Coc Ràpid

Segle XVII. Les dones del poble neixen pobres, no van a escola, no saben llegir ni escriure, aquelles que professen en un convent aprenen de lletra puix han de resar, llegir i cantar psalms. Maria, sor Maria Jesús poc de lletra sabia, el que la mare li pugués ensenyar i el que aprengué al convent. El segle és el de la controvèrsia sobre el dogma de la Immaculada Concepció que no només enfrontà durament franciscans i jesuïtes, ordes pro-Immaculada, a dominics i agustins contraris al dogma sinó també el monarca Felip IV defensor polític d’aquell al Papat. No debades és el segle de l’esplendor de la iconografia de la Immaculada Concepció , protagonitzada per Murillo.

Maria escriu des de molt jove i no deixa de fer-ho. No és una tasca fàcil la d’escriure per a una dona, tampoc ho és per a una monja malgrat tingui fama de santedat, les paraules de Sant Pau eren una regla “les dones en l’església callin” tal com expressà el franciscà Luís de Maluenda “la dona per sàvia que sigui, en els misteris de la Fe i de l’Església posi un candau de silenci a la seva boca”. Per aquesta raó la monja escriptora ha de captar sempre la benevolença de la jerarquia i així ho fa Maria d’Àgreda repetidament i humil en les seves obres, principalment en l’obra cabdal “Mística Ciudad de Dios”, “la vida de la Verge Maria revelada per la mateixa Senyora  a la seva esclava Sor Maria de Jesús”. La inspiració divina era un fet admès al segle i alhora una necessitat per a l’escriptora que parla en nom de Déu.

La “Mística Ciudad de Dios” és una obra editada centenars de vegades´però la primera ho fou cinc anys després de la mort de la seva autora, que havia escrit “más conveniente que no se saque a la luz hasta que yo muera”. Maria d’Àgreda, franciscana concepcionista, escotista, escrigué l’obra que determinà el cànon del dogma i iconografia de la Immaculada Concepció que l’església establí i Murillo immortalitzà. L’obra fou retinguda per la Inquisició i per la mateixa autora que la redactà dos cops. La primera redacció fou escrita entre els anys 1637 i 1643 i cremada el 1646 per Maria per temor a la Inquisició, dominada pels dominics, contraris al dogma, abans n’havia enviat una còpia al rei Felip, a qui en una carta li digué sobre les visites inquisitorials de que una altra obra n’era objecte ” de la historia de la Reina del cielo no han dicho nada; no lo deben de saber. Hasta que se aquiete esta tormenta mejor está oculta”. La controvèrsia no era només religiosa sinó política. Maria no defallí, deu anys esperà per a redactar-ne la segona versió que un cop editada fou inclosa a l’Índex des llibres prohibits i examinada durant dotze anys a la Universitat de la Sorbona no essent aprovada fins al 1686, malgrat la seva profussa circulació per tota Europa.

Les facetes de la personalitat de sor Maria de Jesús foren moltes, evangelitzadora, abadessa, mística, miraclera, lluitadora contra la violència de gènere,escotista, profeta i … influent consellera política del rei Felip IV.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!