Altre cop Nadal
Nadal, promiscuïtat
de compres desaforades,
llagrimetes d’enyor,
caganer i molsa embafada
per l’alè de la mula i el bou
d’un pessebre immutable
que ha dormit tot un any
a les golfes de la memòria.
Taula blanca i flametes d’espelmes
envoltades de vesc,
boletes de colors i escudella amb galets.
I parents, molts parents,
germans, oncles, cosins, cunyats,
nebots, minyones i veïns
atrets per la xerinola del cava
i les nadales enrogallades de la sobretaula.
El sentiment inexplicable de bonesa i germanor,
ajorna els odis i amaga
la quotidianitat, que tornaran
puntualment, tan bon punt marxin els reis
de bell nou a l’Orient,
i ens deixin sense repúbliques.
Nadalitzem-nos un cop més,
com els torrons i sortim de la capsa
que el pare serva amb devoció
i per uns dies esdevinguem rabadà
i caganer, fem befa del llop
i al voltant de la gran taula,
cantem nadales al Naixement.