Eureka!

Ara fa un any deixava escrits en un post els pròposits per al 2008, avui toca fer-ne balanç. Eren propòsits a tres nivells: per al bloc, per a mi, i per al meu país.

Pel que fa al bloc em dono per satisfet. Ara fa un any tot just començava a caminar i no estava segur de tenir prou constància. N’he tingut. Menys de la que m’hauria agradat però prou per estar-ne moderadament satisfet. 

A nivell personal ho resumiré dient que acabo el 2008 millor de com vaig acabar el 2007, malgrat el cop d’última hora que ha estat la mort del Pito. A nivell professional vaig acabar el 2007 fent una aposta un xic arriscada… i de moment sembla que la vaig encertar. A nivell més personal –ja m’enteneu- gaudeixo de la companyia de la gent que més m’estimo –menys del que voldria, però ja se sap que d’aquestes coses no en tens mai prou…- i em sento més estimat que fa un any. Posant-ho així, n’hi ha per estar satisfet, oi?

Pel que fa al meu país, malauradament no sembla avui més lliure del que era ara fa un any. Però –tinc ganes de ser optimista- tinc la sensació que col·lectivament cada dia som més conscients de fins a quin punt ni som lliures ni ho podem ser amb les cadenes que duem. Entenc que per molta gent trencar amb aquestes cadenes suposa un conflicte emocional amb el seu passat –o el dels seus avantpassats. Suposo que aquí hi ha la Catalunya perplexa de què parlen, perquè els qui ara fa dos anys i mig no n’esperàvem res de la nova situació –ja m’enteneu- no estem gens perplexos. Als perplexos els diria que tot el que devem als nostres ascendents ho hem de tornar als nostres descendents, i és evident que l’Estat espanyol és més que un llast. Quan ens donarem per al·ludits i deixarem de perdre el temps?

I ara, els propòsits per al 2009. És molt senzill, els del 2008 els vaig formular d’una manera tan vague que continuen essent vàlids: pel que fa al bloc, que continuï i en progressió ascendent; pel que fa a mi, continuar gaudint de la companyia de les persones que m’estimo i que m’estimen (deixeu-me fer un incís: i que ens continuem estimant); i pel que fa al meu país, que d’aquí a 365 dies sigui una mica més lliure del que és avui.

Feliç 2009 a tothom!