El Parlament Europeu i la lluita contra els feminicidis (publicat a El Punt, l’11/07/07) (Feminicidis XV)
Adjunto l’article que em publica avui El Punt en relació a l’informe que estic fent sobre els assassinats de dones a Mèxic i Amèrica Central: ‘El Parlament Europeu i la lluita contra els feminicidis’ (per Raül Romeva, El Punt, 11/07/07):
"A priori sembla que hauria de ser senzill, i fins i tot obvi, que el Parlament Europeu adoptés un posicionament clar i ambiciós pel què fa a la necessitat de fer front a la violència contra les dones tant a Mèxic (amb qui la UE té un Acord d’Associació) com als països d’Amèrica Central (regió amb la qual s’està negociant aquest Acord). Tanmateix, en tant que ponent del Parlament Europeu sobre la qüestió dels feminicidis i, en particular, sobre el paper de la UE en la lluita contra aquest fenomen, constato, tot lamentant-ho, que no ho està essent gens de fàcil.
En primer lloc, el caràcter certament global del fenomen fa que algunes i alguns col.legues argumentin que no hauríem de focalitzar-nos en una regió i/o país en concret, i menys encara donar lliçons des d’una Europa on encara hi ha, malauradament, massa víctimes per culpa de la violència de gènere. (segueix…)
Tanmateix, és també evident que hi ha importants diferències pel què fa a la dimensió del problema, així com a la manera de fer-li front. El repte principal aquí consisteix a reduir l?elevadíssima impunitat que empara aquesta mena de delictes.
En segon lloc, es tracta d’un fenomen complex i multi-dimensional, però en què el problema fonamental rau en la preeminència d’una cultura del patriarcat que atorga valors diferents a la vida de dones i homes, i que redueix la violència contra les dones a simples accidents, anècdotes o, fins i tot, que en fa responsables les víctimes per allò tan lamentable del ‘alguna cosa hauran fet’. I és precisament per què cal canviar aquesta cultura que cal que les institucions, a tots els nivells (preventiu, fiscal, policial, legislatiu, penal, mèdic, etc…) prenguin mesures decidides per combatre la impunitat que acostuma a emparar aquesta mena de crims, especialment en països com els que tracto en el meu informe.
Finalment, el tercer grup de reticències provenen de les pròpies ambaixades que, en molts casos, estan més preocupades per preservar la bona imatge del seu país que per fer front al problema d’arrel. Aquí acostumo a respondre que no hi ha millor publicitat per un país en què hi ha el volum de violència contra les dones com el que existeix a Mèxic i alguns altres d’Amèrica Central (sobretot Guatemala i El Salvador), que liderar, també a escala mundial, la lluita contra el fenomen, per la qual cosa tota ajuda i col.laboració de la UE en aquest sentit hauria de ser benvinguda.
Pel què fa a les propostes que es fan a l’informe, són de dos tipus: un primer grup va destinat als països concernits, i consisteixen a demanar-los un major compromís amb la legislació internacional, avenços en tots els àmbits, eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les lleis nacionals i un major acompanyament i diàleg amb les organitzacions de víctimes i d’altres organitzacions de drets humans. El segon grup de propostes està destinat a les institucions europees, fonamentalment el Consell i la Comissió. Entre d’altres, es demana que el tema de la lluita contra el feminicidi estigui present de manera permanent i sistematitzada en el marc del diàleg polític amb els països concernits; que en els programes de cooperació bilateral es prioritzi aquesta aspecte; que es duguin a terme estudis d’impacte en quant a Gènere de tots els Acords existents o en negociació, o que s’estableixi la figura del o la coordinadora per a qüestions de gènere en totes les delegacions comunitàries.
Així doncs, no només trobo plenament justificat que el Parlament Europeu s’impliqui en aquesta lluita, sinó que em sorprèn les enormes dificultats que estic trobant. Confio que finalment l’informe s’aprovarà en la mini-plenària d?octubre, i que tots els grups de l’Eurocambra se’l faran seu. I llavors ens preguntarem (ens preguntaran): com és que ha costat tant avançar, si el tema és tant obvi? I haurem de respondre que, malauradament, no ho és tant d’obvi, almenys no per a tothom. I és precisament per això que cal insistir".
Font foto: Radio Nederland