Quina pena la venjança. Treballo davant la finestra, entra la claror d’un carrer que mana i sento la fressa de la fàbrica que tragina ferralla al pati. S’atura el matí i despunta la vellúria d’aquell destí rovellat que m’acompanya entotsolat, en la rancúnia dels ignars que no saben que hi ha més
Verdaguer A la falda del gep del Bassegoda, s’ajeuen moltes tardes de pastors, i al davant mateix a la llinda del llevant, el Mont fent migdiada, acull encara, fidel i malenconiós, un gruix de paraules i versos del poeta de la terra, de l’enyorança i el somni: Verdaguer. Gener 2018
Simetria Quina estona, amb cos, tangible, flairosa, de setí, emergeix del silenci, quan bades les mans simètricament , i em prens els cabells per a jugar amb ells. Tremolo a la llinda de la poesia, i tenaç, busco la paraula que m’endinsi en el teu vers. El matí, pascut, planarà