Allà, al Camp de Túria, torna l’exposició.
A la Casa de Cultura de la Pobla de Vallbona hi serà fins el 5 de juny, encara que la recomanació és d’anar, si més no, aquest divendres a les 19.00 que és quan s’inaugura oficialment i mudada.
Mentre esperàvem que es fera l’hora d’inaugurar oficialment l’exposició dels gravats de Jordi sobre l’Ovidi, el Ricard de Tinta Invisible que ens acollia amb una hospitalitat fora mides deixà caure el dubte amb trampa: és hui quan fa 21 anys que es va morir? Dic amb trampa perquè, com ell mateix havia dit, havien estat ja parlant-ne.
I si, resulta que havíem triat per a inaugurar l’exposició el dia de l’aniversari de la mort d’Ovidi Montllor. Hauríem d’haver caigut en el detall, encara que no som molt posats a això de les solemnitats, de manera que vam acabar commemorant-lo sense esperar-s’ho. La coincidència ens la va confirmar poc després la Jana Montllor, la filla menuda de l’artista alcoià qui no es va voler perdre l’acte i qui es va quedar impressionada per l’obra.
Hi va haver prou d’accent valencià en aquell sarau. Hi van passar per allà l’Òscar Briz, a 
qui acabaven d’entrevistar a VilaWeb; el Pau Benavent, un dels valdalbaidins legalment infiltrats en la tele de la Generalitat de Dalt; Blanca Juan que ho està estudiant tot per allà; Mai Oltra retratant i filmant coses impensables… Fins i tot un mexicà trasplantat a Barcelona des del Carme de València. I els de casa, completament desconeguts.
El Roger va ser dels primers a arribar i dels últims a anar-se’n, sense deixar de ser cortés com nosaltres amb els amfitrions que no paraven de posar cerveses a la nostra disposició. De fet, va eixir del local amb nosaltres per travessar el carrer i entrar al restaurant que hi ha enfront. Un negoci familiar centenari de gustos casolans, tracte mediterrani i decoració congelada en algun moment indefinit.
D’allà, el guia local ens va dur a un local de referència per als entesos en begudes (i diria jo que també en cites), de foscor estudiada i barman amb un parell de doctorats en barreges alcohòliques i converses que mai no repetirà per discreció professional. El punt final el posà un taxista desubicat, amb nocions poc clares de les cantonades de referència on se suposa que havia d’anar i que sempre acabava saltant-se.
I ara ja toca anar preparant la maleta per a la pròxima inauguració, perquè aquest viatge hem de fer un viatge per arribar allà on ens esperen. És a Barcelona, a Tinta Invisible, en una casa d’artistes que treballen amb molts altres artistes de primera divisió i on els gravats podran veure’s fins el 8 d’abril.
Dijous, a les set de la vesprada, serem allà saludant i conversant amb tothom qui vindrà. En oriental, si cal.
Si vas pel carrer Major d’Ontinyent, en direcció a la plaça on hi ha l’ajuntament (els ajuntaments: el nou i el vell), a la mà dreta et trobaràs una casa d’antigor demostrada a la frontera, però domesticada a l’interior. Oficialment allò és el número 3 del carrer de Gomis, un personatge ontinyentí il·lustre, sobretot de manera oficial enguany.
La bona qüestió és que en aquell casalot de família rica, dissabte estarem inaugurant l’exposició d’Ovidi, perquè ja tocava tornar a casa, a la Vall d’Albaida.
A les set de la vesprada vos esperem allà, on ara és el Centre Cultural Caixa Ontinyent. L’exposició estarà visitable fins el 20 de març, perquè tingueu temps a triar quins gravats vos agraden més i els encomaneu.
El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances
Exposició de Jordi Albinyana
Amb el suport de: 
No, no s’havia acabat. Si havíeu consultat l’agenda ja ho devíeu haver comprovat, però si no, potser pensàveu que ja no li quedava recorregut a l’exposició. Però no. De cap de manera.
Divendres anem a l’Eliana a inaugurar-la, al Centre Sociocultural (a la plaça del Jutge Comes) on ja l’han instal·lada aquest dijous. A les 19.30 farem l’acte oficial i vos saludarem i ens en farem una.
Convidats esteu.
El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances
Exposició de Jordi Albinyana
Amb el suport de:
Un poc més, i el dia que fem la festa a casa se’ns en passa de llarg. Vull dir que és ja despús-demà divendres quan parem l’exposició al poble i encara no ho havíem explicat ací.
Doncs això, que divendres s’inaugura l’exposició ‘El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances’ a la Casa Santonja, aquella que quan érem joves (jo, Jordi encara un monyicot) ens vam encabotar a salvar de l’abandó i la defunció per ensorrament.
A les 8 de la vesprada tindrem la porta oberta, explicarem de què va allò dels gravats, i com i per què, i l’amic Hugo Mas amb les seues cançons deixarà amb la boca oberta els qui no el coneguen. Als altres també, però ja estarem preparats. I si em voleu fer cas, apunteu-vos al sopar a Casa Manolo (962200893) on seguirem la festa entre taules ben parades i assortides alcoianament, i continuarem escoltant l’Hugo Mas amb una actuació d’intimitat ovidiana.
Si no voleu, no em feu cas, però en acabant no vingueu ploricant.
http://www.youtube.com/watch?v=dYsxdcRjsVo?rel=0
És cert: sempre hi ha més caps que barrets, i no hi ha mans d’arribar a tot. Divendres passat vam inagurar l’exposició a Benigànim, sense haver pogut passar per ací a explicar-ne alguna cosa amb anterioritat. Ni amb posterioritat. Dissabte de matí ja tornava jo a estar a Benigànim per una cosa relacionada amb el diccionari on apareixerà això dels caps i els barrets.
