Abans de l’apunt, uns instants de publicitat voluntària i opcional:
No és únicament pel “Visca Catalunya lliure!” amb què ha iniciat les dues legislatures i que li ha permès conjugar caràcter institucional i projecte polític -projecte encara, sí, fins que ho puguem fer efectiu-, sinó per la manera com ha entès i comunicat, amb fets i amb paraules, què és un Parlament del segle XXI. En aquestes dues legislatures hem vist obres que han permès als grups polítics treballar amb més comoditat. Hem vist desenvolupar el web fins al punt de poder seguir els plens i les comissions en directe o en diferit i amb una qualitat excel·lent, pensant en la ciutadania en tot moment. Crec que podem fer aquesta reflexió, que és just reconèixer al Molt Honorable la bona tasca duta a terme. I estic segur que si els partidismes i les misèries no són obstacle, tots i cadascun dels parlamentaris, tots i cadascun dels gurus de l’àmbit 2.0 reconeixeran aquesta feina.
I ara, al final de la segona legislatura, i després d’una llarga experiència des de la màxima responsabilitat institucional, Benach publica el llibre #Política 2.0. En parlava en un apunt de dilluns passat, amb el qual n’anunciava la presentació el proper 9 de març. Puc donar fe -i com jo, moltes i moltes persones- que Benach és 2.0 total i absolutament i el mèrit i la sort no és que ho sigui com a Ernest Benach, sinó com a president. Cinc mil amics al Facebook i gairebé 2.000 al twitter són només una dada quantitativa. La prova qualitativa del 2.0 és que Benach sempre hi és, sempre respon. No sé qui serà el proper o la propera a presidir el Parlament de Catalunya, però la veritat és que li deixarà el llistó bastant amunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier, molt interessant el teu bloc. Potser t’agradarà aquest recull d’imatges de tele que hem fet, és una mostra del que tu dius en tants articles.
http://www.youtube.com/watch?v=QI3BkrcNruQ