Feminicidis (VI): Guatemala, Estat fallit
Després de reunir-nos amb els embaixadors de la UE (cos diplomàtic), amb la Premi Nobel de la Pau i ara candidata presidencial Rigoberta Menchú (Encuentro por Guatemala-Winag), amb el candidat del GANA Alejandro Giammatei, amb els responsables de la Comissió Europea i amb diversos representants de la societat civil i política que integren un projecte de ‘gestió de conflictes en contextos electorals’, una cosa m’ha quedat clara: Guatemala s’assembla cada cop més a allò que anomenem un Estat fallit, tot i que hi ha qui fins i tot diu que no pot ser un Estat fallit perquè mai ha arribat a ser veritablement un Estat. (segueix….)
El principal problema de Guatemala és l’elevat grau que adopten les diferents violències que pateix (directa, estructural i cultural) així com la manca de capacitat institucional per gestionar les situacions conflictives. En altres paraules, no existeix Estat de dret. Tot plegat es tradueix, per exemple, en enormes graus d’impunitat com ho demostra el fet que el 97% dels crims comesos quedin sense jutjar i que dels 3% que sí es jutgen, com que no hi ha capacitat per investigar científicament els fets, acaben comportant sentències injustes basades sovint exclusivament en suposats testimonis que la majoria de les vegades estan condicionats per pressions de tota mena, incloses les amenaces de mort.
Tot aquest context, lògicament, també afecta la manera d’afrontar la violència contra les dones. En totes les reunions hem abordat la qüestió, i en totes elles ha quedat clar també que dos dels factors que fan especialment preocupant aquesta pràctica són: primer, la preeminència d’una cultura patriarcal, i segon, el fet que aquesta violència en particular està sovint motivada per la situació de debilitat estructural que pateix la dona en la societat guatemalteca, cosa que, malgrat que afecta a tots els nivells sòcioeconòmics, és especialment greu en els nivells més pobres.
En aquest sentit, és cert que l’aparició de la candidatura de Rigoberta Menchú aporta un element nou prou interessant: una dona indigena pot aspirar a Presidenta de la República. D’entrada ja ha trencat amb un doble tòpic: les dones i els indigenes no tenen espai en el sistema de partits tradicionals de Guatemala. I és que aquest és un altre dels problemes que hem tractat també a fons en les successives reunions i que seguirem analitzant demà: la debilitat i fragilitat del sistema de partits a Guatemala. La gran majoria estan ‘contaminats’, i per tant condicionats, per diner provinent del narcotràfec, el nivell de transfuguisme postelectoral és elevadíssim, com també ho és el nivell de clientelisme i de caudillisme existent, les petites oligarquies controlen el poc Estat que existeix, i s’esforcen per tal que aquest no creixi, tothom reconeix que hi ha debilitat institucional però ningú, ni tant sols els partits actualment en el govern, assumeixen cap responsabilitat sobre la situació actual. Tot plegat fa que la gent no confii gens en les institucions ni en els partits tradicionals, cosa que fa pensar que, potser, l’aposta de na Rigoberta pugui tenir algun impacte. Si bé es dificil pensar que pugui guanyar (ni ella mateixa s’ho planteja), la seva aposta per fer una coalició amb Encuentro por Guatemala (la formació d’una altra dona clau en la revolució democràtica guatemalteca, Nineth Montenegro, ex URNG) la seva presència en la cursa presidencial, però sobretot la creixent força que els moviments socials i indigenistes estan assumint pot resultar interessant a mig termini. La paradoxa, potser, és que el discurs intercultural de na Rigoberta atreu més a sectors no indigenistes que als mateixos indigenes, molt dividits entre ells (de fet, tant el FRG com la UNE ja n’han incorporat a les seves candidatures).
En conclusió, per fer front als feminicidis a Guatemala cal afrontar simultàniament a tres problemes que superen ampliament la qüestió de la violència contra les dones: la cultura del patriarcat, la desigualtat estructural i la fragilitat institucional. La mala notícia, però, és que no sembla que es donin les condicions per tal que sigui pensable a curt termini comptar amb institucions guatemalteques enfortides i creibles, i aquest és, per tant, un dels reptes que ha d’assumir la UE en la seva relació amb aquest país.
Foto: reunió amb la candidata Rigoberta Menchú.