Sempre hi ha romanços, i entre ous i colomins no arriba el temps per a tot. Però de hui no podia passar que anunciara la pròxima exposició, que inaugurem dissabte a cals orelluts. La despengem de cals ganxuts de Benigànim i ens n’anem a Castelló de la Plana, on aquest cap de setmana tenen un bon tuacte en homenatge a l’Ovidi, al qual han tingut l’amabilitat de convidar-nos a participar.
Estarem al Centre Municipal de Cultura, on a les 19.00 farem la inauguració.
Quan arribareu, trobareu uns quants personatges de la família Borja esperant-vos per a acompanyar-vos a entrar a la sala de l’exposició. Les grans personalitats, fins i tot les històriques, no volen perdre’s una oportunitat com la que hi haurà ara a Gandia de visitar l’exposició ‘El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovid, 20 anys de vacances‘.
En aquesta ocasió, els gravats i les planxes tenen companyia: uns esbossos del que després han sigut els treballs finals donaran una imatge més àmplia del procés creatiu.
Helena Montllor va visitar l’exposició al Micalet, i no se’n va tornar a casa de buit.
Dels deu gravats dedicats a son pare, va triar el de ‘Teresa’
Mireu quina foto més bonica!
Les Escoles Pies de Gandia ja llueixen la publicitat de l’exposició. Divendres 28 inaugurem.
Ja sabeu que fins el 15 d’agost podeu anar a visitar l’exposició El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances al Palau d’Otos. Però com que les coses s’han de fer ben fetes, hem anat ja a veure la sala de Gandia que l’acollirà a partir de l’1 de setembre -açò no para.
L’espai Coll Alas és espectacular. Però en tindre instal·lada l’exposició amb els complements especials per a aquesta oportunitat, la sala quedarà més mudada que un margalló.
El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances
Exposició de Jordi Albinyana
Amb el suport de:
Després d’haver conquerit una part de la ciutat de València, ara toca tornar a la nostra comarca seguint el periple d’exposicions. Demà dissabte inaugurem a Otos, que és quasibé com jugar a casa, perquè allà ja n’hem viscudes de bones.
Al Palau, a les 21.00, tallarem la cinta i explicarem el procés creatiu de les obres. Diu que l’ajuntament posarà en acabant un plantaet. Faria goig que el compartírem.
El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances
Exposició de Jordi Albinyana
Amb el suport de:
Tret d’un fet que he dubtat a qualificar-lo de fenomen paranormal, i que em va costar alamont d’entendre, llevat d’això, la nauguració ahir de l’exposició dels gravats de Jordi Albinyana sobre Ovidi a la Societat Coral el Micalet va anar molt i molt bé.
La introducció evidentment i comprensiblement gens imparcial de Francesc Mompó, sentida i accentuada, va donar pas a la intervenció de l’artista, qui explicà el procés de la idea i la plasmació de l’obra. Massa discreta. Això ho hem de millorar. Després els amics d’Arrop i Tallaetes brodaren unes cançons d’Ovidi entre un públic agradablement sorprés per la qualitat d’aquelles interpretacions, entre les quals una espontània (olleriana, per a ampliar el repertori local) n’animà una amb pas de valencianes. La veu infal·lible i metòdica de Francesc Anyó aborronà (en sóc testimoni: ho vaig veure) amb l’Autocrítica i Crítica, just davant el gravat que en fa una representació. A tot lo món, i sobretot als amos de la casa i als artistes de la cançó i de l’entonació, moltíssimes gràcies.
Va ser el final de la programació, més o menys controlada. En acabant vingué el temps de contemplar amb calma l’obra, de parlar-ne i de comprar-ne. No hi va faltar cap d’aquests components. I el temps de les converses.
No sé amb quanta gent vaig parlar. Ni quantes converses vaig arribar a dur alhora. Sobretot una que des que hi vaig arribar que no va poder ser més que amb caràcter intermitent.
Fins el 26 de juliol es pot veure l’exposició al Micalet. Dels assistents ahir, ningú no en va eixir despagat.
Demà toca anar a València, i ara ja no ens posaran l’os. Anem a inaugurar, en un lloc ben emblemàtic de la cultura i de la ciutat, l’exposició ‘El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances‘ de Jordi Albinyana.
L’artista ha estat hui preparant l’exposició perquè demà, a les set de la vesprada, tot estiga a punt al Micalet per a tallar la cinta i deixar córrer les sorpreses que vulguen fer-se presents. Allà estarem fent costat a l’artista i saludant-vos si veniu. Si no ho feu, sabeu que teniu fins el 26 de juliol per a passar per allà a admirar els gravats i comprar-ne com més millor.
http://www.youtube.com/watch?v=osvATBFJhns?rel=0&w=420&h=315
Divendres pleguem l’exposició de la Casa de la Joventut de Cocentaina i embalem els gravats per a la pròxima cita.
Dijous 2 de juliol inaugurem a la ciutat reconquerida: anem a València. Vos esperem a la Societat Coral el Micalet. A les set de la vesprada fem el sarau amb amics, coneguts i alguna sorpresa.
Francesc Mompó, també ollerià, farà de mestre de cerimònies.
Passarem llista!
El pas del temps farà de nosaltres colors. Ovidi, 20 anys de vacances
Exposició de Jordi Albinyana
Amb el suport de:
