Que el govern xinès restringeix l’accés dels seus ciutadans a l’internet o a les xarxes socials és tan assumit que ja no causa indignació, ni tan sols dins del país. La lectura fàcil –i, per fàcil, no necessàriament equivocada– és la por a la llibertat. Costa mantenir un règim autoritari si la gent pot tastar altres realitats.
Morozov, pensador bielorús fincat als Estats Units, no ho nega, però hi afegeix un altre interès: combatre el domini absolut de les grans empreses tecnològiques nord-americanes.[1] En frenar la seva expansió, es guanya temps perquè en sorgeixin de pròpies que, suportades per l’extens mercat interior, puguin esdevenir temibles competidors arreu.
En l’època de la globalització, les reivindicacions de sobirania es multipliquen. En aquest cas, la tecnològica. Ho fa la Xina, però també Rússia, Brasil o Alemanya. Dubto, però, que el motor real d’aquestes polítiques sigui promoure tecnologia pròpia. Crec que, malauradament, és força més determinant la voluntat d’evitar el domini de l’aliena.
[1] Morozov, Evgeny (2015) Who’s the true enemy of internet freedom– China, Russia, or the US? The Guardian, 4 de gener.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!