tempus fugit

Abans era una nina de culte generacional de criatures i d’adults que quan algú de la saga familiar decidia desempallegar-se, formava part de la prestatgeria d’un brocanter previ pas, si calia, per alguna de les desaparegudes clíniques de joguines, augmentant així, fins i tot, el cost econòmic de quan la nina era nova.
Ara, atrapades ja en massives cadenes de fabricació d’eslavons de mà d’obra barata les noves fornades d’aquest tipus de nina un cop han complert el caprici familiar, reposen en un magatzem de vell al preu insòlit de 4 o 5 €.
Ara i ja fa temps, podem dir que gràcies a l’explotació, habitem un espai del planeta destinat a gaudir d’allò que se’n diu l’estat del benestar, compartit però, cada cop per  menys gent, és a dir que el que ahir potser era un caprici de joguina que donava de menjar a molta classe treballadora dins del sector jogueter de proximitat, ara és una futilesa que, paradoxalment, gràcies al nostrat empresariat que, sense escrúpols morals, un cop ha exclòs un dels sectors de la força treballadora propera s’ha dedicat, perquè la llei de la globalització li permet, a esclavitzar la llunyana.