Raül Romeva i Rueda

Després de mesos de treball, de nombroses visites a la regió, de mantenir contactes amb totes les parts implicades d’una manera o altra en el problema i en la seva solució, i de dur a terme complexes negociacions amb ambaixades, i els altres grups polítics, sembla que, finalment, l’informe sobre assassinats de dones (feminicidis) a Amèrica Central i Mèxic ha quedat vist per a sentència, cosa que, en termes europarlamentaris, vol dir per a debat en plenària i vot. Podeu seguir la llarga travessia que ens ha dut fins aquí a través de la Categoria Feminicidis d’aquest bloc. Així mateix, a través del lloc web del Parlament Europeu podeu seguir el debat en directe (aquí), el qual està previst que comenci al voltant de les (segueix…)

20.00 hores (dependrà de si els temes que hi ha abans a l’agenda s’allarguen més o menys). A migdia tindrem una trobada amb diverses de les entitats i familiars de víctimes, conjuntament amb algunes i alguns periodistes. Cal destacar que entre les familiars de víctimes hi haurà les mares de les dues noies holandeses assassinades a Mèxic: Hester van Nierop (assassinada l’any 1998, -veure entrevista amb Arsène, la seva mare-) i Brenda Susana Margaret Searle (2001). El primer cas es troba encara pendent de resoldre mentre el segon compta amb una sentència de 33 i 39 anys per a dos dels suposadament responsables però que en aquests moments es troba recorreguda per la pròpia família, donats els nombrosos dubtes que planen sobre la veritable autoria dels fets. Al llarg del dia, penjaré també la meva intervenció, la qual estic acabant de preparar ja que no sé, a hores d’ara, de quant de temps disposaré.

Foto: Hester van Nierop. Font: Radio Nederland

Ens trobem en la setmana clau pel que fa a l’adopció de l’informe sobre assassinats de dones a Mèxic i Amèrica Central (feminicidis/femicidis). L’elaboració d’aquest informe, tal i com ja he comentat en d’altres ocasions (veure categoria feminicidis), ha suposat un intens treball de contactes i diàleg constants amb actors de sensibilitats i punts de vista diferents, d’acostament de posicions inicialment divergents, de clarificació de termes i conceptes sovint malinterpretats expressament, i de sortejar impediments burocràtics que amagaven manifestes voluntats obstruccionistes. Però finalment ja hi som. Aquesta setmana debatim (dimecres) i votem (dijous) l’informe. Després de la dura i complexa negociació que va suposar la votació en Comissió (amb més de 101 esmenes), el text sembla comptar ara amb el suport majoritari de la cambra. No obstant, la conscienciació en un tema com aquest és important i necessària fins el darrer instant, com ho demostra, entre d’altres, la carta que Amnistia Internacional està enviant a totes les diputades i diputats demanant-los de manera explícita el suport a l’informe. (segueix…)

Dear Mr. and Mrs.

We are writing to you to ask you to support the resolution (2007/2025 (INI) on the killing of women in Central America and Mexico which is to be presented to the parliament on 10/11 October. I also request that you urge other MEPs from our country and other EU countries to support the resolution.

We think it is particularly important to support this resolution given the very serious level of violence against women and impunity in Mexico and Central American countries. In relation to Mexico there are a number of important facts that I would like to make you aware of and which I hope will assist you in your decision to support the resolution.

As you are aware, Mexico has established an important relationship with EU institutions, including the free trade agreement. Over the last decade some important advances have been made in addressing the human rights situation in Mexico. Nevertheless, deep problems still exist which mean many sectors of the population are routinely denied access to justice or security and suffer discrimination. One issue that is now only beginning to be tackled is violence against women. In 2007, Mexico National Statistics Office (INEGI) and the National Institute for Women (INMUJERES) published findings that 67% of women reported being subject to some form of violence, whether in the home, in the community, at school or at work. Nevertheless, prosecutions for such cases are rare and the lack of effective action by the authorities means that women frequently prefer not to file official complaints, leaving the problems to get worse.

The most emblematic of cases of violence against women in recent years have been in Ciudad Juarez and Chihuahua City in the north of Mexico. Amnesty International has researched and campaigned for an end to violence against women in these two cities for five years and issued reports, including the main call to action, "Intolerable Killings, 10 years of abductions and murders of women in Ciudad Juarez and Chihuahua" in 2003.

To date more than 400 women have been murdered in Ciudad Juarez and Chihuahua City in a range of circumstances, at least one third involving sexual violence. Other women have also been reported disappeared.

Despite improvements in the attention to cases in recent years, at least 140 cases remain unsolved – many of those including the most brutal killings. More than 170 state officials were implicated by federal investigators in acts of negligence and omission. None of these have been brought to justice. Reports of disappearances and murders continue, despite some of the positive efforts taken by federal and state authorities to improve investigations and prevention.

The federal government has argued that there was not really a pattern of violence against women, just a collection of cases that were blown out of proportion, and that the situation has been resolved. As a result, the new government has been keen to reduce attention on Ciudad Juarez.  For example, the Special Prosecutor’s Office no longer works directly on cases in Ciudad Juarez and the once autonomous Special Commission on Ciudad Juarez has been downgraded and incorporated into the National Institute for Women.

Human rights activists from organizations working on behalf of the families have faced less harassment under the present state level administration. However, AI continues to receive reports of intimidation against defenders and failure to effectively apply protection measures agreed by the authorities.

The Chihuahua state government has carried out pioneering reforms of the criminal justice system which AI has welcomed. However, there are still reports of the use of torture and police abuses which do not appear to have been adequately investigated. The state government insists that there is no longer a problem in Ciudad Juarez, but this appears to be more designed to divert attention as underlying issues have not been fully addressed.

Amnesty International has recognized the complex nature of the pattern of violence against women in Ciudad Juarez and Chihuahua, which involve many different types of crimes, and some of the important steps taken by the federal and state government in recent years. However, the impact of these steps has not been adequately evaluated and women remain very insecure in both cities. It is vital that the international community assist the Mexican authorities in continuing to tackle these problems.

The resolution that is to be voted on highlights many of the problems that continue to give rise to violence against women in Ciudad Juarez and recognizes that gender violence is not restricted to Mexico or Central America. It does not attack the Mexican authorities, but seeks to highlight the continuing need to prioritize this issue both in terms of the Mexican government’s own domestic agenda as well as in the EU’s relations with the Mexican government.

Passing the resolution will send a valuable message that MEPs take this issue seriously and that the EU and Mexican authorities should continue to prioritize the issue and work together to find effective solutions. By supporting this resolution you will also be supporting the efforts of human rights organizations and the mothers and family members of the victims of gender violence in Ciudad Juarez and Chihuahua and across Mexico and Central America. These people struggle everyday for justice and for their cases not to be ignored or downplayed. One of the first steps to ending gender violence is to making it visible to the wider public and remind institutions of their role to end discrimination and violence against women. Tackling violence against women is a key challenge for the Mexican government which must not be ignored.

Sincerely,

Lene Mette Sorensen, Coordinator, Action on Mexico                                                               

 Sergio Laurenti, Executive Director

Foto: Acció de AI-Mèxic davant l’embaixada de Guatemala en denuncia per l’assassinat de Maria Isabel Veliz Franco. Font: Amnistia Internacional.

