No és una qüestió de llengua. A Catalunya ja estem acostumats a ser lingüísticament menyspreats, no ve de nou: bona part de la població ignora la llengua del país. I bona part de la població que parlà el català, no el llegeix mai.
El problema és el grau majúscul de prepotència que gasta el Partit Sectari de Catalunya un cop ha assolit tots els ressorts del poder: l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (ara rebatejada com a Govern de Catalunya), el Govern d’Espanya i el Parlament Europeu. Tot està en mans del mateix partit, i no hi ha cap tipus de contrapès democràtic enlloc. Felicito des d’aquí als amics que ho han fet possible.
Això sí, la premsa progre no afluixa la pallissa mediàtica, no fos cas que es generés en algun lloc algun pensament no sotmès als ordenadors d’interessos.
Ara doncs, en Maragall pot posar els consellers de la Generalitat al servei del candidat del PSC, o Barcelona pot invitar una persona que PRISA vol promocionar per inaugurar la Mercè, encara que sigui totalment aliena a Barcelona, escrigui contra el catalanisme i… no parli català.
No és una qüestió de llengua. Només és que el culet comença a fer mal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Haguès sigut mil cops més positiu presentar batalla als despatxos i passadissos i evitar la imatge de fractura que es va donar a la Plaça de Sant Jaume.
De vegades cal plantar cara però ara no estic segur que toques…
Salut,
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Ja se sap com funcionen aquestes coses.
Aquest post em fa pensar en l’Ajuntament d’un poble que acostumava a convidar a una autoritat del govern a presidir el seu ball centenari. Durant 23 anys van anar desfilant consellers del partit que governava però de sobte, un any, va canviar el partit del govern. Curiosament el que no va canviar van ser els convidats a tan destacat acte. Llavors vàrem entendre que l’Ajuntament no convidava a un representant governamental de tots els ciutadans, l’Ajuntament simplement convidava als seus amics.
Una abraçada
Jo estic d’acord amb vosaltres. D’entrada que el culet comença a fer mal, resulta massa fàcil desfer el que tants esforços a costat.
Per un altre costat, calia que el pregó fos en català, però evitar una polèmica com aquesta. Està a l’ayuntamiento i després fer boicot és anar tard i malament.