progress to be made.

While being homosexual can cost you life in quite a few countries of the world, Romeva i Rueda reminds, that in some EU countries LGBT people are forced to “either live in hiding or total denial, so many of them are deprived of fundamental rights and risk their job and sometimes even life, to live openly as LGBT”.

MEP underlines that hate-crimes are most clear sign of homophobia and discrimination of LGBT people. According to him, campaigning, dialogue and proper anti-discrimination legislation is the way towards tolerant societies which are “united in diversity”.

“The Anti-discrimination directive is not only a sign to discriminatory societies to change their behaviour – it is also a message to the outside world that EU is serious about protecting fundamental rights and about not creating a hierarchy of peoples!”, says rapporteur.

Stopping discrimination

According to the rapporteur, the most acute problem within the EU in this field is “the clash between, on one hand very liberal policies in some countries, where society, politicians and authorities have a tolerant, open and including approach to LGBT people and on the other hand the member states where none of this is the case”.

Romeva i Rueda points out that the “bottom line is that LGBT people in all EU-member states should be protected from discrimination by the treaty, the Charter of Fundamental Rights, and where necessary, the Commission and Council should take action to inform and educate politicians and authorities to lead and show a good example”.

An informal intergroup on LGBT issues gathers MEPs from across the political spectrum advancing issues connected to the rights of lesbian, gay, bisexual and transgender (LGBT) people. Its members Michael Cashman, Ulrike Lunacek, Sophie in’t Veld and Christofer Fjellner took part in the Baltic Pride march in Vilnius on May 8. The intergroup organized a public hearing on the issue on April 29.

Font foto: writepro’s blog

Adjunto la carta que hem enviat el Bureau de l’Intergrup pro Drets LGBT del Parlament Europeu a diferents persones amb responsabilitat en Política Exterior de la Comissió i del Consell, en relació a la situació que viuen les persones LGBT a països com Uganda, Malawi i Kènia, i com entenem que cal tractar aquesta qüestió en el marc de les relacions UE-ACP:

To:             Baroness Ashton of Upholland
High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy

                  Mr Andris Piebalgs
European Commissioner for Development

                  Mr Domenico Rosa
Head of Unit, EU and ACP Institutional Relations

                  Mr Kamalesh Sharma
Commonwealth Secretary-General

                  Baroness Kinnock of Holyhead
UK Minister for Africa

Concerns:  Worrying developments in Uganda, Malawi and Kenya

Brussels, 26^th February 2010

Dear _____,

We are deeply concerned that the situation of sexual minorities in Uganda, Malawi and Kenya is worsening steadfastly.

The Ugandan parliament is currently debating a bill condemning the ‘crime’ of homosexuality with fines, imprisonment and the death penalty, as well as fining and imprisoning their families and allies of lesbian, gay, bisexual and transgender (LGBT) people. A heated public debate has developed unwaveringly since last September, and a sizeable proportion of Ugandan citizens—homosexuals or human rights defenders—are increasingly threatened and attacked. The European Parliament expressed its strong concern about these developments, and called on the Council and the Commission to make their opposition known to Ugandan authorities[1][1].

Malawian authorities have made a series of arrests among human rights defenders who put up posters asserting the rights of LGBT people. Furthermore, the prosecution of two men who performed a traditional marriage ceremony will likely lead to a lengthy prison term. National public figures have repeatedly called for violence against gay and lesbian people.

In neighbouring Kenya, a series of calculated moves led to mob violence against LGBT people in the Mtwapa township. Apart from the Kenyan Human Rights Commission, authorities have remained silent. An implicitly endorsed climate of growing hatred affects LGBT people, an increasing number of whom are going into hiding, according to local human rights defenders.

International solidarity demands that the European Union and its Member States step up and continue their efforts to promote the universality of human rights. We are aware of the fact that the Commission, as well as Member States such as the United Kingdom and Sweden, have expressed their concerns both formally and informally to authorities in Uganda.

