Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

20 de juliol de 2015
0 comentaris

Quadrar estadístiques demogràfiques

Des de la integració d’Itàlia en un sol estat fa 150 anys, no s’hi havien produït tan pocs naixements com el 2014. Per això, la ministra de Salut d’aquell país, Beatrice Lorenzin, ha afirmat sense miraments: Siamo un Paese che muore –som un país que es mor.[1] Sense tant dramatisme potser, moltes societats europees pateixen el mateix fenomen.

Que si la creixent comoditat, que si l’empobriment, que si l’accés laboral femení, que si el retardament de l’edat del primer part, que si l’ascens del feminisme, que si la manca de prestacions públiques… la llista d’arguments per a mirar d’entendre la decreixent natalitat s’allarga sense atènyer conclusions definitives.

La qüestió política rellevant, però, és una altra: ¿hi ha possibilitats que aquesta tendència capgiri en un futur pròxim? Si la resposta és negativa, aleshores cal abordar les polítiques immigratòries d’una manera ben diferent. Les onades d’estrangers no són un problema de futur sinó, paradoxalment, la solució.


[1] Askanews.it, 12-2-2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!