Blog d'en Xavier Mir

Ja feia molt de temps que l’independentisme tenia tots els arguments a favor seu. És per això que el suport social a la independència ha crescut tant, sobretot, des del 2006, quan el nou nat estatut va quedar a la via morta. Després d’aquell darrer intent, tots sabíem què vindria. I el temps ho ha confirmat. Som a les portes d’unes eleccions decisives en què no és gens impossible una majoria de diputats disposats a proclamar la independència o a condicionar de tal manera la legislatura que cap altre programa electoral autonomista no tingui sentit.

En aquest context era important que, més que continuar donant voltes als mateixos arguments i més que continuar alimentant debats interns amb arguments que tots coneixem ja sobradament, s’encaressin dos nous reptes: (1) fer arribar aquest missatge sense complexos ni prejudicis  als sectors que encara no han entrat en la dinàmica i (2) començar a produir i presentar missatges audiovisuals creatius. Esquerra acaba de fer una bona aportació en aquesta línia.

Mentre altres partits han basat els seus productes audiovisuals de precampanya en idees d’il·lusió per renovar l’autonomia i de creences en la continuïtat, Esquerra diu clarament i de manera creativa que la situació és la que és i que hi ha una sortida. La imatge de l’ascensor i de les dues reaccions possibles és una entre moltes altres encara per explorar, però m’alegra, i molt, que tinguem un partit al Parlament que pugui crear i potenciar aquests missatges. Al marge d’altres crítiques que es puguin fer a Esquerra, posar en circulació aquests missatges beneficia el conjunt del moviment independentista. I si pensem que la independència és una necessitat de país i no de partit, no podem sinó celebrar espots com aquest.