Finalment l’informe sobre els assassinats de dones (feminicidis/femicidis) ha estat votat avui a la Comissió de Dones i Igualtat d’Oportunitats. La sensibilitat i alta rellevància política del tema ha quedat palesa fins el darrer minut (podeu seguir l’evolució que ha seguit l’el.laboració del text a la categoria específica que he fet sobre el tema en el meu bloc, Feminicidis). Com a nota anecdòtica cal dir que ens ha sorprès força la presència en la Comissió de diputats que no havien vingut mai a cap dels debats, i que ni tan sols en són membres, però que han estat finalment decisius per tal que el PP aconseguís guanyar algunes de les seves esmenes per la mínima. Adjunto la versió de l’informe tal i com va quedar després de la votació. Tot plegat posa de manifest que aquest era, i és, un debat que trascendeix la dimensió estrictament humanitària i que va a l’arrel de les qüestions polítiques. Sigui com sigui, i malgrat algunes votacions ajustades, amb resultats de vegades a favor de la linea que proposàvem, d’altres no, el resultat final es un text ambiciós, exigent i que sitúa el debat en l’arena política, tal i com reclamàvem de fa temps. (segueix…)

A continuació adjunto la nota de premsa que hem el.laborat en què fem una valoració general de la votació.

Comisión FEMM adopta de forma unánime Informe Romeva sobre asesinatos de mujeres en México y América Central

Feminicidio: voto de un informe que reconoce la gravedad del problema escala mundial

Tras una ajustada votación, la Comissión FEMM, este martes 11 de septiembre en el PE en Bruselas, ha acabado respaldando unánimamente el informe Romeva sobre la lucha contra los asesinatos de mujeres en México y América Central.

En una sala inusualmente concurrida para ser la Comisión de Mujeres e Igualdad de Oportunidades, la votación ha puesto de manifiesto la alta sensibilidad del tema. Muchas de las 101 enmiendas votadas han sido adoptadas o rechazadas por la mínima. Este es el caso, por ejemplo, de la enmienda num. 47 en que se reclamaba que se identificaran y sancionaran a quienes desde las instituciones oculten la dimensión real del problema o, incluso, sean parte del mismo (por ejemplo en aquellos casos en los que haya constancia de maltrato policial, o de dejación de funciones ante la presentación de denuncias). Dicha enmienda no ha podido ser incorporada al texto, a pesar de la recomendación favorable del ponente, puesto que ha tenido tantos votos en favor como en contra (15) y para que una enmienda sea aceptada debe haber mayoria a favor. En cambio, la enmienda num. en la que se pide que se garantice la asistencia gratuita de un abogado para las víctimas y sus famílias ha sido adoptada por 16 votos a favor contra 14.

Romeva ha hecho la siguiente valoración al salir de la votación: "El asesinato de mujeres es un problema global, y la lucha contra dicho fenómeno tiene una inqüestionable dimensión política de la que la UE no podía inhibirse. Así pues, este informe es triplemente importante.

En primer lugar, reclama que el tema de los asesinatos de mujeres, así como las medidas adoptadas para combatirlo, sean tratadas de forma sistemática en los distintos ámbitos de diálogo entre la UE y México, por un lado, y la UE y los países de América Central por otro.

Segundo, reclama medidas concretas destinadas a incrementar los esfuerzos en la lucha contra este fenomeno lo que incluye des de líneas presupuestarias específicas, hasta programas de formación de diferentes actores implicados en dicha lucha como jueces, fiscales, policia, funcionarios, etc… Así mismo, se pide dedicar una atención especial al apoyo y acompañamiento de las víctimas y de sus familiares. Y en tercer lugar, se demanda a la Comisión que presente, para mediados de 2008, una propuesta de coordinación de las diferentes iniciativas destinadas a combatir este problema, tanto en el marco de la UE como en los países directamente concernidos".

Además, Romeva ha querido insistir que en ningún caso se puede interpretar este informe como una injerencia en un asunto interno de otro país, puesto que el asesinato de mujeres, llamado también feminicidio o femicidio, es un problema que sufrimos en todo el mundo, también en la UE. Sin embargo, hay que ser también conscientes de que existen importantes diferencias en cuanto a cifras, y especialmente en cuanto a capacidad, medios y resultados en la respuesta ante dicho fenómeno. Y es aquí donde la UE y sus Estados miembro pueden aportar algunas experiencas recientes y, sobretodo, comprometerse más y mejor en atacar las diferentes dimensiones del problema, junto con los distintos actores que ya estántrabajando desde hace tiempo en estos païses, tanto a nivel institucional como de la sociedad civil. 

El texto enmendado será ahora debatido en la miniplenaria del 10 de octubre, en Bruselas, y votado al dia siguiente.

Font foto: M. Turquie/Univision Online

La ponent sobre ‘Feminicidis’ del Consell d’Europa, Ruth Vermot-Mangold, m’ha convidat a participar avui en una jornada/audiència sobre els feminicidis que té lloc a Paris, a la seu del Consell d’Europa (Av. Kléber 55). Hi vaig en tant que ponent del Parlament Europeu sobre la qüestió i tenint en compte que dimarts vinent votarem en la Comissió sobre Igualtat d’Oportunitats i Drets de la Dona (FEMM) l’informe que fa temps estem treballant (veure evolució del mateix a la categoria Feminicidis). No cal dir que les pressions per condicionar el contingut de l’informe segueixen essent nombroses i importants (ahir mateix vàrem tenir una reunió amb les diputades d’altres grups per mirar de trobar compromisos a les més de 100 esmenes que van presentar a l’informe i avançar cap a un redactat que compti amb la majoria favorable en la votació de dimarts), i estic segur que no s’aturaran aqui, la qual cosa posa de manifest la sensibilitat, i per tant l’oportunitat, de tractar l’assumpte. Tanmateix, també segueixen arribant-me nombroses cartes de suport i peticions a que l’informe surti i permeti seguir avançant en la lluita contra els feminicidis. En això estem. (segueix…)

Committee on Equal Opportunities for Women and Men

Sub-Committee on violence against women

Hearing on Feminicide

Rapporteuse : Mrs Vermot-Mangold, Switzerland, SOC

Paris, Thursday 6 September 2007 from 9.30 a.m. to 4.30 p.m.

(Council of Europe Office, 55 avenue Kléber, Paris 16ème

tel : +33 (0)1 44 05 33 60, fax : +33 (0)1 47 27 36 47 (Métro Boissière))

 9.30 a.m.         Opening of the hearing by the Chairperson of the Sub-Committee, Mrs Carina Hägg (Sweden)

9.40 a.m.         The work of the Parliamentary Assembly on ?Disappearance and murder of a great number of women and girls in Mexico?