Bearing in mind the widespread international condemnations of the above developments as well as your earlier efforts to curb hate violence in the region, we urge you to continue working with workers on the ground and diplomatic representations to ensure these issues remain high on the political agenda. In particular, we are keen to know that your services will bear these situations in mind in their diplomatic dealings with individual countries, as well as in the current renegotiations of the Cotonou Agreement. We firmly believe that the inclusion of non-discrimination on the grounds listed in Article 19 of the Treaty on the Functioning of the European Union, including sex and sexual orientation, is a sine qua none condition to renew the Agreement with African Caribbean and Pacific countries.

Looking forward to hearing your views about these pressing matters,

On behalf of the European Parliament’s Intergroup on LGBT Rights,

Yours sincerely, (segueix…)

Michael Cashman MEP

Ulrike Lunacek MEP     

Sophie In’t Veld MEP

Raül Romeva i Rueda MEP

Sirpa Pietikäinen MEP

Rui Tavares MEP

Carbon copy:   Louis Michel MEP
Vice-president, ACP-EU Joint Parliamentary Assembly

                        Eva Joly MEP
Chairwoman, Committee on Development

Font foto: Getty images

Finalment,
després de sis mesos de funcionament del Parlament, havent passat per l’elecció
del President i els membres de la Comissió
Europea, havent entrat en vigor el Tractat de Lisboa (amb tot
allò que comporta, en quant a feina i responsabilitat per part del PE), és el
moment en què comencen a funcionar els intergrups, els quals hem anat creant al
llarg dels darrers mesos. Són col.lectius de diputats i diputades de diferents
grups polítics que tenim interessos afins en un tema determinat. Un dels més
actius, i al qual pertanyo des que vaig començar a treballar al Parlament és l’Intergrup
que treballa a favor dels Drets de les persones LGBT (Lesbianes, Gais,
Bisexuals i Transexuals), del qual en sóc un dels vicepresidents. Una de les
funcions de l’Intergrup és, precisament, exercir de controladors de les altres
dues institucions europees: el Consell i la Comissió. Ho fem a través de
interlocucions directes, interpel.lacions parlamentàries, cartes, preguntes
escrites i orals, informes, i d’altres vies. L’objectiu és procurar que la
sensibilitat pels temes LGBT, i especialment la garantia dels Drets i les
Llibertats d’aquestes persones, estigui present en tota l’activitat política,
legislativa i declarativa de les institucions europees. En el text que adjunto
més avall expliquem quina és la funció de l’intergrup: (segueix…)

“In
the European Union, three institutions share the role of creating new
legislation and ensuring implementation of European law. They are: the European
Council of Ministers, the European Commission, and finally the European
Parliament. The European Court of Justice (ECJ) can also play a critical role,
in particular when legislation is challenged or incorrectly implemented. By
far, the most important institutions to look at when it comes to actual
implementation of European legislation are the Council and the Commission. The
Commission, because the Treaties have pinned it the role of guardian of the
Treaties… and the Council, because the Council is composed of all the Member
States whose national resources are the true implementers of European
legislation.

On top of Parliamentary Questions, the Intergroup regularly discusses and often
meets representatives from both institutions to discuss incidents and cases. We
frequently address letters to the Commissioners under whose dossier a
particularly worrying incident has taken place. By regularly communicating with
both institutions, and by continually monitoring their actions and reactions,
LGBT issues are at the very least discussed. Our press releases ensure that the
European press gets wind of situations when neither the Council nor the
Commission are reacting. In this way, we ensure that discrimination on the
basis of sexual orientation is not forgotten or ignored. The Intergroup is a
lookout on a continual mission to ensure that homophobia is dealt with
convincingly by all EU institutions.

Malgrat els incomptables avenços en termes de drets per a les persones LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals), encara som lluny, molt lluny, de viure en un món en què les persones no siguin discriminades per les seva seva orientació o identitat  sexuals.

En alguns països, però, aquesta discriminació és tal que el fet d’estimar o tenir relacions amb una persona del mateix sexe pot comportar la presó o, fins i tot, la mort. És per això que convé denunciar i mirar d’aturar totes les iniciatives que puguin anar en aquest sentit.

