Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

18 de juliol de 2015
0 comentaris

“Només” dos graus

El càlcul és clar: si volem que la temperatura del planeta no augmenti més dels 2ºC que ens hem posat com a límit tolerable, hem d’abandonar l’explotació de molts jaciments de combustibles fòssils encara que no s’hagin esgotat. En concret, hem de deixar sense tocar la tercera part de les reserves conegudes de petroli, la meitat de les de gas natural i quatre cinquenes parts de les de carbó. És la conclusió d’una extensa anàlisi de dos professors de l’University College London.[1] Només es pot lluitar contra el canvi climàtic amb decisions crítiques, dures, com aquestes.

En realitat, l’escalfament global ens desafia a optar entre dues renúncies: o renunciem a la comoditat dels combustibles fòssils o renunciem al clima en què ha evolucionat la civilització humana. El plantejament és fastigosament senzill. La decisió, també: si no ens proposem seriosament i sincerament estar-nos dels combustibles fòssils en un termini raonable, haurem renunciat al clima conegut. Avui per avui, aquesta última sembla la nostra irracional tria.


[1] McGlade, Christophe & Ekins, Paul (2015) The geographical distribution of fossil fuels unused when limiting global warming to 2ºC. Nature, 517:187-190.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!