Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

18 de juny de 2015
12 comentaris

I aquest és el final d’una llarga enemistat

 

CiU ha format part de la Catalunya política des de fa trenta-set anys. La coalició fou una estratègia d’èxit ideada pel mateix Jordi Pujol com a eina electoral. La federació ha estat soportada amb resignada incomoditat pels militants de CDC per raons diverses, especialment per les diferències ideològiques -el conservadorisme explícit i submissió als criteris de la jerarquia eclesiàtic dels demòcrata-cristians en qüestions sensibles per als convergents com ara l’avortament o la igualtat de drets de les parelles homosexuals- i localment pel pes excessiu de membres d’UDC a les llistes electorals i institucions governades per CiU, atesa la diferència contrastada i significativa del nombre d’afiliats.

En un moment determinat ,l’estil florentí d’en Duran semblà convèncer Pujol que el l’ider demòcrata-cristià podia ésser el seu successor i que la federació podia deixar d’ésser un instrument electoral i esdevenir un partit de síntesi sòcio-demòcrata-cristià. La “massa” convergent es commogué i aquella idea vacil·lant no prengué forma. Mas es convertí en el polític d’avui. La federació mai no ha deixat d’ésser un giny inestable i fràgil. Pujol es retirà sabent-ho i mantenint-ho com una preocupació primordial.

Duran ha arrossegat des de fa quinze anys una profunda decepció convertida en ressentiment que mai no ha dissimulat, amb crítiques i provocacions implícites o explícites a Artur Mas. La relació entre els dos líders ha estat gèlida i distant. Duran s’ha anat tancant en una torre d’ivori i , acotxat pels seus  fidels, s’ha allunyat del pols de la societat , de la política i fins i tot del seu  partit. Duran ha dividit UDC  i n’ha perdut el lideratge. Si CiU continua existint serà sense Duran i amb una aposta decidida per la independència seguint el full de ruta d’en Mas. L’envit d’en Castellà i els pesos pesants del partit que són al seu costat  té una potència formidable. UDC ja no serà, ja no és, la UDC d’en Duran.

Ahir es confirmà el final d’una llarga enemistat.

  1. Fa temps enrere en algún altre artícle(sino recordo malament també a Vilaweb),la senyora Carme-Laura Gil,ja parlava de les discrepancies entre CDC i UDC,i les deslleialtats del Duran,i el temps li ha acabat donant la raó(massa temps ha Durat la broma…);com va dir fa uns dies la Presidenta Núria de Gispert:Bon vent i barca nova(Duran)

  2. Gràcies, Carme-Laura, una vegada més per aquesta lucidesa. Les teves paraules, des de dins, amb la fermesa d’aquest patriotisme insubornable que traspuen, tenen una força immensa.

    És gràcies a gent com tu que la flama s’ha mantingut encesa. Ens heu permès de no deixar de somniar a fer foc nou.

    Alguns, i tu també, feia temps que esperàvem aquest dia. Tanmateix, potser la història valorarà aquesta habilitat del president Mas a administrar el temps, a dilatar-ho tot sense recular, a esperar que en Duran s’anés aïllant cada vegada més perquè el trencament no fes tant mal. Ara mateix potser no podem jutjar-ho.

  3. Jo diria d’una llarga complicitat i d’un estil polític que ara ja no “cola”. Enterrar CIU amb tres palades de Ramoneta i una de puta era necessari, i per poder jugar tots llençar d’un cop la puta al riu, imprescindible.

  4. Unio en els seus fonaments ap0stava per una Catalunya lliure i sobirana(avui aposta per la sumissio legal,juridica a l`estat espanyol que ho fa impossible).Unio es un partit que es defineix com social cristia, busacant la justicia social(avui aposta per la reforma laboral i pel pont aerie).Unio vol ser un partit honest i clar(avui tots els que aposten per la independencia ,Trias,Mas etc,han tingut acusacions greus i mentirosses excepte els liders de Unio.Es sembla la Unio original a la actual?.

  5. Del tot d’acord que Duran no ha sabut oblidar la derrota del fet succesori i no ha estat a l’alçada del lider que necessita Unió.

    Ha perdut els papers per un excés de protagonisme.
    A la Llitera en diem ser d’Alcampell …..

  6. Perdó, no volia faltar als veins d’Alcampell. No és la meva intenció. A més a més hi tinc amics. Però vull dir que nosaltres en fem broma perquè tenen tendència a ser molt contundents i a ocupar sempre el primer pla.
    I Duran quan actua així, em recorda els seus origens

  7. En poques hores la cúpula d’Unió (vull dir els que acompanyen el Duran) no només han perdut el crèdit; han perdut una cosa més important: la dignitat.

    Cap d’ells tornarà a fer política a Catalunya. Això és més que evident.

  8. Durán ha manegat les cireres durant 35 anys i ara ens adonem que només té 1100 acòlits darrere, gracies President per extirpar de arrel aquest càncer del independentisme.//*//

  9. Despres de aquesta noticia del divorci del sr. Duran i Lleida. Em agafat una gran empenta velos cap el cami a la llibertat de la meva Terra .Tenim que reconeixa que el President se a tret un gran pes de damunt. Desitju que aquest esquirol desapareixi del mapa politic catala.

  10. Fet fora el limitant autonomisme català d’en Pujol i del Duran xuclador, ara toca CATALUNYA! Comencem per la Independència de Catalunya…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!