            Mrs Ruth-Gaby Vermot-Mangold (Switzerland), former Rapporteuse  

Measures to fight feminicides in Central America

Criminal proceedings and prosecutions

9.50 a.m.         Ms Alicia Elena Pérez Duarte (Mexico), Special Federal Prosecutor for crimes related to violence against women  

10.05 a.m.                   Ms Patricia González Rodríguez (Mexico), Prosecutor of the State of Chihuahua

10.20 a.m.       Questions and discussion

10.40 a.m.       Coffee break  

Parliamentary Action

11.00 a.m.                   Ms María Sofía del Perpetuo Socorro Castro (Mexico), Chairperson of the Special Committee on information on the legal and political stance on feminicides in the country, Chamber of Deputies of Mexico

11.15 a.m.                   Ms Judith Díaz Delgado (Mexico), Chairperson of the Committee on Gender Equality of the Senate of Mexico

11.30 a.m.       Questions and discussion

11.50 a.m.       Mr/Ms NN (Guatemala), tripartite interparliamentary dialogue: Spain-Guatemala-Mexico (to be confirmed)

12.05 p.m.       Mr/Ms NN (Spain), tripartite interparliamentary dialogue: Spain-Guatemala-Mexico (to be confirmed)

12.20 p.m.       Questions and discussion  

12.45 p.m.       Lunch  

Testimonies from other parts of the world

Saudi Arabia

2.15 p.m.         Mr/Ms NN., (Saudi Arabia) (to be confirmed)

Afghanistan

2.30 p.m.         Ms Antonia Rados (Italy), journalist, chief foreign correspondent, RTL television channel

2.45 p.m.         Questions and discussion  

The point of view of the European Institutions  

3.15 p.m.         Mr Raül Romeva i Rueda (Spain), Rapporteur of the Committee on Women?s Rights and Gender Equality of the European Parliament  

3.30 p.m.         Mr/Ms NN, European Commission (to be confirmed)

3.45 p.m.         Questions and discussion

4.15 p.m.         Summing up by the Rapporteuse, Mrs Ruth-Gaby Vermot-Mangold (Switzerland)

4.30 p.m.         End of the Hearing

Foto: Ruth-Gaby Vermot-Mangold. Font:

Recupero un interessant article d’Alba Garcia Sánchez, responsable del programa contra la violència masclista del Departament d’Interior, publicat a el Punt d’ahir diumenge i titulat Estius masclistes. En l’article, l’autora recorda que a l’estiu augmenten les agressions a la parella i defensa que la política pública de seguretat ha de tenir en compte que les dones són més vulnerables. En recomano la lectura. (segueix…)

ESTIUS MASCLISTES, per Alba Garcia Sánchez (El Punt, 22 de juliol de 2008)

Arriben les vacances i augmenten els casos de violència masclista. La raó és òbvia: més estones de convivència poden suposar més maltractes, especialment en l’àmbit familiar. Per això cal recordar que els Mossos d’Esquadra tenen grups d’atenció a la víctima (GAV) que atenen les dones que suporten qualsevol tipus de violència, ja sigui física, psíquica, sexual, social, econòmica o laboral.

 

La majoria de les comissaries dels Mossos tenen agents amb coneixements sobre aquest tipus específic de violències contra les dones i la intenció del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, que lidera Joan Saura, és que a mitjà termini a totes les comissaries hi hagi agents especialitzats a atendre aquestes víctimes.

MANIFESTACIÓ D’UNA DISCRIMINACIÓ
Aquest és només un dels objectius del programa contra la violència masclista que acabem de posar en marxa al Departament d’Interior, conscients que la violència masclista és una de les manifestacions més dures de la discriminació per raó de sexe. És l’exemple del llegat patriarcal encara vigent avui dia i que suposa equivocadament entendre la relació entre els gèneres basada en la força, en l’abús de poder, i en el fet que un gènere és superior a l’altre.

 

La violència masclista és una xacra que s’estén al llarg dels temps i travessa cultures, creences i societats provocant, lluny del que encara es pensa avui dia, patiment a les dones independentment del seu grup social, la religió que practiquin o no, el seu origen, la seva ideologia, la seva edat, la seva condició física o el seu nivell formatiu.

 

Aquesta dimensió globalitzant de la violència masclista alhora no ha d’esdevenir cap obstacle per actuar, contribuir a minvar els seus efectes més esfereïdors i garantir els drets bàsics de les dones. Tothom, de manera individual o col·lectiva, en l’àmbit social, polític o institucional pot, i té l’obligació, de fer alguna cosa contra aquesta xacra.

MÉS SENSACIÓ D’INSEGURETAT
Un concepte de Seguretat des de la vessant dels drets de ciutadania amb perspectiva de gènere dóna lloc a plantejar conceptes com la sensació de seguretat, la por i la percepció d’inseguretat des d’un model que defuig dels estàndards quan parlem de seguretat. Hi ha vivències en masculí i en femení que determinen altres aspectes de la seguretat, com moure’s amb llibertat i amb tranquil·litat per carrers, places i edificis públics, interpretacions diferents de l’espai, de la por i sobretot de la sensació de protecció en els espais públics i privats, sobre com vivim la seguretat amb un cos femení o masculí. No existeix una seguretat neutral i universal. Les experiències vitals, la subjectivitat, la sensació d’inseguretat són diferents per a dones i per a homes i aquest és un prisma que una política pública ha de tenir en compte.

EN ELS ESPAIS ÍNTIMS
Pel que fa a la relació entre seguretat i espai, hem de tenir sempre en compte que gran part de la violència masclista es dóna en l’espai més íntim, el més proper, el de les relacions interpersonals. L’espai privat, doncs, perd absolutament la connotació de segur que hauria de tenir per transformar-se en l’espai més perillós, vulnerable, desprotegit, insegur i buit de drets per un sector important de la població femenina.

 

Per tant, és clar que la sensació de seguretat i d’inseguretat traspassa la clàssica dicotomia d’espai públic i espai privat. La conclusió és que els espais públics i privats, doncs, tenen en comú aspectes que vulneren els drets bàsics de les persones, amb la qual cosa el que hi succeeix tant en uns com en els altres, esdevé interessant d’una política pública de seguretat.

 

Des d’un plantejament innovador de la seguretat, s’ha d’incorporar la dimensió de la violència masclista al bell mig de l’agenda pública: la violència masclista atenta contra drets bàsics de ciutadania, com el dret a la llibertat, la integritat física, la igualtat, la protecció, el dret a viure sense violència, d’una banda; i de l’altra, cal fer visible aquest fenomen, fer-lo públic, cal conèixer aquesta violència amb detall per poder plantejar actuacions encertades, eficaces i efectives adreçades a l’atenció i la protecció.

BUSCANT UN MODEL ÚNIC
Des d’aquesta òptica ha nascut el programa de seguretat contra la violència masclista del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Té com a missió planificar actuacions i coordinar totes les accions des del marc de la seguretat.

 

El govern de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’un model únic per a tot el territori quan parlem d’atenció de qualitat a les dones de totes les edats que són víctimes de la violència masclista. També ha d’esdevenir un espai que afavoreixi la formació i l’especialització dels professionals dels serveis policials, que ha de contribuir amb altres agents, departaments i organismes a minvar els efectes de la violència, afavorint el treball conjunt i el seu coneixement en profunditat, i dotant de recursos necessaris tots els equips que s’encarreguen de la protecció de les dones afectades i de l’atenció de proximitat.

 

Font foto:

 

Adjunto l’article que em publica avui El Punt en relació a l’informe que estic fent sobre els assassinats de dones a Mèxic i Amèrica Central: ‘El Parlament Europeu i la lluita contra els feminicidis’ (per Raül Romeva, El Punt, 11/07/07):

"A priori sembla que hauria de ser senzill, i fins i tot obvi, que el Parlament Europeu adoptés un posicionament clar i ambiciós pel què fa a la necessitat de fer front a la violència contra les dones tant a Mèxic (amb qui la UE té un Acord d’Associació) com als països d’Amèrica Central (regió amb la qual s’està negociant aquest Acord). Tanmateix, en tant que ponent del Parlament Europeu sobre la qüestió dels feminicidis i, en particular, sobre el paper de la UE en la lluita contra aquest fenomen, constato, tot lamentant-ho, que no ho està essent gens de fàcil.

