Al menjador
Al menjador,
on cantàvem les cançons el Nadal,
amb la taula blanca de tovalles brodades
i flametes d’espelmes roges entremig de
branquillons de grèvols en fruit,
on es trobaven la teva nina
i el meu cavall de cartró
el bulliciós matí dels Reis d’Orient,
al racó de la finestra
blanc i solell,
es manté el pom de semprevives,
de tènues grocs flairosos,
nascudes suara que el juny empeny.
Aquelles que va aplegar,
l’alenada d’una matinada frondosa
que un vi emmelat i una música fèrtil
ens van regalar.
I allà restaran,
fins ben entrat l’hivern.
Llavors, qualsevol nit rúfola
les cremarem al foc,
i a l’escó,
les llargues nits sordes
de l’hivern poruc,
sense música,
rajaran amb una suau flaire
groga i viva d’estiu.
Juliol 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!