Simetria
Quina estona,
amb cos,
tangible, flairosa,
de setí,
emergeix del silenci,
quan bades les mans
simètricament ,
i em prens els cabells
per a jugar amb ells.
Tremolo a la llinda de la poesia,
i tenaç,
busco la paraula
que m’endinsi en el teu vers.
El matí, pascut,
planarà sinuós
entre els teus dits,
serà un ventijol plàcid
sense rima ni raó,
durà una tarda argentada
d’harmonies arcanes
entre pàmpols enrogits,
quan s’alci la boirina
d’aquest octubre enrevessat.
Octubre 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!