He trobat impactant el post de dijous de l’Iñaki Anasagasti, que ja està circulant per la catosfera. L’interpreto com un toc d’atenció als abertzales bascos que per odi al PNB poden regalar el país al PSOE i ferir greument l’independentisme (de fets, no de paraules), com fa ERC a Catalunya. El podeu llegir a http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html
Ja he expressat el meu punt de vista sobre la qualitat dels polítics a Del Generalíssim a l’Excel·lència i La prepotència, sobre els drets i deures a Drets i deures i sobre nacionalisme/sobiranisme a Els sobiranistes vacus. Ara toca parlar de les polítiques socials. I hi ha poca cosa a dir. La Generalitat de Catalunya
Fa sis anys, les eleccions a la Presidència dels EUA tenien dos candidats principals: Al Gore, pel Partit Demòcrata i George W. Bush, pel Partit Republicà. La trajectòria política i personal de Gore era impecable: família, educació, mèrits, capacitats. Potser la feina més espectacular de Gore va ser en la iniciativa política que va acabar
Ahir, mentre fèiem tres hores d’autopista (de peatge) per tornar d’Olot a Terrassa, vam posar Catalunya Informació per sentir les notícies i distreure’ns. Va ser una mala decisió. Els quatre titulars que van llegir feien referència al conflicte PSOE-PP pel País Basc, a un parell de successos a Salamanca i a les Canàries i, en
No vaig créixer durant la dictadura de Franco i, per tant, no tinc estigmatitzats els conceptes polítics de dreta i esquerra. Per a mi, el fet de rebutjar Franco i tot el que representava (el falangisme, el nacionalcatolicisme, l’espanyolisme, el militarisme, etc. etc.) no vol dir fer-me amic dels seus enemics. Per exemple, per a
Ja fa algun temps vaig escriure sobre els informatius de la BBC i els vaig comparar amb els tristos informatius de TV3. Vaig parlar explícitament del fabulós Hardtalk. Ho podeu veure ací. També fa algun temps us vaig parlar de l’entrevista al polític britànic George Galloway. Ho podeu llegir ací. Hi he tornat a pensar
No és una qüestió de llengua. A Catalunya ja estem acostumats a ser lingüísticament menyspreats, no ve de nou: bona part de la població ignora la llengua del país. I bona part de la població que parlà el català, no el llegeix mai. El problema és el grau majúscul de prepotència que gasta el Partit
Amb aquest article m’afegeixo a la campanya proposada per en Xavier Mir de cara a que els articles i blocs que s’escriguin aquesta setmana anterior a l’11 de setembre de 2006, duguin el títol: Jo també vull un estat propi
Fem voltes en cotxe pel Llenguadoc i la Gascunya. Són les nostres vacances. Si no fos pels coneixements particulars d’història, no es podria distingir aquesta zona de França de cap altra, per a dissort dels enamorats de la Occitània mig real mig fantàstica que tenim per un ideal del que hauria pogut ser. Encara no
Dos mil trenta és la data que França disposa ara mateix per enllestir la connexió de tren d’alta velocitat entre aquest estat i Espanya. Si es compleixen els teminis i el 2009 la connexió entre Perpinyà i Figueres està feta, faltarà la connexió entre Perpinyà i Montpeller, que és la que ara ha quedat congelada
Si fa poc el ens avisaven que una tercera part de la costa mediterrània ja és ciment, i el tripartit ha fet tant de rebombori amb la llei de costes per evitar perdre aquest valiós recurs, perquè ara en Joaquim Nadal anuncia la construcció de cent mil cases més a la costa catalana? L’explicació que
És prou divertit el petit clip sobre el show d’ERC que podeu veure a: http://www.maragall.cc
Una simbiosi és una interacció entre dos organismes que viuen junts en una associació més o menys íntima o fins i tot la fusió de dos organismes diferents. Les simbiosis es poden etiquetar segons si beneficien (+), perjudiquen (-) o són indiferents (0) per cada invididu en: mutualistes (+ +) comensalistes (+ 0) parasitàries (+
Ara que en Franco ja no hi és, l’òrgan oficial del PSC-PSOE, el Periódico de Catalunya, està dirigit per Rafael Nadal, germà de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat de Catalunya. No l’hem de confondre amb Manel Nadal, Secretari de Mobilitat i germà dels altres dos. Al tripartit progressista també
Sembla que a Catalunya el més tonto fa informes. I per valor de 56.000.000 ? € en els dos primers anys de govern d’esquerres i catalanista. Realment és patètic el debat polític establert a Catalunya, en que la manca de transparència tant dels diners que es reben en pressupostos com de la despesa pública poden