El problema que té aquest país ara mateix és molt greu. És un problema de percepció semblant al que comentava ahir, allò que la majoria vol la independència però no és conscient de si mateixa i creu que en un referèndum guanyaria el no. En aquest cas, la gent no percep que el govern de CiU ho estigui fent malament. Fa poc més d’un any, més d’un milió de vots van avalar l’actual govern i les enquestes reflecteixen encara un desgast mínim. Això fa que el govern de CiU percebi que té carta blanca per continuar retallant prestacions socials contra el bon criteri dels economistes més prestigiosos, que ja fa temps que diuen que l’austeritat és una pèssima recepta. A l’Estat espanyol ja li va bé que CiU li faci aquesta feina en nom del nacionalisme i de la seriositat. Quan ja no quedi país els donaran un copet a l’esquena i els diran que moltes gràcies.
És urgent, doncs, que l’esquerra nacional s’articuli amb fortalesa, que es refaci aviat de la destrossa que va provocar el PSC quan en va abandonar el projecte per autoimmolar-se al servei del PSOE. I qui digui que això és tornar al “tripartit” (per fer servir el llenguatge tan poc respectuós amb el Govern de Catalunya d’aquesta mena de hooligans) s’equivoca o menteix amb tota la intenció i amb tota la perversitat. La nova esquerra nacional, renascuda de les cendres de tot allò que estúpidament han cremat els socialistes, s’articularà sobre la base d’un estat propi. I el fet que no tothom ho tingui clar encara no ha de ser excusa per no treballar-hi, perquè la unió sota el paraigua de l’autonomia o d’una Espanya federal inexistent ja no és possible. Només gestionant els nostres recursos podrem contruir una Catalunya socialment justa. Si no ataquem d’arrel el problema de l’espoli fiscal que practica l’Estat espanyol no ens en sortirem mai. I si continuem dividits tindrem govern de CiU per anys i panys.
Per això celebro que Oriol Junqueras estigui treballant en aquest sentit, que es reuneixi amb ICV, que busqui tots els acords possibles i que es reunieixi amb els sindicats [nota UGT], però que alhora deixi clar que no volem saber res del PSC mentre continuï en aquesta línia de submissió al PSOE. Per primer cop tenim l’oportunitat de construir una esquerra nacional sense el llast del PSOE i amb un ampli suport social, que planti cara a CiU i que el 2014 en sigui una clara alternativa. La gent d’esquerres d’aquest país té aquesta responsabilitat històrica. Continuar abraçat a la decadència del PSOE no té cap sentit. I mentre aquesta gent bada CiU continua fent les seves polítiques. Anem per feina?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Identificar independentisme i esquerres, ens porta a marginar moltes persones de l’independentisme que volen el millor pel país i per a tothom, encara que els d’esquerres cregueu que estem equivocats. O és que un país independent no tindria dretes i esquerres?
Per això cal un partit independenstista seriós i creïble d’esquerra i un altre de dreta. El d’esquerra és ERC i ara està portant una línea molt bona i encertada després d’uns anys de múltiples errors, despropòsits i lluïtes fraticides. Sobre tot: No la cageu, continueu així.
El de dreta hauria de ser CiU però no està, de moment, assumint la seva responsablitat. Esperem que no trigui gaire en fer-ho perquè la degradació econòmica i nacional de Catalunya avança a gran velocitat i si CiU tarda gaire més en reaccionar potser serà massa tard.
L’Esquerra Nacional ja existeix. Es ERC. Cal que ho faci molt i molt bé perquè vagi atraient votants de PSC i ICV encara que sigui a títol individual. No hi veig altre solució.