Trencavèl

Comentaris polítics de Martí Cabré

19 de març de 2006
1 comentari

10. 56.000.000 ? € són 9.500.000.000 pta

Sembla que a Catalunya el més tonto fa informes. I per valor de 56.000.000 ? € en els dos primers anys de govern d’esquerres i catalanista.

Realment és patètic el debat polític establert a Catalunya, en que la manca de transparència tant dels diners que es reben en pressupostos com de la despesa pública poden generar com a notícies bomba que CiU va fer informes fa quinze anys sobre la influència d’en Petri sobre la societat catalana i ara el govern d’esquerres i catalanista es gasta 56.000.000 ? € en informes de tot tipus…

Aquests diners (13.000.000 pta diaris!) s’han gastat per saber quins
funcionaris són pròxims a CiU. O per saber el grau d’hibridació de
la guatlla comuna amb la guatlla japonesa a Catalunya. I 60.000 €? en
total al
col·lectiu l’Esbarzer per fer estudis sobre l’etiquetatge en català. I
els 7.500 €? per la dona del Conseller Bargalló per assessorament (es
veu que no hi ha més departaments per col·locar-hi germans). etc. etc.

Trobo
molt peculiar, en la informació que el dia 15 de març de 2006 dóna La
Vanguardia, que molts dels estudis estan just a sota dels 12.000 €?:

  • Les guatlles del Conseller Milà (el que passeja la família en helicòpter i que el President Maragall titlla de pesat) costen 11.872 ?€.
  • ICV paga 11.950 ? a la UAB per estudiar les necessitats formatives de l’exèrcit espanyol. Aquí han aconseguit sorprendre’m.
  • El gabinet de Roca Junyent rep encàrrecs de fins a 11.500 ?€. Ja se sap que el diner no té color.
  • L’assessorament
    del túnel de Bescanó (o com ser alhora al govern prenent decisions i al
    carrer manifestant-se contra les mateixes decisions) costa 12.000 ?€. El tripartit pot repicar campanes i anar a la processó!
  • Xavier Roig en cobra 12.000? per fer un pla de comunicació sobre la millora del finançament al nou estatut. A veure si algun dia arriba.
  • L’estudi del sumari a Companys són 11.832 ? €. Crec que el va fer afusellar Franco… però amb l’estudi ho sabrem del cert.
  • Unió de Pagesos cobra un informe sense especificar per valor de 12.000
    ?. Si la màfia fos cobrar diner públic per mantenir llocs de treball
    que el mercat ha mort i així evitar reciclar-se (aprendre coses,
    pensar, uix!), al Camp de Tarragona els americans podrien fer bones
    sèries.
  • Trotemi SL cobra 12.000
    ? per assessorar una reunió de Bargalló amb el Cercle de Belles Arts.
    Aquest no és l’estudi que va encarregar a la seva pròpia dona, és un
    altre.
  • L’Esbarzer cobra 11.980
    ?€ per fer un estudi sobre l’etiquetatge en català. I això que no du
    gaire feina: els empresaris catalans venen a gent catalana productes
    catalans en castellà. És lògic.
  • Teresa Sandoval, de Ciutadans pel Canvi, cobra 12.000
    ?€ per fer un estudi sobre les relacions entre Catalunya, Espanya i
    Europa. Aquí ja em rendeixo. Que original! Espero llegir aquest expert
    informe per entendre d’un cop què passa al món.

Buf, quina obsessió amb els dotze mil euros… És numerologia? Càbala d’esquerres? No, que això és cosa de jueus.

Evidentment, la pregunta és: potser
els estudis que costen fins a 12.000 ?
€ no han de ser aprovats per
alguna comissió o no es declaren o… potser fins i tot desgraven a
Hisenda? Mmmmm…

Pst… no es pensin segons què que per
12.000 ?€ adjudicats sense concurs algun paper també els imprimiria jo.
Total, segur que es queda en un calaix durant quinze anys…

  1. Oportunista, com sempre, ja he proposat una sèrie d’estudis al govern. Són estudis amb un enfocament de caire utilitarista que proposen l’aplicació de certes mesures que ajudarien a incrementar la felicitat general dels catalans, tema de l’agrat de qualsevol eco-socialista.

     El primer estudi versa a l’entorn de la hipotètica marxa de Ronaldinho a un club anglès. Davant d’aquesta situació caldria destinar el fons per recuperar els peatges per tal d’assumir les demandes del jugador. Amb dades fefaents demostro al meu estudi que el feliçometre augmenta cada diumenge de partit. Amb lletra petita recordo als governants que mentre el Barça funciona tenen carta blanca per ficar la pota o prendre mesures impopulars ja que la gent esta anestesiada … (11526 Ecus)

      L’altre és més polèmic ja que utilitzant formules benthianes demostro que en una hipotètica gratuitat, mitjançant recepte mèdica, de contactes sexuals esporàdics amb professionals, el balanç entre la felicitat assolida pels “malalts” i la indignació (felicitat negativa) que causaria dins de col·lectius feministes i de drets humans no seria de suma zero. Ja que utilitzant la foma balthusiana concretem que mentre la felicitat post-coital augmenta de forma exponencial, la indignació ho fa de forma lineal. Aquesta mesura segurament faria trontollar el govern però tot sigui per la felicitat dels catalans.

    (2400000 ecus)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!