Trencavèl

Ara que en Franco ja no hi és, l’òrgan oficial del PSC-PSOE, el Periódico de Catalunya, està dirigit per Rafael Nadal, germà de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat de Catalunya. No l’hem de confondre amb Manel Nadal, Secretari de Mobilitat i germà dels altres dos.

Al tripartit progressista també hi trobem dins dels alts càrrecs públics l’Apel·les Carod d’ERC (Juan de Dios Vélez Díez), germà d’en Josep Lluís Carod-Rovira (José Luis Vélez Díez), exconseller en cap, l’Ernest Maragall del PSC-PSOE, Secretari del Govern i germà d’en Pasqual Maragall (l’actual President de la Generalitat) i en Ferran Benach, coordinador de Joventut de la Generalitat al Camp de Tarragona, germà de l’Ernest Benach (actual President del Parlament de Catalunya).

Estic segur que tots aquests nomenaments són legals i que són gent capacitada per fer la seva feina. Però èticament tot això fa pudor.

És trist que un país, una nació, tingui per President del Parlament (és a dir, cap del legislatiu, el segon càrrec més important del país) algú que ni tan sols ha fet el batxillerat (tot i que segur que és capaç de fer la seva feina) i que es passa el dia a programes de la tele per parlar del Barça (tot i que segur que és capaç de fer la seva feina).

I també és trist que s’enfonsin els túnels, caiguin les obres del metro i les cases dels veïns, s’espatllin les tuneladores de la lína nou, el TGV no arribi mai i quan arribi ho faci per sota la Sagrada Família, etc, etc i el Conseller de Política Territorial ni s’immuta. Bé, sempre té al seu germà per defensar-lo des del Periódico.

I pel que fa a l’Estatut, el paper d’ERC és penós. Primer van acceptar un estatut rebaixat a Barcelona, fins que CiU va obligar a Maragall a elevar-ne l’ambició, per poder negociar amb més marge a Madrid. Un cop a Madrid van passar les tisores i l’Estatut va quedar més o menys com ERC havia acceptat de bell antuvi (cosa que no hagués passat si innocentment haguéssim dut aquest estatut a Madrid), llavors se’ns rebel·len i es tornen més papistes que en Carod. Això és una direcció d’un partit seriós! Fer pedagogia davant les bases i assumir riscos de cara al proper Congrés??? No! Mai mosseguis la mà que t’alimenta! Ni et juguis la nòmina que et fa ric a tu i als germanets amb discursos d’esquerres!

I com que no poden dir que no sense trencar el govern català, diuen que recolzen el vot nul. I quan les bases es revolten contra la direcció, la direcció cedeix i assumeix el no a l’Estatut. No a la feina els últims tres anys. No als pactes amb CiU i PSC-PSOE i IC-V. Sí a l’estratègia del PP. Molt bé!

Però si realment volen el no, ERC i PP poden fer pinça al Senat i rebutjar l’Estatut. Poden impedir que s’aprovi! I no ho fan! Voten que sí a Madrid per aconseguir que s’aprovi mentre que a Barcelona demanen votar que no! I què passaria si l’Estatut no s’aprovés??? La victòria rotunda seria la del PP, a qui ERC fa el joc de manera totalment ingènua!

S’ha mentit a la ciutadania en unes expectatives d’Estatut que en cap moment eren el que es deia. S’ha mentit a la ciutadania dient que en Zapatero i el PSOE eren favorables a un millor estatut per Catalunya. S’ha mentit a la ciutadania dient que Mas i Zapatero han traït l’Estatut quan l’únic que han fet és pactar: el pactes es fan entre gent que pensa diferent per aconseguir punts en comú.

Però això sí, de ridícul en ridícul aquest govern aguantarà fins al final. Hi ha massa nòmines en joc per part d’inútils que no trobarien una bona feina fora l’administració ni que la tinguessin davant del nas vestida amb una granota fluorescent i fent claqué tot cantant "Sóc una bona feeeeinaaaa….".

Vaja, que avui és d’aquests dies en que m’alegro que el tripartit hagi desmontat la projecció exterior de Catalunya que havia fet CiU, perquè si els periodistes seriosos que hi ha pel món vinguessin a fer algun reportatge em cauria la cara de vergonya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!