Un dels casos que ens han motivat als membres de l’Intergrup pro-Drets LGBT a reaccionar ha estat la proposta de Llei Homòfoba que tot just ha començat a caminar a Uganda, i la qual preveu, en cas de ser adoptada, penes de cadena perpètua i fins i tot de sentència a mort per a les persones LGBT.

Calia respondre-hi de manera clara hi contundent, i així o hem volgut fer des del PE a través d’una resolució. És per això que el Grup Verds/ALE hem promogut un text per tal de consensuar-lo amb els altres grups. Entre d’altres aspectes, en la nostra resolució posem de manifest el següent: (segueix…)

A.        Whereas on 25th September 2009 David Bahati, MP tabled the “Anti Homosexuality Bill 2009” before the Ugandan Parliament.

B.        Whereas the proposed
law includes provisions to punish those alleged to be lesbian, gay or
bisexual (LGBT) with life imprisonment or the death penalty

C.        Whereas the draft bill includes a provision that could lead to the
imprisonment for up to three years of anyone, including heterosexual
people, who fails to report within 24 hours the identities of everyone
they know who is lesbian, gay, bisexual, or transgender, or who support
human rights for people who are.

D.        Whereas the bill provides for Ugandato
nullify any of its international or regional commitments that it deems
in contradiction to the provisions of the proposed bill.

E.        Whereas
the bill has already been condemned by President Obama, the Chair and
Vice-chair of the U.S. House of Representatives’ Committee on Foreign
Affairs, Commissioner De Gucht as well as the British, French and
Swedish governments.

F.         Whereas the proposed law has been denounced by Non Governmental Organisations around the world and in Ugandaitself as a major obstacle in fighting HIV AIDS.

I en conseqüència demanem:

1          Underlines that sexual
orientation is a matter falling within the remit of the individual
right to privacy, guaranteed by international human rights law,
according to which equality and non?discrimination should be promoted,
whilst freedom of expression should be guaranteed, in this context
condemns the “anti homosexuality bill 2009”

2          Reminds the Ugandan government of its obligations under international law and under the Cotonou agreement which calls for universal human rights to be respected.

3          Recalls
statements by the African Commission and the UN Human Rights Committee
that a state cannot, through its domestic law, negate its international
human rights obligations.

4          Is extremely concerned that international
donors both governmental and non-governmental would have to cease their
activities in certain fields should the bill pass.

5           Strongly rejects any moves to introduce the use of the death penalty

6          Calls on the Council and Commission to reconsider their engagement with Uganda should the bill pass into law and breaches of international human rights law take place.

7          Instructs
its President to forward this resolution to the Commission, the
Council, the President of the Republic of Uganda and the speaker of the
Ugandan Parliament

Font foto: Sunday Pepper April 2009

Una de les tasques que duem a terme des de l’Intergrup pro Drets LGBT al Parlament Europeu és vetllar per tal que els drets de les persones LGBT estiguin plenament respectats dins i fora de la UE. I una manera de fer-ho és denunciant determinats casos d’homofòbia manifesta com el que es va viure diumenge passat a Belgrad, capital de Sèrbia, país candidat a entrar a la UE, tant en quant a les amenaces com en quant a la decisió governamental de no autoritzar finalment la marxa. En resposta a tan lamentables episodis des de l’Intergrup i ILGA hem fet el següent requeriment a la Comissió Europea:

“Members
of the European Parliament condemn the ban of the Belgrade Pride”

The
European Parliament’s Intergroup on LGBT rights, together with ILGA-Europe,
expressed their concerns following the cancellation of the Belgrade Pride this
weekend.

Scheduled
to be held in the centre of Belgrade on Sunday 20 September, the Pride March
was cancelled by the Serbian authorities supposedly due to high security risks
and a lack of cooperation from the State and the police to secure the event.

“This
Pride March should have been an important step forward for Human Rights in
Serbia,. Instead, by failing to guarantee the right to a peaceful demonstration
for LGBT people, Serbia has shown that it is not ready to become a Member of
the EU’, said Michael Cashman, President of the European Parliament’s
Intergroup on LGBT rights.

“Serbian
authorities have given in to threats of violence from neo-fascist groups,
sending a message that the centre of Belgrade is controlled by a violent mob,
not the government and the police. The events of the last few days demonstrate
that the Serbian authorities should fill the legal gap by prohibiting and
punishing incitement to violence” said ILGA-Europe’s Programme Director Maxim
Anmeghichean, who was present in Belgrade.

The
European Parliament’s Intergroup on LGBT rights will be asking the Commission
to take urgent action.

ENDS

Representatives
of European Parliament’s Intergroup on Gay and Lesbian Rights:

President:
Michael Cashman MEP (UK/S&D)
Vice-President: Sophie in ‘t Veld MEP (ALDE)
Vice-President: Raül Romeva MEP (G/EFA)
Vice-President: Sirpa Pietikäinen MEP (EPP-ED)

Representative
of ILGA-Europe:

Maxim
Anmeghichean (Programme Director)

Foto: Cartells com aquest en què es llegeix: ‘Us estem esperant’ van omplir els carrers de Belgrad els dies previs a la celebració de la marxa. Font: AFP.

En el marc del debat que tindrem aquesta tarda sobre la ‘Llei Lituana per a la protecció de menors contra els efectes pernicios de la informació pública’ (eufemisme que amaga la voluntat de prohibir i criminalitzar qualsevol mena de visibilitat del fet homosexual), i sobre la qual n’he parlat en anteriors apunts (veure, p.e. La llei lituana contra les llibertats sexuals a debat al Parlament Europeu ) he preparat una intervenció que adjunto més avall. Val a dir que Amnistia Internacional ens ha enviat una carta als impulsors de la iniciativa de resolució que avui debatem i votem, felicitant-nos per la iniciativa.
 

Resolución sobre Ley Lituana LGBT

16 septiembre 09

Raül Romeva

Estimadas y estimados colegas, estamos ante un momento crucial en el proceso de construcción europea. Hace poco hubiera sido impensable tener que hacer un debate como el de hoy, simplemente porqué ningún parlamento europeo hubiera aprobado una Ley como ésta. No se trata de un tema de política interna lituana. Es un tema que afecta directamente a la línea de flotación de la credibilidad europea.

El conjunto de la UE no puede permanecer silencioso mientras en un país miembro se aprueban leyes que persiguen y criminalizan algo tan universal como el derecho a escoger con quien se quieren mantener relaciones afectivas o sexuales, independientemente del sexo y de la edad.

Hablar con normalidad de la homosexualidad, la bisexualidad y la transexualidad en las escuelas es la mejor garantía para que cada niño o niña pueda vivir su propia sexualidad con respeto hacia sí mismos, y hacia los demás. Ésta es la mejor forma de garantizar un crecimiento saludable, sin coacciones, ni estereotipos negativos, ni criminalizaciones.

Espero de ésta cámara que mandemos un mensaje de denuncia, claro y sin ambigüedades, de una ley que vulnera los principios más básicos de la UE, tales como la Carta de Derechos Fundamentales, el artículo 6 del TUE y el artículo 13 del TCE, todos ellos relacionados con la no discriminación y los derechos humanos.

Foto: Romeva i Ulrike Lunacek, durant la manifestació en què vàrem participar el mes de juliol, davant l’Ambaixada lituana, en protesta per la Llei. Font: ILGA

Lluitant contra l’homofòbia a la UE. Aquesta setmana debatrem, entre d’altres, la llei Lituana que, intitulada eufemísticament, ‘Ley sobre la protección de los menores contra los efectos perjudiciales de la información pública’, pretén eliminar de la formació escolar qualsevol referència a la llibertat d’orientació sexual. Com que, igual com fa Amnistia Internacional, la considero una llei homòfoba he impulsat, amb d’altres col.legues, la següent resolució que avui toca negociar amb els altres grups. Serà un bon primer indicador per saber com estan les correlacions de forces en el nou Parlament (després de les eleccions) en relació als temes de llibertats sexuals (recordo que el tema de la Llei Lituana ja va ser motiu d’accions concretes i de comentaris específics en aquest bloc ara fa uns mesos: Denúncia de la Llei contra la llibertat d’orientació sexual a Lituània o bé Ara Lituània: de nou una proposta de Llei homòfoba la UE) (segueix…)