En primer lloc, el caràcter certament global del fenomen fa que algunes i alguns col.legues argumentin que no hauríem de focalitzar-nos en una regió i/o país en concret, i menys encara donar lliçons des d’una Europa on encara hi ha, malauradament, massa víctimes per culpa de la violència de gènere. (segueix…)

Tanmateix, és també evident que hi ha importants diferències pel què fa a la dimensió del problema, així com a la manera de fer-li front. El repte principal aquí consisteix a reduir l?elevadíssima impunitat que empara aquesta mena de delictes.

En segon lloc, es tracta d’un fenomen complex i multi-dimensional, però en què el problema fonamental rau en la preeminència d’una cultura del patriarcat que atorga valors diferents a la vida de dones i homes, i que redueix la violència contra les dones a simples accidents, anècdotes o, fins i tot, que en fa responsables les víctimes per allò tan lamentable del ‘alguna cosa hauran fet’. I és precisament per què cal canviar aquesta cultura que cal que les institucions, a tots els nivells (preventiu, fiscal, policial, legislatiu, penal, mèdic, etc…) prenguin mesures decidides per combatre la impunitat que acostuma a emparar aquesta mena de crims, especialment en països com els que tracto en el meu informe.

Finalment, el tercer grup de reticències provenen de les pròpies ambaixades que, en molts casos, estan més preocupades per preservar la bona imatge del seu país que per fer front al problema d’arrel. Aquí acostumo a respondre que no hi ha millor publicitat per un país en què hi ha el volum de violència contra les dones com el que existeix a Mèxic i alguns altres d’Amèrica Central (sobretot Guatemala i El Salvador), que liderar, també a escala mundial, la lluita contra el fenomen, per la qual cosa tota ajuda i col.laboració de la UE en aquest sentit hauria de ser benvinguda.

Pel què fa a les propostes que es fan a l’informe, són de dos tipus: un primer grup va destinat als països concernits, i consisteixen a demanar-los un major compromís amb la legislació internacional, avenços en tots els àmbits, eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les lleis nacionals i un major acompanyament i diàleg amb les organitzacions de víctimes i d’altres organitzacions de drets humans. El segon grup de propostes està destinat a les institucions europees, fonamentalment el Consell i la Comissió. Entre d’altres, es demana que el tema de la lluita contra el feminicidi estigui present de manera permanent i sistematitzada en el marc del diàleg polític amb els països concernits; que en els programes de cooperació bilateral es prioritzi aquesta aspecte; que es duguin a terme estudis d’impacte en quant a Gènere de tots els Acords existents o en negociació, o que s’estableixi la figura del o la coordinadora per a qüestions de gènere en totes les delegacions comunitàries.

Així doncs, no només trobo plenament justificat que el Parlament Europeu s’impliqui en aquesta lluita, sinó que em sorprèn les enormes dificultats que estic trobant. Confio que finalment l’informe s’aprovarà en la mini-plenària d?octubre, i que tots els grups de l’Eurocambra se’l faran seu. I llavors ens preguntarem (ens preguntaran): com és que ha costat tant avançar, si el tema és tant obvi? I haurem de respondre que, malauradament, no ho és tant d’obvi, almenys no per a tothom. I és precisament per això que cal insistir".

Font foto: Radio Nederland

Adjunto el reportatge que Radio Nederland ha el.laborat en relació a l’informe sobre Feminicidis que estic fent pel Parlament Europeu. Tal i com expliquen en la introducció: Crímenes sin Castigo es un especial que InformaRN ha preparado en base al Proyecto de Informe elaborado por la Comisión de Derechos de la Mujer e Igualdad de Género del Parlamento Europeo, sobre los asesinatos de mujeres en América Central y en México. El reportatge inclou, entre d’altres, una entrevista amb el ponent, el projecte d’informe, una història sobre el procés que hem seguit fins avui al Parlament Europeu, dades sobre la situació del Feminicidi en el període del Govern Calderón, atenció internacional sobre els feminicidis, expectatives internacionals en relació a l’informe, situació a Guatemala, i cartes de suport a l’informe de part de Cifca, Terres de femmes i Grupo Sur. (segueix…)

Demà dimecres acaba el termini per presentar-hi esmenes per part dels altres grups, de manera que pugui ser debatut i votat en Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats (FEMM) el 10-11 de setembre, i en plenària el 10-11 d’octubre. El reportatge posa força de manifest les dificultats que estem tenint en la redacció i tramitació de l’esmentat informe, així com les opinions de diverses persones significatives en relació a la qüestió.

Font foto: Radio Nederland

Ahir al vespre vàrem debatre a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats del Parlament Europeu (FEMM) l’esborrany del meu informe sobre Feminicidis a Mèxic i Amèrica Central. A la sala, a més a més de diputats i diputades, hi eren presents una nombrosa delegació del Govern, Senat i Ambaixada mexicana, a més a més dels ambaixadors de Guatemala, El Salvador i Nicaragua, així com representants de la Federació Internacional de Drets Humans, Amnistia Internacional, Comissió Europea i la mare de Hester van Nierop, una de les noies holandeses que van ser assassinades a Ciudad Juarez. El debat va ser, tal i com m’esperava, força tens.

En la meva intervenció vaig començar argumentant que es tracta d’un tema complex, greu i urgent. I que és en base a aquesta triple dimensió que cal fer passes endavant per a fer-hi front. És evident que un informe del Parlament Europeu, per moltes propostes que s’hi facin, no acabarà amb el problema, però em conformo amb què contribueixi a generar les sinergies i les dinàmiques que van en la direcció d’aconseguir-ho. (segueix…)

Amb l’informe busco tres coses fonamentalment: situar el tema novament en les agendes polítiques Mexicana, centreamericana, europea i bilateral; instar a les autoritats mexicanes i dels països centreamericans que considerin la qüestió una prioritat en tots els àmbits (prevenció, atenció víctimes, legislativa, judicial i penal, mèdica, policial, educativa, …); i finalment instar la Comissió Europea, el Consell de la UE i els Estats Membres a que situïn el tema entre les àrees de prioritat tant pel què fa al diàleg polític amb aquells països, com pel què fa a la cooperació. L’objectiu a curt termini, certament factible si hi ha la voluntat política suficient, ha de ser combatre l’elevadíssim grau d’impunitat que avui per avui caracteritza aquest fenomen.

