Les eleccions, en un sistema democràtic, són un espai obligat per a la reflexió sobre el significat mateix de la democràcia i de la política i a Catalunya,a més i especialment, haurien d’esser també l’espai per a enfortir la democràcia i la política nacional. El que vivim i escoltem és decebedor.
El discurs dels partits espanyols i espanyolistes han bandejat la qüestió nacional amb el propòsit de relegar el projecte polític substancial del futur de Catalunya a una qüestió “tribal”. És rebutjable i obscè escoltar la dirigent de Podemos a Catalunya que emprarà “l’odi a Mas” per a guanyar les eleccions, en plena sintonia amb el PP. És lamentable escoltar Ada Colau; és decebedor que el projecte “emancipador” d’ICV sigui el d’aconseguir que Artur Mas no governi el país. És vergonyós que el PSC demani discupes al món cultural per haver deixat “la cultura” en mans d’ERC en la segona legislatura tripartita. És trist el paper galdós d’UDC a l’espera de quelcom que no ha d’arribar i és depriment els tira-i-arronsa constants entre CDC i ERC. I l’aire fresc de les CUP no venta prou.
On és la reflexió sobre la democràcia, l’àgora civilitzadora de les ideologies?, com pot haver regeneració de la política si la confrontació dels projectes socials és substituïda per assenyalar l’ enemic independentista?. On és la política i la democràcia si hi ha partits que volen ignorar que milions de catalans han sortit al carrer cridant “independència!” ?…
Volem política nacional i temem que uns , amb manca de coratge d’altres, la converteixin en “tribal”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!