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN, 9 de septiembre de 2009

tras las preguntas con solicitud de respuesta oral B7-0201/2009 y B7-0202/2009
presentada de conformidad con el artículo 115 y el artículo 110, apartado 2, del Reglamento
sobre la Ley lituana sobre la protección de los menores contra los efectos perjudiciales de la información pública
Ulrike Lunacek, Raül Romeva i Rueda, Jean Lambert, Judith Sargentini
en nombre del Grupo Verts/ALE

Resolución del Parlamento Europeo sobre la Ley lituana sobre la protección de los menores contra los efectos perjudiciales de la información pública

El Parlamento Europeo,

–  Vistos las obligaciones internacionales y europeas en materia de derechos humanos, como las derivadas de los convenios de las Naciones Unidas sobre derechos humanos y del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales,

–  Vistas las disposiciones de la Unión Europea en materia de derechos humanos y especialmente la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, así como los artículos 6 y 7 del Tratado de la Unión Europea,

–  Visto el artículo 13 del Tratado CE, que atribuye a la UE la facultad de adoptar acciones adecuadas para luchar contra la discriminación por motivos, entre otros, de orientación sexual, y para promover el principio de igualdad,

–  Vistas la Directiva 2000/43/CE y la Directiva 2000/78/CE, que prohíben toda discriminación directa o indirecta basada en el origen racial o étnico, la religión o las convicciones, la discapacidad, la edad o la orientación sexual, así como la propuesta de Directiva del Consejo sobre la aplicación del principio de igualdad de trato entre personas independientemente de la religión o las convicciones, la edad o la orientación sexual (COM(2008)0426),

–  Visto el artículo 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, que prohíbe «toda discriminación por razón de sexo, raza, color, orígenes étnicos o sociales, características genéticas, lengua, religión o convicciones, opiniones políticas o de cualquier otro tipo, pertenencia a una minoría nacional, patrimonio, nacimiento, discapacidad, edad u orientación sexual»,

–  Vista la Directiva 97/36/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 30 de junio de 1997, por la que se modifica la Directiva 89/552/CEE del Consejo sobre la coordinación de determinadas disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros relativas al ejercicio de actividades de radiodifusión televisiva («televisión sin fronteras»),

–  Vistos el artículo 115 y el artículo 110, apartado 2, de su Reglamento,

A.  Considerando que la UE es una comunidad de valores basada en los derechos humanos, las libertades fundamentales, la democracia y el Estado de Derecho, la igualdad y la no discriminación,

B.  Considerando que la UE y sus Estados miembros están obligados a promover la igualdad y a luchar contra la discriminación, especialmente sobre la base del artículo 13 de Tratado CE y de las Directivas que han sido aprobadas o propuestas para alcanzar este objetivo, que incluye la lucha contra la discriminación basada en la orientación sexual,

C.  Considerando que la exclusión, la discriminación y el acoso de jóvenes gays, lesbianas, bisexuales y transexuales (GLBT) causan graves sufrimientos psicológicos y altas tasas de suicidios y que la información y la educación en las escuelas es esencial para proteger a los jóvenes GLBT,

D.  Considerando que la orientación sexual pertenece al ámbito del derecho individual a la intimidad, garantizado por la legislación internacional, europea y nacional en materia de derechos humanos, que las autoridades públicas deben promover la igualdad y la no discriminación y que debe garantizarse la libertad de expresión de los medios de comunicación, de las ONG y de los particulares,

E.  Considerando que el 14 de julio de 2009, el Parlamento lituano aprobó una serie de enmiendas a la Ley sobre la protección del menor contra los efectos perjudiciales de la información pública, que entrará en vigor el 1 de marzo de 2010, en las que se establecía que «la información pública […] que promueve las relaciones homosexuales [o] bisexuales […]» o que «desafía a los valores familiares» tiene «efectos perjudiciales para el desarrollo de los menores»,

F.  Considerando que tales disposiciones suponen que se trate cualquier información sobre la homosexualidad igual que cuestiones tales como el reflejo de la violencia física, la exhibición del cuerpo de personas muertas o cruelmente mutiladas y la información que causa terror u horror o incita a la automutilación o al suicidio,

