Desembre 2021 I des d’aquesta tardor tan crua, que acumula tants silencis, tant desassossec, que només la imbecil·litat explica, no s’esborren setanta anys de tantes confidències que sé segur que es guarden a la calaixera de la tieta i que el temps on no hi seré, explicarà. En l’entretant, planyeu-vos de la vostra
Tènue Existeixen hores somiades si la pintura li fa l’amor a la poesia, despullant-la de mots traient-li els colors. Maridatge de sentiments quan rellisca el pinzell d’emocions, quan pujades i baixades fa explicant mil històries sense parar, quan els colors s’ennueguen en un mot. Somiades hores, són. Quan pintura i poesia són. —
Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020
La nit Com és de llarga la nit que crema els buscalls de la continuïtat. Com d’estèril és l’aparença del convenciment que no tenim. Com menen aquestes flames, al barranc pregon del temps perdut. Com es fon la paraula quan és excusa. Com plora l’acte quan és dèbil. Viure sense haver après a renegar. Viure
Una rosada de records ploraners, no pot negar el roure arrelat a cops de magall. Quan el plany s’obre camí per damunt del rierol del gust, les besades eren pluja damunt la molsa, sempre assedegada, i el silenci extàtic, buidor. Poc abans de Nadal 20
Inici de la fosca Núvols de cap al tard, teulada de colors ingràvids de la fosca que, benigna, s’escampa silenciosa entre els dits del vespre i ens omplirà el rostre de regalims d’un temps present on la rosada serà brisa i cançó d’enyor.
Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul, encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020
Poetes i músics per la Republica catalana Venim de la terra del neret i l’assutzena. I en l’ardu accés a la pertinença de la paraula plena afluïm poetes i músics per la República catalana. Maig 2020
Stabat Mater A mitjans gener, començàrem a assajar l’Stabat Mater de l’estimat mestre Sandaran. Una vuitena de veus amb quatre cordes. Seria una senzilla estrena mundial i un homenatge a la resistència cultural i humana de la dignitat del músic blasmat. Finalment l’estrenàrem a Barcelona, a l’església dels Caputxins de Pompeia, amb l’ajut del
L’urpa de la nit Entre esgarrapades d’incomprensió, desconfiances i neguits, sura un amor curós, famolenc, sincer i orfe. Llisca el temps i resseca la pell del cossos inerts, aquells que esperen l’arribada de l’alba insòlita. Encara no saben que la tenen al davant i que en cada ponent, -cada dia- que
La garsa Fins la capçada enfila la garsa el niu i el poll el gronxa. Març 2020
Marcenca. Alta corona aguait de vol sobirà, àliga de març. febrer 2020
Tardor Jeia la tarda amb un calmat caminar. Els pàmpols d’aram. Març 2020
Haikú La nit més llarga festeja l’hivern novell, el blat neix adés. — Tot esper batega en la resistència.