Feminicidis (IX): Jornada intensiva a Mèxic DF
La primera constatació que cal fer és que la qüestió aquí és molt més present en les institucions, hi ha legislació, programes d’atenció, i major capacitat de gestió policial i judicial que la que he trobat a Guatemala. Tots coincideixen en la importància que ha tingut la pressió internacional per fer que les diferents institucions federals prenguessin cartes en l’assumpte. Malgrat que els i les interlocutores insistien sovint en el fet que Ciudad Juárez en particular, i Mèxic en general, era una situació molt diferent a Guatemala i la resta de països centreamericans (que surten de contextos de guerres civils), sí hi ha coincidència en el fet que el rerafons d’aquest fenòmen recau en tres pilars: preeminència de la cultura masclista (patriarcat); situació estructural de debilitat de les dones, especialment les més pobres, i elevats graus de dependència econòmica i afectiva d’aqueste front als homes; i, encara que cada cop menys, banalització del fenomen i, en conseqüència, poca capacitat institucional per tal de fer-li front. A banda, però, hi ha aspectes específics, per exemple la situació fronterera de Ciudad Juárez. (segueix…)
Pel què fa a les propostes, hi ha hagut bona receptivitat a les linies principals en què estic basant l’informe: situar el tema de la violència contra les dones a l’agenda política europea i bilateral, reclamar atenció especial per aquest tema en els àmbits de cooperació europea, o fer un seguiment permanent de la qüestió en el marc de l’Acord d’Associació, entre d’altres.
Malgrat que hi ha molts d’altres temes relacionats amb els drets humans a Mèxic i dels quals n’he parlat en d’altres ocasions (veure categoria DDHH: Mèxic, …, així com informe d’Amnistia Internacional en documents adjunts), donat que la primera i principal motivació de la meva visita té a veure amb l’informe que estic preparant pel Parlament Europeu (i del qual he de tenir un esborrany a punt per enviar a traduir dilluns 16 a les 12.00), les reunions s’han centrat sobretot en el fenomen del feminicidi.
Finalment, entre les persones amb les que m’he entrevistat avui, fonamentalment gent de les institucions federals, estatals i fiscals, hi ha la Fiscal especial para la Atencion de Delitos relacionades con actos de violencia contra mujeres (Alicia Elena Pérez); Jefa Unidad Promoción Derechos Humanos (Maria Eugenia Diez); Presidenta Comisión Equidad Género Senado (Blanca Judith Diaz), Presidente Comisión Mixta México-UE (José Guadarrama); Embajadora México en UE (Sandra Fuentes); Subprocurador Estado de Chihuahua, Subsecretario para Asuntos Multilaterales y Derechos Humanos, y la Directora Instituto Nacional de la Mujer.
Demà toca la societat civil i ONG com la Comision Mexicana de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos (especialment amb les ONG que treballen sobre la qüestió dels feminicidis), Marta Micher, i col.lectiu d’ONG, periodistes, iniciativa mexicana contra la guerra en Irak, Juarez Women.com, alternativa socialdemócrata, grupo arcoiris Gay, periodistas irredentos, etc…
Penso qu’ès molt important la presencia de la dona en càrrecs estatals, fiscals, moviments d’ajudar als mes necessitats per poder denunciar aquesta violència física que no s’ature en països on es fomente la societat masclista, on no hi ha unes institucions que garanteixin la seguretat ciutadana. A aleshores, que pot fer Centre Americà? Necessite la participació, el suport de l’UE, de les Nacions Unides, de totes i tots.
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.( art.5 Declaració Universal dels Drets Humans)
La violència contra les dones és el crim encobert més gran de la humanitat.(Resolució de les Nacions Unides)
La declaració Universal dels Drets Humans empara les dones que estan en alguna d’aquestes situacions, i recomana als estats signants de pendre les mesures adients per tal d’evitar-les. (Associació Ca la Dona)
L’informe que estàs preparant pel Parlament Europeu intensificara el desplegament de les mesures convenients per fomentar la formació social i institucional per a l’igualtat de gènere i la penalització efectiva dels Feminicidis. Els mecanismes segur que hi son.