21 de març de 2020
0 comentaris

Simetria

 

 

Simetria

 

Quina estona,

amb cos,

tangible,  flairosa,

de setí,

emergeix del silenci,

quan bades les mans

simètricament ,

i em prens els cabells

per a jugar amb ells.

 

Tremolo a la llinda de la poesia,

i tenaç,

busco la paraula

que m’endinsi en el teu vers.

 

El matí, pascut,

planarà sinuós

entre els teus dits,

serà un ventijol plàcid

sense rima ni raó,

durà una tarda argentada

d’harmonies arcanes

entre pàmpols enrogits,

quan s’alci la boirina

d’aquest octubre enrevessat.

 

Octubre 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!