No per què no es pugui aconseguir tot, hem de renunciar a aconseguir allò que sigui possible, per poc o petit que pugui semblar. Allò que importa és avançar en la bona direcció. I és per això que lamento profundament que hi hagi qui pretengui aturar la nostra iniciativa al Parlament Europeu argumentant que és un tema cultural i universal. És evident que hi ha una dimensió cultural darrera. Precisament la cultura del patriarcat, que cal canviar. I una manera de fer-ho és que des de les institucions es deixi de considerar els assassinats de dones com un tema menor i s’afronti de manera ferma i inqüestionable la persecució dels responsables. Com també és cert que es tracta d’un tema universal, que afecta a tot el món, també a la ‘civilitzada’ Europa. En efecte, tal i com hem pogut constatar a l’Estat espanyol, una llei no és suficient per acabar amb la violència contra les dones (ja en van 42 d’assassinades en el que portem d’any), però si està ben feta, és creïble, i s’acompanya amb les mesures adequades, pot, si més no, contribuir a facilitar la denúncia, el tracte a les víctimes i a reduir la impunitat. I és que es tracta d ‘això, també a Mèxic i a Amèrica Central. Sense paternalismes i sense pretendre donar lliçons, però sí amb la convicció que aquest tema ha de ser una prioritat aquí i allà.

 La gravetat i la urgència farien pensar que hauria de ser un tema de fàcil acord. Però malauradament no és així. Tal i com va es va desenvolupar el debat va quedar clar que no serà fàcil aconseguir un text de consens. Hi ha moltes susceptibilitats, i també massa vergonyes, de part d’alguns actors que estan influint de manera especialment intensa en el procés d’elaboració d’aquest informe. A algunes i alguns col.legues sembla que els preocupa més que ‘la imatge’ d’algun país, com Mèxic, quedi qüestionada, que no pas fer front amb valentia al problema de la violència contra les dones en aquells països.

Per part meva no quedarà. Seguiré buscant l’acord per tal que el tema segueixi en l’agenda. Ara els grups tenen temps fins el 11 de juliol per a presentar esmenes, que valoraré tant bon punt les tingui.

Noticies relacionades amb la presentació de l’informe:

Article a LaMalla.net; Article a ElPorvenir.com;  Nota d’Europa Press; Nota a AolLatino.com; Article a MujeresHoy; Article a Proceso; Nota i entrevista per Radio a Ràdio Nederland;

Foto: obra de Yan Maria Yaoyólotl. Font:  Radio Nederland

Ahir vàrem debatre a la Delegació relacions UE-Mèxic el meu informe sobre Feminicidis a Amèrica Central i Mèxic (la setmana passada ho vàrem fer a la Delegació amb Amèrica Central, i d’aquí a dues, el 25 de juny, ho farem a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats -FEMM-). Tal i com estableix l’informe, el punt de partida és un problema global, la violència contra les dones com a conseqüència d’un model de societat patriarcal que atorga diferents valors a la vida de dones i homes. És per això que noticies com les d’ahir segons la qual les comissaries catalanes adoptaran programes específics i integrals per tal de fer front a la violència de gènere, posen de manifest que, malgrat que hi ha molta feina per fer a tot arreu, també a casa nostra, hi ha també alguns exemples que marquen la línia a seguir. (segueix…)

Veure la noticia segons El País:

Los Mossos atienden cada día a 21 mujeres que denuncian malos tratos

 

Saura impulsa un programa integral contra la violencia machista

 

JESÚS GARCÍA – Barcelona – El Pais, 12/06/2007

 

 

Los Mossos d’Esquadra atendieron el año pasado a 7.696 mujeres por malos tratos de manos de sus parejas. Sólo en el primer trimestre de 2007, el número de mujeres atendidas fue de 1.958; es decir, 21 cada día. Ante lo "aterrador" de las cifras, el consejero de Interior, Joan Saura, presentó ayer un programa de actuación que prevé dotar a todas las comisarías de agentes especializados en combatir la violencia machista. La mayoría de las 46 comisarías de la policía autonómica disponen ya de Grupos de Atención a la Víctima. Un total de 131 agentes se dedican, de forma casi exclusiva, a la atención integral de mujeres víctimas de violencia. Interior cree que no es suficiente y se ha comprometido a ampliar la plantilla para combatir "uno de los problemas más sangrantes de la sociedad", explicó Saura en rueda de prensa. El consejero anunció que todas las comisarías unificarán sus criterios de actuación mediante la elaboración de un protocolo "único y estándar".

 

 

El Programa contra la Violencia Machista, que estará dirigido por la experta Alba García Sánchez (Barcelona, 1962), prevé crear otros dos documentos: uno, destinado a mujeres inmigrantes; el otro, orientado a tratar con mujeres discapacitadas que sufran cualquier tipo de violencia. De hecho, uno de los objetivos es sustituir el concepto de "violencia doméstica" por el de "violencia machista". De ese modo, se incluirían otro tipo de malos tratos (violaciones, mutilaciones genitales o matrimonios forzados) que algunas mujeres sufren en los ámbitos familiar, laboral, social o de pareja.

 

El plan pretende "reforzar y mejorar" la actuación policial, que Saura calificó de "positiva". En 2006, los Mossos d’Esquadra detuvieron a 4.680 supuestos agresores y concedieron 7.027 órdenes de protección (entre enero y marzo de este año se contabilizaron 1.958). Del total de mujeres atendidas en 2006, 281 eran menores. El perfil de la víctima responde al de una mujer de entre 11 y 20 años de nacionalidad española; mientras que el agresor potencial es un varón de entre 21 y 40 años.

 

Otro capítulo en el que se pretende incidir es el de las denuncias a los agresores. En Cataluña -excepto en Tarragona y algunas localidades del Baix Llobregat, donde los Mossos aún no están desplegados- murieron el año pasado siete mujeres de manos de sus parejas o ex parejas. Sólo dos de ellas habían presentado denuncia. Entre enero y marzo de 2007 fueron asesinadas otras tres; ninguna había denunciado a su agresor.

 

A partir de septiembre, la Escuela de Policía de Cataluña formará a los aspirantes a mosso en materia de prevención y tratamiento de las mujeres que sufren situaciones de violencia. Los cursos también estarán abiertos a las policías locales, según el apartado número siete, de los 10 que integran el programa.

 

Interior prevé incluir preguntas sobre violencia de género en la Encuesta de Seguridad, así como realizar un estudio de victimización específico para "evaluar las dimensiones del fenómeno de la violencia en Cataluña".

 

 

 

Font foto: oneworld

 

Acabo d’enviar als serveis de traducció del Parlament Europeu el primer esborrany de l’Informe sobre feminicidios en America Central y Mexico, el rol de la Unión Europea en la lucha contra este fenómeno (l’adjunto com arxiu afegit) per tal que els i les col.legues puguin llegir-lo en alguna de les 22 llengües oficials i en puguin fer els comentaris i les esmenes que considerin pertinents. Degut a que he volgut incorporar algunes de les conclusions de la recent visita a la regió, el calendari d’adopció s’ha hagut de modificar lleugerament i queda de la següent manera: debat en Comissió FEMM (25 o 26 juny), votació en Comissió FEMM (10, 11 o 12 de setembre), i votació en Plenària (10 o 11 octubre).