G.  Considerando que la inclusión de una referencia de tal vaguedad a la homosexualidad contrasta sorprendentemente con el artículo 4, apartado 12, de la ley, cuya finalidad es prohibir la información que suponga «burla o humillación por motivos de nacionalidad, raza, sexo, origen, discapacidad, orientación sexual, situación social, lengua, religión, convicciones o actitudes»,

H.  Considerando que la ley no proporciona una definición de «propagar» o «hacer campaña en favor de» la homosexualidad, la heterosexualidad o cualquier otra forma de orientación sexual, lo que contraviene el principio de seguridad jurídica, que establece que una ley es válida cuando los actos prohibidos están claramente definidos en términos jurídicos,

I.  Considerando que dichas enmiendas llevarán a la prohibición de cualquier información sobre la homosexualidad a la que puedan acceder los menores, lo que podría utilizarse para restringir el trabajo de los activistas dedicados a cuestiones de derechos humanos, orientación sexual e identidad de género y podría extenderse a la información proporcionada por medios de comunicación públicos o en libros ?lo que ha suscitado las preocupaciones en los medios de comunicación y entre editores y periodistas?, así como a la información proporcionada a través de sitios web o de películas, así como a discotecas, exposiciones, manifestaciones y otros actos públicos relacionados con la homosexualidad,

J.  Considerando que el Reino Unido introdujo una ley similar en 1988, derogada posteriormente por ser discriminatoria y por suponer un serio obstáculo para una enseñanza eficaz y sensible y para el cuidado pastoral de escolares y estudiantes, hasta poner en peligro a niños vulnerables que tenían que hacer frente a intimidaciones y malos tratos homofóbicos,

K.  Considerando que el artículo 22 de la Directiva sobre «televisión sin fronteras» permite a los Estados miembros adoptar las medidas oportunas para garantizar que las emisiones de televisión no incluyan ningún programa que pueda perjudicar seriamente el desarrollo físico, mental o moral de los menores por presentar «pornografía o violencia gratuita», pero que no puede interpretarse como referido a toda la información relacionada con la orientación sexual,

L.  Considerando que la Presidenta de Lituania vetó la ley el 26 de junio de 2009 porque estaba redactada en términos vagos y poco claros, y solicitó al Parlamento lituano que la examinase de nuevo para velar por el respeto de «los principios constitucionales del Estado de Derecho, la seguridad jurídica y claridad legislativa» y para que «no se violen las garantías de una sociedad abierta y de una democracia pluralista»,

M.  Considerando que ONG activas en el ámbito de los derechos humanos y de la libertad de prensa y diputados al Parlamento Europeo han pedido en numerosas ocasiones la intervención de las instituciones europeas y han solicitado al Seimas (Parlamento lituano) que examine de nuevo la ley, ya que equivale a institucionalizar la homofobia y violar el derecho de libertad de expresión y el derecho de no ser discriminado,

N.  Considerando que la Presidencia sueca de la UE ha debatido la ley con las autoridades lituanas y que la nueva Presidenta lituana ha declarado que actuará para que la ley se modifique con arreglo a los requisitos de la UE,

O.  Considerando que en otoño se examinarán nuevas enmiendas a los códigos penal y administrativo; que estas enmiendas hacen punibles los actos de personas físicas o jurídicas que promuevan o financien la promoción de la homosexualidad en los espacios públicos y prevén que se sancionen estos actos con trabajos de utilidad pública, con multa de hasta 1 500 euros o con privación de libertad,

1.  Pide a la Agencia de los Derechos Fundamentales que evalúe la ley y las enmiendas a la luz de los Tratados y el Derecho de la UE así como de los principios y valores europeos;

2.  Pide a la Comisión y al Consejo que actúen de conformidad con el artículo 232 del Tratado CE y que evalúen la posibilidad de iniciar el procedimiento previsto en el artículo 7 del Tratado de la Unión Europea;

