Nit estelada
Per a la Bati.
Ara que els roures s’han despullat
i que la gran volta del cel transparent
agombola, un cop més
la nit més bella
i dins d’ella,
tornem a ser nens,
ara,
inexplicablement,
suren cançons
que ens menen a la infantesa,
ara
que se’ns humitegen els ulls ,
i sentim la nostàlgia
de la falda de la mare,
mussitant-nos a cau d’orella
un tunc-catan-tunc de silenci estrellat,
Ara,
Vénen les nits més fredes i lluminoses
això indescriptible que
ens remet a un hivern
humà i dolç,
d’abraçades, petons i melangies
que mai ,
mai ens sadollen del tot,
i sempre,
ens projecta un desig imparable
d’assolir una major bellesa,
una major bondat,
una major passió
entre nosaltres.
Li diuen Nadal
Desembre 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!