Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

4 de novembre de 2015
0 comentaris

I la mama deia… ( Condol per les àvies mortes pel Sió)

 

La mama ens havia explicat les grans revoltes del riu, quan les aigües enfurismades sortien de la llera que les amansia i anegaven les sènies properes indiferents al dany inferit i a la queixa del pagès; ens havia explicat com aquella nena de bolquers sortí per la finestra del mas en braços de la mare en el petit bot del barquer i com després de la gran riuada trobaren el cos mort del mosso de cal Rubio atrapat en el fang del canyíssar.

Asseguts al voltant de la taula de la cuina l’escoltavem amb atenció mentre se sentien els espaterrrecs del foc al forn . 

Ahir ho recordava. La tragèdia de les àvies mortes, ofegades en l’aigua desbocada del Sió, em colpejà. Vaig  tenir l’esperança que la mort fos amiga misericordiosa, que elles creguessin somniar que una dolça onada les duia al lloc de la blancor lluminosa, de la pau i el descans etern.

La mama ens deia “el foc té aturador , l’aigua no!”.  I no en té la tristor per les àvies mortes pel Sió…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!