3.  Acoge con satisfacción las declaraciones de la nueva Presidenta de la República de Lituania y le pide que solicite al Tribunal Constitucional que examine la ley y las enmiendas en caso de que sean aprobadas, y pide a las autoridades lituanas que modifiquen la ley o la deroguen y que se abstengan de aprobar las enmiendas a los códigos penal y administrativo, con el fin de asegurar que las leyes sean compatibles con los derechos humanos y las libertades fundamentales, como se establece en el Derecho internacional y europeo;

4.  Pide que se respeten el derecho de libertad de expresión para todos ?incluido el derecho a recabar, recibir e impartir información?, la legislación y las políticas de la UE contra la discriminación y la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, el artículo 6 del Tratado UE y el artículo 13 del Tratado CE; en otras palabras, pide que se respeten los valores fundamentales de la UE;

5.  Pide a otros Estados miembros que se abstengan de adoptar leyes o enmiendas similares, que condenen los actos homofóbicos y que refuercen la aplicación de las directivas y la legislación de la UE en los ámbitos de la lucha contra la discriminación y de los derechos humanos;

6.  Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución a la Comisión, al Consejo y a los Gobiernos y los Parlamentos de los Estados miembros y de los países candidatos, así como a la Presidenta de la República de Lituania, a la Agencia de los Derechos Fundamentales y al Consejo de Europa.

Foto: manifestació contra la Llei a Lituània. Maig de 2009. Font: Amnistia Internacional.

Una de les primeres iniciatives que he emprès en aquesta nova legislatura ha estat participar en la manifestació davant l’embaixada de Lituània a Brussel.les en protesta contra la nova llei adoptada pel Parlament d’aquell país (veure l’apunt Ara Lituània: de nou una proposta de Llei homòfoba la UE), i escriure una carta al nou president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, instant-lo a que es posés en contacte amb el Govern Lituà mostrant la ‘consternació del Parlament Europeu’ per l’adopció d’aquesta llei. Així mateix hem demanat poder fer un debat en la plenària d’Estrasburg sobre aquesta qüestió, tot i que això només serà possible fer-ho ja al setembre. A continuació adjunto la nota que vàrem fer com a Intergrup enunciant aquesta carta:

Press Release 14.07.09
“MEPs urge newly-elected European Parliament President to take action after the adoption of homophobic law in Lithuania.”

The European Parliament’s Intergroup on Lesbian, Gay, Bisexual and Transgender Rights welcomed the election of the institution’s new president by urging him to condemn the adoption of a homophobic law in Lithuania.

Today, the Lithuanian Parliament rejected the President’s veto and confirmed that the law on the Protection of Minors against the Detrimental Effect of Public Information will enter into force in March 2010. According to the law, “propaganda of homosexuality and bisexuality is banned from schools and any other places where it can be accessed by youth”.

The LGBT Intergroup, in a letter sent today, asks Jerzy Buzek, as one of his first commitment as President of the European Parliament, to write to the Lithuanian Government to express concern that this new law could be prejudicial to understanding and tolerance of homosexuals as well as moving contrary to Article 6 of the EU Treaty. Paragraph 1 of this article states that “The Union is founded on the principles of liberty, democracy, respect for human rights and fundamental freedoms, and the rule of law, principles which are common to the Member States.”

“This new law contradicts the values of the European Union where minority rights are and should remain respected. It is the duty of the President of the European Parliament to ensure that all minorities are treated equally”, said the members of the Intergroup.
 

ENDS

Representatives of European Parliament’s Intergroup on Gay and Lesbian Rights:

President: Michael Cashman MEP (UK/PSE)

Vice-President: Lissy Gröner MEP (DE/PSE)

Vice-President: Sophie in ‘t Veld MEP (ALDE)

Vice-President: Raül Romeva MEP (G/EFA)

Vice-President: Sirpa Pietikäinen MEP (EPP-ED)

Foto: Amb Michael Cashman, parlant amb el portaveu de l’Ambaixada de Lituània a Brussel.les. Font: ILGA

