tempus fugit

Agotzonada damunt l’estreta barana, copses tot allò que es belluga pel cantó dels graons i pel del buit que dóna al pati i, per si no estesis prou distreta, també tens feina a controlar  la finestra de la cuina veient qui passa, qui feineja per la pica o et fa una fotografia, més  si un soroll de tisores surt de dins, en un tres i no res ja hauràs baixat a veure què és.