Foto: Imatge de Ciudad Juárez (Mèxic). Font: AP/BBC

Adjunto algunes de les noticies aparegudes en la premsa guatemalenca i mexicana fruit de la visita que vàrem fer a ambdós països la setmana passada:

Impunes en México, violencia contra la mujer y feminicidios
La Jornada (México) – Mexico DF,Mexico
En entrevista para este diario, Romeva, quien visitó México para entrevistarse con funcionarios de gobierno y organizaciones sociales, aseguró que la imagen …Ver todos los artículos sobre este tema

Entre la violencia y la impunidad
Radio Nederland – Netherlands
… como del eurodiputado encargado de asuntos de género, Raúl Romeva, y Nineth Montenegro, presidenta en la Comisión de la Mujer en el Congreso de …Ver todos los artículos sobre este tema

(segueix…)

Reconocerá UE esfuerzos de México contra feminicidios
El Universal (México) – Distrito Federal,Mexico
Dieck explicó que en una reunión con el ponente del informe, el europarlamentario Raúl Romeva, del Grupo de Los Verdes, "se le entregó todo el reporte con …Ver todos los artículos sobre este tema

Delegación busca mejorar relaciones entre Guatemala y Europa
Prensa Libre (Guatemala) – Guatemala
Raúl Romeva, de la Comisión de Asuntos Exteriores del Parlamento, dijo que los políticos con quienes se han reunido mostraron voluntad de lograr la …Ver todos los artículos sobre este tema

Mujeres en Guatemala
Radio Nederland – Netherlands
… de la Comisión de la Mujer Nineth Montenegro y el eurodiputado y vicepresidente de la delegación de la Unión Europea para América Central, Raúl Romeva.Ver todos los artículos sobre este tema

Piden comisión anticorrupción

SigloXXI

…Queremos observar cómo se toman las medidas urgentes que ayuden a cumplir los compromisos de paz firmados por Guatemala?, puntualizó Raúl Romeva, de la delegación europea.

Foto: Reunió amb el vicepresident del govern de Guatemala, Eduardo Stein. Font: Prensa Libre

Si ahir vaig poder escoltar la versió de les institucions governamentals i fiscalies mexicanes, avui he tingut ocasió de contrastar aquesta informació amb d’altres provinents d’organitzacions ciutadanes, de drets humans, observatori de drets humans, Comisión Mexicana de Derechos Humanos, així com amb Marta Micher, diputada del PRD i directora de l’Institut de la Dona de Mèxic DF (Inmujer). En totes elles s’ha posat de manifest les dificultats que tenen les organitzacions de la societat civil a l’hora de mantenir un diàleg amb les institucions governamentals, han qüestionat la manera com fonts oficials gestionen les dades, han criticat allò que anomenen el doble llenguatge governamental a l’hora d’explicar com aborden el fenomen dins i fora del país, etc… No cal dir que tot això m’ha deixat força preocupat. (segueix…)  

Les organitzacions cíviques denuncien tota mena d’amenaces i actituds hostils de part de les institucions governamentals federals, per a les quals sembla que l’única cosa que importa, afirmen les ONG, és que es doni una ‘imatge negativa del país’. De fet, puc confirmar personalment aquesta tesi ja que en les successives reunions que he mantingut amb fonts governamentals alguns interlocutors van arribar a afirmar que la seva voluntat primera era que l’informe sobre feminicidis no s’arribés a fer, però que si es feia, que no deixés en mal paper les autoritats mexicanes.   

Per altra banda, i com a fet simptomàtic de la gravetat el cas, aquests díes ha estat molt present en les noticies locals la mort de la dona indigena Ernestina Ascensión la qual posa no només en entredit l’actitud de l’exèrcit mexicà, sinó també la del propi President Calderón (veure aquesta noticia a La Jornada).

Finalment, tot just fa una hora, abans de dirigir-me a l’aeroport de DF, on em trobo en aquests moments escrivint aquesta darrera crònica del viatge, he tingut un contacte informatiu amb diferents mitjans del país preocupats pel fet que demà l’Alt Representant de la UE, Javier Solana, comença una visita oficial al país en el marc del Diàleg Polític que forma part de l’Acord d’Associació UE-Mèxic. Moltes entitats cíviques estan preocupades per si en l’encontre bilateral no s’afronten les moltes i greus qüestions relatives als drets humans que afecten Mèxic. Personalment penso, i així ho he dit en diverses ocasions, també a mitjans locals, que la clàusula democràtica forma part de l’Acord d’Associació signat entre les dues parts i que, per tant, cal tenir-la en compte en el diàleg. No fer-ho és preocupant i deslegimita no només la clàusula democràtica, sinó també el discurs que la UE fa de cara al món erigint la bandera d’una relació comercial privilegiada amb Mèxic fonamentada en el ple i absolut respecte pels drets humans.

Demà arribaré a Barcelona i dilluns hauré de presentar un primer esborrany de l’informe sobre feminicidis a Brussel.les. Això tot just comença, em temo.

Foto: encontre amb les entitats que treballen drets humans i drets de la dona, sobretot a Ciudad Juárez, a la seu de la Comisión Mexicana de Derechos Humanos. 

La primera constatació que cal fer és que la qüestió aquí és molt més present en les institucions, hi ha legislació, programes d’atenció, i major capacitat de gestió policial i judicial que la que he trobat a Guatemala. Tots coincideixen en la importància que ha tingut la pressió internacional per fer que les diferents institucions federals prenguessin cartes en l’assumpte. Malgrat que els i les interlocutores insistien sovint en el fet que Ciudad Juárez en particular, i Mèxic en general, era una situació molt diferent a Guatemala i la resta de països centreamericans (que surten de contextos de guerres civils), sí hi ha coincidència en el fet que el rerafons d’aquest fenòmen recau en tres pilars: preeminència de la cultura masclista (patriarcat); situació estructural de debilitat de les dones, especialment les més pobres, i elevats graus de dependència econòmica i afectiva d’aqueste front als homes; i, encara que cada cop menys, banalització del fenomen i, en conseqüència, poca capacitat institucional per tal de fer-li front. A banda, però, hi ha aspectes específics, per exemple la situació fronterera de Ciudad Juárez. (segueix…)  

Pel què fa a les propostes, hi ha hagut bona receptivitat a les linies principals en què estic basant l’informe: situar el tema de la violència contra les dones a l’agenda política europea i bilateral, reclamar atenció especial per aquest tema en els àmbits de cooperació europea, o fer un seguiment permanent de la qüestió en el marc de l’Acord d’Associació, entre d’altres.

Malgrat que hi ha molts d’altres temes relacionats amb els drets humans a Mèxic i dels quals n’he parlat en d’altres ocasions (veure categoria DDHH: Mèxic, …, així com informe d’Amnistia Internacional en documents adjunts), donat que la primera i principal motivació de la meva visita té a veure amb l’informe que estic preparant pel Parlament Europeu (i del qual he de tenir un esborrany a punt per enviar a traduir dilluns 16 a les 12.00), les reunions s’han centrat sobretot en el fenomen del feminicidi.

Finalment, entre les persones amb les que m’he entrevistat avui, fonamentalment gent de les institucions federals, estatals i fiscals, hi ha la Fiscal especial para la Atencion de Delitos relacionades con actos de violencia contra mujeres (Alicia Elena Pérez); Jefa Unidad Promoción Derechos Humanos (Maria Eugenia Diez); Presidenta Comisión Equidad Género Senado (Blanca Judith Diaz), Presidente Comisión Mixta México-UE (José Guadarrama); Embajadora México en UE (Sandra Fuentes); Subprocurador Estado de Chihuahua, Subsecretario para Asuntos Multilaterales y Derechos Humanos, y la Directora Instituto Nacional de la Mujer.