Ahir vàrem participar, juntament amb d’altres diputats i diputades al Parlament Europeu (Ulrike Lunacek, Raul Romeva, Jean Lambert, Franziska Brantant, i Michael Cashman, entre d’altres) en una concentració davant l’Ambaixada de Lituània, a Brussel.les, per protestar per la proposta de llei que ha impulsat el Parlament d’aquell país i que està pendent, només, de la signatura del President. Segons el text legislatiu, que és de fet una esmena a la ‘Llei sobre Protecció de Menors Contra els Efectes Nocius de la Informació Pública’, quedarà prohibit proporcionar qualsevol informació a les escoles relatives a l’homosexualitat i bisexualitat ja que, segons diuen, ‘pot afectar negativament el procés de creixement dels nens i nenes’. En resposta a aquesta proposta de llei, que clarament vulnera els principis més bàsics de no discriminació i de dret a l’educacióp establerts en els Tractats de la UE, des del Parlament Europeu ens hem organitzat per respondre-hi a través de l’enviament de diverses cartes de protesta al Presidents de la Comissió, Durao Barroso, del Consell, Mirek Topolanek i del Govern Lituà, Valdas Adamkus, posant de manifest la nostra preocuació, i advertint que aquesta mena d’iniciatives toparan amb la més ferma oposició de moltes i molts de nosaltres. (segueix…)

Adjunto la nota que ens han enviat des de les organitzacions lituanes que treballen sobre l’afer:

Summary:

The new law is an amendment to the “Law on the Protection of Minors Against Detrimental Effect of Public Information of the Republic of Lithuania”.

This law presents the catalogue of the harmful information to which minors should not have access in art 4: “Public Information That Causes Detrimental Effect to the Development of Minors” eg.: scenes of killing (in TV) etc… the new amendment added the information that “that agitate for homosexual, bisexual and polygamous relations”

Currently the law is awaiting for the signature of the President of Lithuania.

This amendment violates:

* the right to freedom of expression (ECHR, art. 10; Charter, art.11 ), including the right to seek, receive and impart information by making it illegal for anybody to distribute information on or publicly portray homosexuality, through any medium to which children might have access

* the right to education (ECHR Protocol No.1, art. 2; Charter, art. 21) by institutionalizing discrimination in Lithuania’s school system, which may have the effect of depriving children and adolescents of their right to education and by risking isolating children who are already amongst the most at risk of violence at school or within the family

* the right to non-discrimination (ECHR, art.14; Charter, art.21) by treating information on homosexuality and bisexuality differently from heterosexuality and by stigmatising LGB people .

NEWS (bad ones):

Tomorrow night (23.06) at 7.40 pm the Lithuanian Parliament (Seimas) will start the first reading of the proposed legislative change to the Administrative Law and Criminal Code.

Member of the Lithuanian Parliament P. Gra?ulis proposed to amend the Administrative law with the Article 214³⁰ which states:  “agitation or sponsorship of agitation for homosexuality in public space is punishable by a fine of 1 000 to 5 000 litas”

The Department for European Law under the Ministry of Justice has issued a statement (conclusion) which is mandatory for all parliamentary members who move any of the amendments. It says: “…it should be noted that there are no remarks or proposals to the latter amendment on Administrative Law regarding its compliance with the European Union legislation.”

Mr. P. Gra?ulis also proposed an amendment to the Criminal Code of Lithuania which states:

“to amend the Penal code with Article 310¹ as follows:

Article 310¹ Agitation for homosexual relations in public space:

1.      A person, who agitates for homosexual relationship in public space, commits a criminal act which is punishable by community service or fine, or arrest.

2.      The legal person shall also be held liable for the acts provided for by this Article.”

The most horrifying fact is that The Department for European Law under the Ministry of Justice in its statement says: “…it should be noted that there are no remarks or proposals to the latter amendment on Criminal Code regarding to its compliance with European Union legislation. Furthermore, it should be discussed whether a criminal act of such nature should have a more severe punishment envisaged in the Criminal Code…”

Vytautas Valentinavi?ius
Tolerant Youth Association
LGBTQ advocacy group

Foto: Amb Juris Lavrikos, Michael Cashman, i Ulrike Lunacek, davant l’Ambaixada de Lituània. Font: arxiu personal.