Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

General

Retorn a l’Insti dels 70 ?

5 d'octubre de 2015

  El que està passant al panorama polític català independentista em recorda el meu “Insti” dels anys 70, les discussions inacabables al claustre, les assemblees permanents amb els discursos abrandats dels alumnes actius i activistes, els que tot ho volien anorrear per a construir el nou món, els d’idees brillants, gesticulació dramàtica i arrogància generacional. 

Llegir més

El forat negre … Són 14!

30 de juny de 2015

  Ell, el marit, ha calat foc a la llar. Entre les restes de l’incendi hi han trobat un cos, el de la dona. Una nova víctima de la violència de gènere, violència masclista. Tota acció per a eradicar el mal sembla inoperant. La denúncia és impotent. I, malgrat tot, cal que hi hagi denúncia

Llegir més

I aquest és el final d’una llarga enemistat

18 de juny de 2015

  CiU ha format part de la Catalunya política des de fa trenta-set anys. La coalició fou una estratègia d’èxit ideada pel mateix Jordi Pujol com a eina electoral. La federació ha estat soportada amb resignada incomoditat pels militants de CDC per raons diverses, especialment per les diferències ideològiques -el conservadorisme explícit i submissió als

Llegir més

Començar maig rellegint en Pla

1 de maig de 2015

  1918. 29 d’abril. (El quadern gris) Tarda de primavera, magnífica. Hora baixa. Les orenetes xisclen a les cornises de les cases. Poca gent al carrer. Tres o quatre persones que vénen, amb el pot d’alumini, de cercar la llet. Les acàcies, florides de la petita flor blanca, fan una olor mòrbida-una mica trista. Se

Llegir més

El mot devastador: “txutxes”

28 de març de 2015

Quan sent la paraula sent una esgarrifança. És un mot alienígen, un atac devastador a la fonètica, un mot invasiu. El seu ús va creixent de manera imparable. La diuen els petits perquè la diuen els grans. És ben trist, pensa, haver superat el “busson” als anys 70 del segle passat, sense escola en català ni

Llegir més

Dol

26 de març de 2015

  Sortirà el sol, també als Alps, il·luminarà el lloc de la tragèdia, abraçarà càlidament les restes de la gent estimada que des des del lloc ignot sabran que no estan sols i que mai no ho estaran. El sol i la llum entraran als cors dels que ploren la pèrdua preuada i els mussitaran

Llegir més

De política nacional a tribal?

10 de març de 2015

  Les eleccions, en un sistema democràtic, són un espai obligat per a la reflexió sobre el significat mateix de la democràcia i de la política i a Catalunya,a més i especialment, haurien d’esser també l’espai per a enfortir la democràcia i la política nacional. El que vivim i escoltem és decebedor. El discurs dels partits

Llegir més

“La Cataluña real” s’escriu amb Ñ

23 de gener de 2015

  Al discurs dels que defensen que Catalunya és Espanya i que no hi ha ciutadans catalans sinó espanyols sovinteja com un eslogan l’expressió “la Catalunya real” que vol dir “Cataluña, una región española”. “La Cataluña real” és la negació de tota identitat que no sigui l’espanyola, negació aparellada amba de l’afirmació mortificant que els

Llegir més

El primer missatge encriptat

20 de gener de 2015

  Fou un dels jocs d’unes vacances d’estiu, fou l’apassionant descobriment d’escriure missatges que només ells podien llegir, no hi deien cap cosa que calgués amagar però l’emoció del secret, de l’ocultació era prou gratificant quan escrivien amb suc de llimona “aquesta tarda podem dir  a la mama si si ens deixa anar a l’Eslava”.

Llegir més

“El procés”: risc del banal

8 de gener de 2015

    Hem entrat a la penúltima etapa del que als mitjans de comunicació i a l’àmbit polític s’anomena “el procés”. Així, simplement, “el procés”. “El procés” ha deixat enrere l’aura romàntica que l’identificava amb el camí cap a la mítica Ítaca, ha donat per esgotada l’èpica del 1714 i ha preservat en la memòria

Llegir més

Divendres Vilàtic

24 d'octubre de 2014

    Divendres per a badar. Gestos de sorpresa. Preguntes inquietants. El Conseller Vila dictà, abans així es deia, una conferència al fòrum de “Tribuna Barcelona”, res no digué de nou però el que digué complaïa els oients. “Oh! (comentaven) aquest noi sí que sap el que diu; ha entès la situació en què Mas

Llegir més