Demà toca la societat civil i ONG com la Comision Mexicana de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos (especialment amb les ONG que treballen sobre la qüestió dels feminicidis), Marta Micher, i col.lectiu d’ONG, periodistes, iniciativa mexicana contra la guerra en Irak, Juarez Women.com, alternativa socialdemócrata, grupo arcoiris Gay, periodistas irredentos, etc…

En el darrer dia de la meva visita a Guatemala, abans de marxar demà cap a Mèxic, participaré aquesta tarda en la conferència ‘Mujeres en Guatemala, entre la violencia y la impunidad‘, organitzada per Radio Netherland, Netherlands Institute for Multiparty Democracy i OxfamNovib. Per altra banda, adjunto un article titulat ‘Centroamérica: las dimensiones de un flagelo‘, publicat al portal  Mujereshoy, en què parlen de la tasca que estem duent a terme en la lluita contra els feminicidis. (segueix…)

Centroamérica. Las dimensiones de un flagelo, por Ana María Portugal

(publicado em Mujereshoy el 03/04/2007)

La noticia de que el Congreso de EE.UU. investigará los dos mil asesinatos de mujeres y niñas ocurridos desde 2001 en Guatemala, coloca a ese país en la lista negra de la impunidad y el atropello a los derechos humanos de las mujeres. Pero no es el único en el área de Centroamérica dentro de la lista.

Recientemente el Comité de la Cámara de Representantes de Asuntos Extranjeros del Congreso estadounidense, aprobó la Resolución 100 para investigar exhaustivamente la acción del Estado y la justicia de Guatemala en los casos de 2 mil mujeres y niñas asesinadas desde el año 2001.

Quien promovió esta iniciativa fue la congresista Demócrata Hilda Solís, conocida activista del Medio Ambiente y de los derechos de las mujeres latinas. En años pasados Solís apoyó similar investigación en Ciudad Juárez. ?Las familias de las víctimas merecen una investigación justa y honesta de la muerte de sus esposas, madres e hijas, en lugar de ser intimidadas e ignoradas?, dijo Solís para quien los gobiernos de Guatemala y Estados Unidos, ?deben trabajar en la búsqueda de una solución?.

La Resolución aprobada cuenta con el apoyo de Amnistía Internacional (AI), la Oficina en Washington para Asuntos Latinoamericanos (WOLA, por sus siglas en inglés), el Centro de Recursos Centroamericanos (CARECEN) y el Centro para Estudios de Género y Refugiados. En la misma línea de apoyo se inscribe la petición del eurodiputado Verde de Cataluña, Raúl Romeva que instó a la Unión Europea (UE) abordar el fenómeno de las muertes de mujeres en sus relaciones con México y Centroamérica, sugiriendo el nombramiento de un experto dentro de las representaciones de la UE.

Romeva, vicepresidente de la Comisión de Mujeres y Género de la Eurocámara, está muy preocupado por los niveles de impunidad, indiferencia y desidia de los gobiernos centroamericanos frente al flagelo de los asesinatos de mujeres. Anota que la corrupción y la ausencia de un marco jurídico apropiado son factores que dificultan la acción de la justicia sobre los casos de muertes violentas de las mujeres. Romeva cree que una vía decisiva para ejercer presión es aplicar una cláusula de derechos humanos en los acuerdos de la Unión Europa con los países centroamericanos.

Crímenes de lesa humanidad

La crisis de gobernabilidad e inestabilidad política que vive gran parte de Centroamérica ha desencadenado un clima de violencia que contamina todos los aspectos de la vida cotidiana. La sensación de caos, miedo e inseguridad es general. ?Guatemala se ha convertido en un país sumamente violento, que presenta graves dificultades para vivir y para desarrollarse?, advierten las activistas del Grupo de Apoyo Mutuo (GAM), una de las organizaciones más activas en la lucha contra los asesinatos de mujeres.

No llama la atención que gran parte de ciudadanos y ciudadanas de Guatemala, Honduras, El Salvador, Nicaragua, sientan profunda desconfianza en las instituciones encargadas de velar por su seguridad y de administrar justicia. Hablar del fenómeno del femicidio/feminicidio es hablar de impunidad, corrupción, misoginia, indiferencia. En Guatemala es conocida la respuesta que dio el Presidente a la pregunta de un periodista sobre el estado de las investigaciones de los asesinatos de mujeres: ?lo mejor es que las mujeres no salgan solas, que no anden de noche para que no se expongan?.

Ser mujer y vivir en sociedades de extrema violencia es un factor de riesgo. Si agregamos la condición de pobreza y el origen étnico, tenemos un componente sobresaliente en las estadísticas de muertes violentas. También podemos incluir otros ingredientes infames que van desde las expresiones de desprecio y misoginia de la policía, jueces y abogados, hasta las coberturas sensacionalistas que los medios ofrecen de los asesinatos calificados como ?crímenes pasionales?, y/o producto de ?emociones violentas por celos?, que dejan traslucir la sospecha de que la víctima no era una ?mujer decente? porque se dedicaba a la prostitución.

Para Marcela Lagarde, ex diputada feminista y figura clave en México en la lucha por esclarecer los feminicidios, los asesinatos de mujeres por razones de género, deben ser considerados ?delitos de lesa humanidad?. La magnitud de este flagelo lo justifica.

Vencer murallas

Un flagelo que no resiste ninguna medición estadística dadas las precarias condiciones tecnológicas de las instituciones especializadas en delitos. Eso lo saben las investigadoras feministas, y las activistas de organizaciones de mujeres que se atreven a sortear la maraña de papeles dispersos y archivos sin catalogar, que irrumpen en procuradorías, comisarías y otras dependencias de la administración de justicia, dispuestas a encontrar las pistas y no darse por vencidas frente a la muralla del silencio y/o la indiferencia que quieren romper.

A partir del estudio pionero de Ana Carcedo y Monserrat Sagot en Costa Rica, iniciado a finales de la década del 90 del siglo pasado, se han agregado una serie de excelentes y documentados trabajos de recopilación y análisis. Podemos destacar entre los más recientes, el ?Monitoreo sobre Femicidio/Feminicidio en El Salvador, Guatemala, Honduras, México, Nicaragua y Panama, 2003-2006?, realizado por el Comité de América Latina y El Caribe para la Defensa de los Derechos de la Mujer (CLADEM-Centroamérica) (Ver: www.isis.cl/Feminicidio); ?Crímenes Contra la Humanidad. Investigación Preliminar, 2005?, una iniciativa de la diputada Alba Estela Maldonado, de la bancada de Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URGN) (Ver en sección Publicaciones de Mujeres Hoy).

Bajo postulados parecidos es el trabajo ?El feminicidio en El Salvador: análisis de protocolos-registros? elaborado por la Organización de Mujeres Salvadoreñas por la Paz (ORMUSA). Este documento tiene la finalidad de coadyudar a la sistematización y visibilización de la muerte violenta de mujeres en ese país y, al mismo tiempo, hacer un llamado a las instancias que aplican justicia para que adopten las medidas pertinentes en función de prevenir la violencia sexista y pongan fin a la impunidad en la comisión del delito.

Aportes igualmente valiosos vienen de los distintos organismos de derechos humanos nacionales y regionales, como El Consejo Centroamericano de Procuradores de Derechos Humanos del Instituto Interamericano de Derechos Humanos (IIDH) que en el año 2006 presentó el estudio ?Situación y análisis del femicidio en la Región Centroamericana?. Otros centros académicos y entidades vinculadas a la administración de justicia han divulgado documentos y convocado seminarios y talleres de capacitación para jueces y abogados. Muchas de estas instancias en más de una oportunidad han intervenido en la elaboración de propuestas legislativas.

Vigilancia a los medios

Un aporte en la línea de medios de comunicación es el documentado trabajo ?Investigación en Prensa escrita sobre Violencia Contra las Mujeres, 2006? realizado por el Centro de Reportes Informativos sobre Guatemala (CERIGUA), una agencia de noticias con quien Isis Internacional tiene una alianza estratégica para la difusión conjunta de información sobre la condición social de las mujeres en la región. El meollo de la investigación de CERIGUA, fue la recolección en forma cuantitativa y cualitativa de las informaciones relacionadas con las muertes violentas de mujeres en cinco medios escritos de circulación nacional, para luego hacer un breve análisis sobre la información presentada por los medios y el contexto en el que se da.

El sentido principal de esta tarea es llamar la atención a las y los reporteros, editoras/es, jefas/es de información y/o responsables de la línea editorial de los medios de comunicación guatemaltecos ?para que a través de la autorregulación y sin generar conflicto con la vigencia del derecho a la libertad de expresión, presenten una imagen equilibrada de la mujer, no sólo como víctima de algún suceso o como objeto publicitario?. Finalmente, el estudio de CERIGUA, es un acompañamiento a la lucha de los movimientos y redes de mujeres de Guatemala y un aporte a la discusión sobre el abordaje del femicidio/feminicidio en la agenda mediática.

Orígenes de una causa

Fue en la última década del siglo pasado, cuando ante la sucesión ininterrumpida de noticias sobre mujeres asesinadas por maridos, convivientes, novios, ex parejas y/o desconocidos, en Ciudad Juárez, estado de Chihuahua, México, que las distintas organizaciones feministas y familiares de las víctimas iniciaron una gran movilización expresada en campañas, acciones de protesta y otras iniciativas involucrando a organizaciones de derechos humanos, sectores políticos progresistas, organismos internacionales, así como a los movimientos feministas de todo el mundo.

La primera cruzada emprendida a nivel continental contra los femicidios y/o feminicidios fue liderada por la Red Feminista Latinoamericana y del Caribe Contra la Violencia Doméstica y Sexual con la puesta en marcha de la Campaña ?Por la Vida de las Mujeres, Ni una Muerte +? que durante tres años desde 2001, desplegó numerosas acciones de denuncia en los distintos países inventariando el fenómeno que ya empezaba a extenderse a territorios de Centroamérica como Guatemala, El Salvador, Honduras y Nicaragua. Visibilizar los hechos y las causas de la violencia sexista que culminaban en asesinatos fue una de las principales tareas de las redes feministas locales y nacionales.

Una acción decisiva de la Campaña se expresó en el seguimiento a la cobertura noticiosa de los medios de comunicación que produjo los primeros estudios sobre el fenómeno realizados por las ONG de mujeres y la academia volcados en documentos, libros, videos, exhibiciones de arte y hasta producciones cinematográficas como en México. Dentro de esta cosecha figura el Banco de Datos sobre Feminicidio en América Latina y el Caribe Español (BDF) iniciativa pionera de Isis Internacional. (www.isis/Feminicidio/cl).

Al término de esta Campaña, Isis Internacional que actuó como coordinadora, sintió que era fundamental preservar el trabajo documental producido por la Red durante los tres años de actividades, iniciando así la tarea de recolección y sistematización de la información volcándola en una gran base de datos on line que fue alojada en el Banco de Datos sobre Feminicidio en América Latina y el Caribe Español (BDF), iniciativa pionera apoyada por el Fondo de Desarrollo para la Mujer de Naciones Unidas (UNIFEM) desde 2004.

Actualmente el BDF se alimenta en gran medida con la información que envían las redes de los movimientos de mujeres antiviolencia, ONG, organizaciones de derechos humanos, academia y los distintos servicios informativos de las redes de periodistas y comunicadoras/es de todo el continente. Indudablemente la persistencia comprometida de las mujeres organizadas de los países centroamericanos es una garantía para impedir que los miles de mujeres muertas sean olvidadas.

Documentos:

Situación y análisis del femicidio en la Región Centroamericana. IIDH.

Investigación en Prensa Escrita sobre Violencia Contra las Mujeres. CERIGUA.

El feminicidio en El Salvador: análisis de protocolos-registros. ORMUSA.

Foto: El Grupo de Apoyo Mutuo (contrapart d?Oxfam a Guatemala) és un dels més actius en la qüestió de la violència contra les dones. Font: OxfamNovib

En les diferents reunions que estem mantenint apareixen sovint dos temes que se situen entre els factors que, si no són causa, sí que resulten fonamentals per entendre les dificultats a l’hora de fer front als feminicidis: la manca de recursos i mitjans per tal de dur a terme investigacions en condicions, i l’elevadíssim grau d’impunitat amb què queden molts d’aquests crims. Ambdós temes han estat centrals en les reunions que hem mantingut tant amb els candidats i candidates presidencials (Alvaro Colom -UNE-, Alejandro Giammattei -GANA-, Rigoberta Menchú -Encuentro por Guatemala/Winag-, Alfredo de León Solano -URNG/Maiz-, i Otto Pérez -Patrido Patriota-, així com amb els diferents grups polítics al Congrés, i fins i tot amb el vicepresident de l’Executiu Eduardo Stein. (segueix…)

Sorprèn, potser, el fet que absolutament ningú hagi negat aquest fet fins el punt que s’accepta com un problema estructural que la violència organitzada estigui incrustada en tots els nivells de l’Estat (executiu, legislatiu, judicial, policia, etc…).

Per altra banda, també hi ha una total coincidència sobre el fet que la lluita contra la violència contra les dones és una qüestió important. La diferència, però, rau en el gra de prioritat que cada grup polític li concedeix. De fet, un cop més només les formacions de Encuentro/Winag i la de la URNG/Maiz, ambdues d’esquerres, i en part la UNE, de centreesquerra, plantegen propostes concretes a curt, mig i llarg termini amb l’objectiu d’erradicar aquesta mena de violència.

Finalment, avui ha estat un dia dedicat fonamentalment a la societat civil i les ONG. Des del matí ens hem reunit amb entitats que treballen sobre qüestions com drets humans, drets pobles indígenes, dones, justícia social, racisme, etc… Preguntats sobre l’efecte que causa en la seva feina les resolucions i posicionaments polítics de tant en tant impulsem en el si del Parlament Europeu, tots han respost que els és absolutament útil aquesta tasca de vigilància internacional. Recordo, per exemple, l’efecte de la resolució en què demanàvem l’extradició de Rios Mont i d’altres exmilitars (veure Primeres conseqüències de la resolució d’urgència sobre Guatemala del Parlament Europeu), o la més recent en què condemnàvem l’assassinat dels diputats salvadorencs a Guatemala i reclamàvem l’adopció immediata de l’acord sobre la Comissió Internacional Contra la Impunitat de Guatemala -CICIG- (veure a Urgències: Guatemala i drets LGBT a Nigèria).

Foto: Amb Alba Estela Maldonado, diputada i cap de ‘bancada’ de la URNG/Maiz.